diumenge, 20 de maig del 2007

Alberto Negrín irromp durant un míting de Zapatero a Tenerife amb la bandera sahrauí i és detingut

El vicepresident de l’Associació Canària d’Amistat amb el Poble Sahrauí, Alberto Negrín, que acusà a Zapatero de vendre el Sàhara, fou jutjat per desobediència i alteració de l’ordre públic


Santa Cruz de Tenerife.-. La Policia retingué en una Comisaria de Tenerife, durant al menys tres hores, al vicepresident de l’Associació Canària d’Amistat amb el Poble Sahrauí (ACAPS), Alberto Negrín, que acusà a Zapatero de "vendre el Sàhara" durant un míting del president a l’auditori de Santa Cruz, informen EFE i Europa Press.

Quatre vigilants de l’aparell de Seguretat del PSOE el feren fora per la força i la Policia el retingué a Comisaria des de les 11:30 hores. A les 14:30 hores, molt després de concloure el míting de Zapatero, encara seguia retingut per la Policia, segons s’ha informat.

Zapatero ha reconegut dies després, per primera vegada, que les aigues canario-sahrauís són "caladeros marroquíes" de pesca, el qual provocà alguns crits de protesta que recriminaren al president per "vendre el Sàhara" als interesos de Marroc.

Els quatre vigilants de seguretat alertats abans de que el vicepresident d’ ACAPS cridés, es dirigiren fins a ell i li demanaren que abandonara la sala, petició a la que s’oposà amb un moviment de cap de costat a costat. Davant la negativa, els vigilants alçaren de terra a l’home i el portaren fins a l’eixida ubicada a la part alta i central de l’auditori, al final de les escales.

Fonts de la Delegació del Govern a Canàries digueren a EFE que Negrín prestà declaració a la comisaria i el deixaren en llibertat acusat de desobediència i alteració de l’ordre públic.

Alberto Negrín digué que l’incident ocorregué durant la presentació del manifest del PSOE per a les eleccions autonòmiques al que acudí el president del Govern espanyol, i davant de qui mostrà una bandera sahrauí i cridà que ha 'venut' al Sàhara.

(Servei de Comunicació Sahrauí de Canàries)

El Sàhara que hem visitat

El viatge que hem fet tenia com a destinació els campaments de refugiats sahrauís.
Són campaments de refugiats que, com la immensa majoria dels que hi ha arreu, estan ocupats per gent que ha hagut de fugir del seu país, del seu poble; gent que ha hagut de deixar enrere sa casa, fins i tot, familiars i amics que no van poder escapar com ells.
Aquest èxode va ser provocat per una guerra d’ocupació genocida, que va durar del 1975 al 1991.
Vint-i-sis anys de guerra que han tingut com a conseqüència més de dos-cents mil exiliats.
Des del 1991 hi regeix un alto el foc. Aquesta situació de treva és fruit d’uns acords, signats entre el Front POLISARIO i el regne del Marroc, incloïen una altra clàusula: la celebració d’un referèndum d’autodeterminació (que, inicialment, va ser convocat per al 1992; però que s’ha anat ajornant en més d’una ocasió.
Una etapa, del nostre viatge, (una etapa no prevista) va ser una incursió en el territori del Sàhara Occidental. I vam comprovar, tot i que estàvem a la part més àrida del Sàhara Occidental, la diferència de paisatge que hi ha entre el país dels sahrauís i el territori de la Hamada on, els refugiats, tenen instal·lats els campaments. La sequedat polsosa va donar pas al verd dels bosquets de talha (acàcies) i als rius d’herbes que marquen el traçat dels uadi (els rius del desert).
Allà vam poder observar una altra de les conseqüències de l’ocupació marroquina del Sàhara: un mur de més de dos-mil quilòmetres de longitud. Un mur que, de nord-est a sud-oest esgarra el territori del Sàhara Occidental. Es tracta d’un mur militar que “protegeix” el territori ocupat pel Marroc. Un mur que amaga al món (al món que no vol veure’l) les barbàries, les violacions dels Drets Humans, les tortures, l’espoli de les riqueses naturals del territori...
És un mur real, una metàfora del mur de silenci, còmplice, que encobreix, també, interessos econòmics que valen més que la vida humana.
Uns interessos, foscos i mesquins, que comparteixen el govern del Regne d’Espanya i el de la monarquia alauita.
El Sàhara que no vam poder visitar és la pàtria (la terra dels pares) d’un poble que reclama el dret a poder tornar a sa casa. D’un poble acollidor que ens va rebre, que ens va acollir, amb els braços oberts.


Per Salvador Pallarès-Garí

boicot a l'atun calvo

Hi ha empreses que exploten els recursos del Sàhara. Com per exemple la marca de atun calvo. Els mateixos Saharauis, recomanen que ningú la compri, perquè s'estan aprofitant dels bancs Saharauis i no aporten cap ajut als camps de Refugiats. Hi han empreses extranjeres que s'han retirat de les aigües saharauis perquè ho consideren il·legal, però d'altres com la companyia de atun calvo, segueixen allà. Aprofitant-se de la causa.

p.d.: gràcies, sabah, per la informació.

dissabte, 19 de maig del 2007

Jurà el Sàhara; per Bahia Mohamed El Alem Abdelaziz Awah

Jo, Sàhara jure a Marroc
que no tinc
res per a la seua curació.

I també li jure que de mi
no tallarà cap pal ni mesuac.

(…) Quan ja complisc el meu primer any
de guerra,
eixa que tu m'has imposat,
en aquests temps
ja m'estan
reconeixent altres nacions
que abans de mi res sabien.

Creuaments; per Ali Salem Iselmu

Es creuaren en els nostres pasos les caravanes de la mort,
per a semar el pas de las gavines,
partir el desert en centenars de trossos,
i parar el pas lliure del vent.
Es creuaren amb la vida
per a amontonar l'arena
als turons de la mort,
per a negar
allò que el Sàhara mai negà.
Es creuaren amb la seua fàbrica
de presó, tortures i odi.
Es creuaren amb el pas
fugaç i permanent dels nòmades,
per a adonar-se'n
que s'havien creuat
contra la història que emana
de la tragèdia que ells feren seua.

Dona a l'exili; per Saleh Abdalahi

Després de la tormenta d'arena
t'alçaràs, sota l'alba del desert,
i te'n vas, carregant a llom el pes de l'exili,
espolsant la pols, que emboira amb cataracta
la teua nostàlgica mirada.
Allí estàs tu, dona, contra el vent i el seu
desalé,
amassant amb amor la gràcia de la nostra
vitalitat.

Al capvespre, ja fatigada però
gentil i gallarda a la vegada, te'n vas,
deixant petjades de sonàmbula,
enfonsant-te en l'arena,
per a trobar-te amb l'ocàs,
I amb consol, t'asseus a evocar
el teu horitzó.
L'ocàs està gris, està groc, està roig,
allà tot estáà mesclat, acrivellat pel
xaloc de sang,
poer tormentes de pols i pólvora.
I tu, dona, perceps que el teu ahir i el teu present
serà igual que demà.

I te'n vas, de tornada
deixant esteles de somnis
i ombres agitades junt al vent.
Mentrestant, desperten les teues petjades
per a encarar la pròxima tormenta
que als teus ulls s'aproxima.

les dones sahrauís assaboreixen els seus drets

Fatma Maulud és una sahrauí del oest del Sàhara.

Com moltes sahrauís ella és una musulmana. Però a diferència de moltes musulmanes, ella s’ha divorciat dos vegades i ara està en el seu tercer marit.

Fatma no és una pionera en la societat sahrauí.

Comparada amb algunes de les seues amigues, el seu compte de dos divorcis i tres homes és insignificant. Algunes dones sahrauís s’han divorciat i tornat a casar fins a vuit vegades o més.

En moltes cultures musulmanes, una dona divorciada esdevé pària. Però en la cultura sahrauí, ella és tant respectada com una verge no casada, i fins i tot més atractiva.

Amb un tímid somriure de la seua dona, el tercer marit de Fatma explica els beneficis de tindre una dona experimentada.

“Clarament, una dona que ja té experiència és millor que tu hagues que instruir en la matèria de les relacions amb homes” diu ell.

“Una dona amb experiència és molt més d’alt respecte que una que just diu les seues primeres paraules sobre les relacions.”

Divisió sahrauí.

El divorci normalment no és desagradable en el Sàhara, diu Fatma.

“la parella, normalment, acorden que no funcionen més i el marit se n’anirà. Sense enrenou, sense l’obligació de mantindre’s i sense vergonya.” Ella explica.

Tres mesos després del divorci, la exdona realitza una festa per celebrar el seu nou estat de soltera. Però això es fa des de no fa molt.

Un nou pretendent es presenta ell mateix en la festa.

Per a la dona sahrauí el dret a casar-se i divorciar-se tantes vegades com elles vulguen és inalienable.

Això no és cap novetat, diu Fatma, sinó més aviat és el resultat dels anys de la vida nòmada, quan els homes anaven fora per explorar i la dona assumia tota la responsabilitat dels campaments.


Diferències veïnes

Això és un tipus de llibertat que les dones sahrauís diuen posar la seua cultura apart de la cultura marroquina, i una de les raons per què ells estan preparats per continuar la seua lluita per un Sàhara Occidental independent.

“Hi ha una gran diferència entre la dona sahrauí i una dona morroquina” diu Fatma.

“Elles no tenen la mateixa cultura per als seus xiquets.” Ella explica.

“En la culura sahrauí nosaltres no fem cap tipus de diferències ente els xics i xiques en la seua infància.”

“Les dones sahrauís participen en el desenvolupament de l’educació dels xiquets, les dones dels països veïns no.”

“Hi ha moltes pressions i agressions contra les dones allà i elles no prenen part en la vida política, doncs no tenen un paper molt important en la vida social.”

Les dones sahrauís sens dubte prenen un paper important en la seua lluita política. Fatma és consellera en el Front POLISARIO.

Abans d’aquest congrés ella i altres dones polítiques en el grup POLISARIO Dones Polítiques formaren una estratègia per defendre el paper de les dones en el Front POLISARIO.

“Nosaltrem tinguerem alguns desacords amb alguns homes polítics els quals tenen una prespectiva espanyola, la nostra potència colonialista.” Ella explica.

“Però nosaltres defensarem el paper de la dona, la tradició de la cultura sahrauí. En l’antiga societat sahrauí era la dona qui prenia la responsabilitat. Nosaltres podem ser ministres i ambaixadores.”

“nosaltres tenim poques dones en aquests papers, però en demanem més.”

ja n'hi ha prou

El menyspreu a la llengua, a la cultura i al territori ha estat la característica principial dels governs del PP a la Generalitat Valenciana des que hi van desembarcar el 1995. Les conseqüències han estat fatals per la cohesió de la societat valenciana però també ho acabaran sent per l'economia i el desenvolupament. Des d'un bon començament, el govern d'Eduardo Zaplana va iniciar una guerra a la ciència i va mirar de manipular des dels llibres de text -el primer esgraó de la formació- fins la televisió que controlaven, canal 9 -el mitjà més penetrant i horitzontal dels que disposa el govern. Ara, Francisco Camps pretén posar la cirereta a aquest trist i macabre procès d'ofegar la llibertat d'expressió amb el tancament de les emissions de Televisió de Catalunya al "seu" territori.
Durant aquesta època de majories, primer relatives i després absolutes, el PP ha fet alguna cosa més que callar les veus crítiques, diferents o diverses: ha trinxat el territori en un procés d'urbanització descontrolada, salvatge. Ho ha dit la Unió Europea però és evident i palpable per qualsevol que faci un trajecte pel litoral del país. El model Benidorm -concentrat i vertical- és gairebé sostenible al costat de quilomètriques urbanitzacions de cases adossades amb jardí, i sovint piscina, que ocupen moltíssim espai i consumeixen encara més recursos. A sobre el PP pretenia que aquest creixement fora ilimitat -és a dir, que volia trencar qualsevol barrera natural possible- assegurant-se l'aigua potable. El transvasament de l'Ebre -falses excuses agrícoles a banda- haguera estat tan negatiu per al País Valencià- que heguera continuat exponencialment la urbanització- com per a les conques donants o el Delta de l'Ebre.
Cal veure encara si el mal no és irreversible i la urbanització que ja s'ha assolit és suportable -no diguem sostenible. Caldrà veure quins efectes econòmica té aquest model explotat durant els últims anys. Vivim un moment en què el turisme mundial està modificant els seus costums i fuig cada cop més de la massificació, els entorns naturals malmesos i la contaminació. Potser el model desenvolupat en le últimes dècades -i intensificat en els últims anys- condemnarà el nostre futur i el benestar econòmic aconseguit.
Per tant és necessari un canvi que rescate el país de la grisor cultural, social i garantesca l'economia valenciana del futur. Però sobretot és evident que el canvi hauria de ser un veritable capgirament de la solució: s'haurà de desterrar la manipulació informativa -que no és monopoli de la dreta-, s'haurà de comprometre seriosament amb la cultura del país i s'haurà d'aturar la desquiciada expansió del ciment i el totxo.

JA N'HI HA PROU.

Revista "El Temps"; núm. 1195

divendres, 18 de maig del 2007

orígen àrab de les nostres paraules

el professor de valencià, és un dels quals en que més he après. qui no ha après amb ell, és perquè no ha volgut. i sé de qui parle. els "rotllos" que dieu que fa, són interessants i si, atenguéreu, enlloc de fer les tontes i dir "quin rotllo", "quin avorriment", bla bla bla bla i prestareu una mica d'atenció, us n'adonarieu de que tinc raó.

una de les tantes coses interessants, és aquesta, algunes paraules d'origen àrab que ara utilitzem.
-A la babalà: sense posar-hi atenció.
bab: porta; alà: Al·là.
literalment: a la porta de déu; deixar les coses a la providència de déu

-Agarrat/da: gasiu, escanyapobres, avar.
gàrfa: grapat.
(al castellà: garra)

-Algutzir: el que fa el ban (en castellà, el bando, per que ho enteneu)
al-wazir: a l'edat mitjana, ministre, o governador d'una població sarraïna

-Almogàvers: guerrers del segle XIII
al-mughâwir: incursor en terra enemiga
ghawar: fer una expedició

-Assut: presa(d'aigua) petita. [anar a l'assut: anar malament]
as-sudd: obstacle, presa, obstrucció

-Atzucac: carrer sense eixida.
az-zuqâq: carrer estret

-Dacsa: blat de moro
dáqsa: gra semblant al mill

-Balafiar: gastar diners sense trellat. [venir a balàfia: obtenir perdó un captiu]
al-kafiya: amb perdó

-Calafat: tapar les juntes de les taules dels vaixells i cobrir-les després amb una capa de brea a
fi d'impedir el pas de l'aigua.
qálfat: escalfar

-Marjal: aiguamolls
marj: parts
marj-al-ruzz: marjal d'arròs.

-Entabanar: omplir el cap amb esperances, promeses, etc. enganyoses induir-lo a fer alguna
cosa.
tabá o tabbaq: tabac
taba: conversa llarga o mentida.

-Haver-hi moros a la costa: quan els moros atacaven, des de les torres costaneres avisaven que
hi havien moros apunt d'atacar-los

diumenge, 13 de maig del 2007

sàhara









el sàhara. el sàhara és un seguit d'emocions inexplicables. no es pot definir com a tal. per poder entendre-ho s'ha d'anar i comprendre el que dic. sinó, us deveu pensar que no estic massa bé.


aquest país, el sàhara occidental, fou colonitzat pels espanyols i venut, posteriorment, al marroc. les guerres van fer que moltíssima gent se n'havera d'anar del seu país, deixant enrere la casa, la terra, familiars, etc., i anar a viure en ple desert. sense aigua, sense res. res res. doncs, han sobreviscut milers de persones, i estan esperant, 30 anys després, a que donen la independència del seu país i poder tornar a sa casa. açò és una mica, molt resumit, el com han arribat a estar vivint al desert.


el 10 de febrer, anàvem cap al sàhara, miquel, marc, diego, salvador i jo. realment, en el trajecte, no sabia el que vindria. si que ens havia explicat salvador el que passava i ens havia ensenyat un video i tal, però no. no és el mateix que vist des de fora. quan arribàrem a l'aeroport de tindouf, no vaig poder apreciar bé el panorama. apart de que era de nit, allí no hi havia res. era tot arena. ens desplaçàrem fins a rabounni, al protocol, per passar la nit. al dia següent anàrem a acompanyar a beila a sa casa i després anàrem a la casa on passaríem la setmana. al arribar van eixir tots, ens abraçaren i molt simpàtics i afectuosos. una gràcia. ací ve quan em vaig quedar al.lucinant. una hospitalitat. massa. no podies dir que no a una cosa que et donaven. era un poc ofensiu. però en la nostra cultura, dir que no és de moderació i no egoïsme. era un poc contradictori.


anàrem a vistitar molt llocs, un hospital psiquàtric, un internat, la creu roja, la mitja lluna roja...


també, anàrem a vore les dunes (no us penseu que el desert és un mar de dunes, la gran part és terra, pedres i petits turons). vam veure com es ponia el sol. també anàrem, una vesprada a jugar a voleibol sobre una duna, vam gaudir molt.


també anàrem a veure el mur que separa el sàhara ocupat del sàhara lliure. no ens hi podíem acostar a menys de 200metres, ja que estava minat. es podien veure, sobre el mur, ple de militars amb les metralladores. pel camí, tant anada com tornada del mur, véiem projectils abandonats a la vora. ens va impressionar el canvi del paisatge. segons anaves acostant-te al mur la vegetació augmentava, i s'hi formaven bosquets, i hi havia moltes herbes punxegudes.


ara l'explicació de la nit. mare meua... ple, però ple ple d'estrelles. eren inacabables! vam tobar quasi totes les constel.lacions. ens en vam inventar i tot! era com si el cel fos una cúpula inmensa q abarcava milions de puntets lluminosos, preciosos. era increïble! vam veure, també, l'eixida del sol. el cel començava a fer-se rojenc i apareix la lluna, com un tall de meló. el cel es va fent grogós, la lluna desapareix i el sol trau els raigs. comença a pujar, el color del cel va des del blau clar fins al blau obscur quasi negre. la perfecció en forma de colors ens havia aparegut al davant. increïble.


bé, el viatge de tornada a casa, fou un poc mogudet. problemes de passaport i visat de beila.


així i tot, arribàrem tal i com anàrem, bé, un puc més bruts fisicament i totalment canviats psiquicament. almenys jo.




la veritat és que m'havera quedat més temps. fou molt... no sé... no tinc paraules per explicar-ho... com ja he dit, increïble, preciós, emocionant, fantàstic. sí, intrínsecament fantàstic. genial.




per un sàhara lliure. tots a la lluita.


diumenge, 6 de maig del 2007

manifestació del 25-A

ahir, 5 de maig, es va celebrar la commemoració de la batalla d'almansa, enguany fa 300 anys. va ser increïble. hi havien 70.000 persones! (6.000 segons la polícia local. haha! tenim ulls, eh!) però, el més important no era que hi hagués més gent que mai, sinó que hi hagués més gent jove que mai! vam vore xiquets que no arribaven a l'any. també xiquets i xiquetes de diverses edats, joves fins als 30 anys, joves fins als 70 anys, etc. gent de totes les edats!! però vaig vore, en especial, un dona que devia pasar segur dels 70 i arribant als 80. estava darrere de mi. com ausiàs digué, si portara barret, me'l llevaria davant d'ella. aquella dona, anava a la seua marxeta, en el grup on estavem nosaltres, dels més cridaners. la dona anava amb el seu gaiatet i l'estelada penjada al coll.
anàvem ausiàs "tonino"(beniarjó), àngela (vilallonga), samira (terrateig), maria (potries) i jo. ens ho vam passar d'allò més bé. i ens hi vam deixar la gola. vam fer molts amics i amigues de tots els llocs. lleida, alacant, xàtiva, alcoi... tots en germanor! i vam anar de pacífics, ens vam portar bé, eh? sols va hi haure un incident. els skins. que tots els anys estan ahí per fotre. es veu que li van pegar una pallissa a un xicot.
vam cridar de tot: "volem que 'mo' la mame rita barberá, volem que 'mo' la mame rita barberá la la la la la la la la la rita barberá!", "amb espanya anem de cul", "polícia assassina"(això els ho vaig dir a la cara, naturalment me'n vaig anar cagant òsties), "adéu PP", "llibertat d'expressió", "volem la tv3", "vosaltres, feixistes, sou els terroristes" i molts altres lemes. per cert, ens van passar un paperet, dient que si rita barberá perd la majoria absoluta, anirem tots a acomiadar-la amb un mocador. ja us diré quin dia i on.
després de la manifestació feren el concert. espectacular! sols que duraven massa poc els grups. cada un cantava tres cançons i au. al tall, obrint pas, feliu ventura i sva-ters al.lucinants!!! sols hi ha una queixa respecte al concert. si no havies comprat l'entrada anticipada, et costava 20€! ahí se n'han passat. ens queixarem a ACPV, i per a l'any que ve ja ho saben. així i tot, us done l'enhorabona, ha sigut increïble.

VISCA LA TERRA... LLIURE!

dissabte, 5 de maig del 2007

les antenes

m'ha arribat un comentari on s'hi podia accedir a una pàgina web. l'he mirada i m'ha fet pensar en l'antena que tinc a 28 metres de casa. és una antena gegantesca. de telefónia mòbil. segons la llei, una antena d'aquestes, no pot estar a menys de 200 metres d'una vivenda on es viu tot l'any. nosaltres hi vivim tot l'any. aquestes antenes causen migranyes, tumors i fins i tot, càncers. què estan esperant, a que algú de nosaltres s'emmalaltisca (o pitjor) per proposar que lleven l'antena? vam arreplegar més d'un milió de signatures per que llevaren l'antena. ni cas. com que a ells no els fa cap mal.
un dia, va vindre un senyor, i ens va proposar de plantar una antena al costat de casa. li diguérem que no. i se'n va anar i la va plantar prou lluny com per que no afectés ningú. temps després va vindre'n un altre i ens va proposar el mateix. li diguérem, també, que no. ell ens oferí quantitats de diners considerables. però no pels diners havíem de pagar la nostra salut.
es veu que va anar a parlar amb els amos del bancalet del costat i ells, com viuen a uns 5km d'ací, els van dir que encantats, que posaren l'antena. i ací la tenim. ara què, hem d'anar a fer-nos revisions i òsties per si per culpa de l'antena tenim càncer? o tumors? hem de seguir tenint aquesta antena al davant de casa, que a més és un gran impacte ambiental?
doncs no, però nosaltres hem fet el que teníem a l'abast de les nostres mans. sols amb la col.laboració de tots aconseguirem que tant aquesta antena com totes les altres que són perjudicials per a la salut les lleven d'una vegada.

divendres, 4 de maig del 2007

el golf: un "esPPort" de rics

el golf. la plaga dels camPPs de golf. perquè sí, és una plaga. d'ací quatres dies enlloc d'anar de poble en poble anirem de camPP de golf en camPP de golf! la pregunta és: què pinta ací un camPP de golf? clar està! vindran els riquets, aquells a qui els sobren els diners per tots els costats, vindran els prínceps d'esPPanya, vindrà aznar, vindrà zaPPlana, vindran els anglesos... vindrà tothom a jugar a golf! quina alegria! els tindrem a tots en grupet pegant-li a la pilota en un bastó. uaaau!
damunt, per si no n'hi havia prou, l'aigua no és inacabable. els camPPs gasten barbaritats de litres per regar la gespa. estem en sequera. i no se'ls ocurreix altra cosa que posar-se a fer camPPs i més camPPs de golf! i sabeu per què? per embutxacar-se els dineres. sols pensen en això. el benestar social, la flora, la fauna, l'ambient... això els importa un rave! ells el que volen és traure aigua d'allà on hi haja, en concret, del riu Ebre (el qual, desabastirà a tots els camperols de la zona de l'aigua suficient com per regar els seus horts, és a dir, que molta gent s'arruinarà perquè el camp [un camp de veritat, dic] se li assecarà) , per regar els seus negocis! regar els negocis, veure com van creixent, com donen resultat, de major els cuidaran, però al final moriran, com tot, i sols moriran gràcies a nosaltres. hem d'impedir aquesta burla, aquesta manipulació.
sols en uns deu km volen posar 4 camPPs de golf! 2 en vilallonga, 1 en ador i 1 alfauir, per no anomenar la quantitat de centenars que en posaran.
també hem de tindre en compte el lloc que ocuparan. apart del gran impacte ambiental, allí ara hi ha bancals. els bancals dels nostres avis. els llevaran el seu hortet. a un llaurador, que li lleven el seu bancal, és com a una mare que li lleven el seu fill dels seus braços.
senzillament, no tenen sentiments, no tenen cor. i això no pot quedar així. hem de molestar. hem de lluitar. hem de queixar-nos. hem de rebel.lar-nos. no hem de consentir que facen de nosaltres el que els abellisca! que no vagen tocant el que no sona, que qui se n'atipa de bajanades pot fer tot allò que es propose. i jo me n'estic atipant!

la llengua, la història i els fets

nosaltres venim de Catalunya. vam vindre amb Jaume I. per això molta gent té cognoms catalans (jo mateix, múria, o vidal, o català, o...). hi ha gent que no està d'acord en què el nostre dialecte, el valencià, ve clarament del català, és a dir, que és català. dir que parlem valencià, és com si diguérem que parlem pixaví, o mallorquí, o castellonenc, o barceloní, tant és. la llengua és el català, amb petits canvis de pronunciació o escriptura, com en totes les llengües. diuen que el valencià i el català no són la mateixa llengua: una fàcil forma de saber si és o no la mateixa llengua és que un valencià parle amb un català (o viceversa, però ara no és el cas). aquest valencià entén el que diu el català? SÍ. ha hagut d'estudiar "l'altra llengua" per poder entendre el que diu? NO. jo sé espanyol perquè l'he estudiat, jo sé francès perquè l'he estudiat, jo sé anglès perquè l'he estudiat, etc. jo sé català perquè és la meva llengua.
amb el tema de la procedència, està clar que no tothom té avantapassats catalans. molts de nosaltres venim dels àrabs, per exemple. abans de que baixara Jaume I, açò era un dels territoris de la expansió àrab. va vindre en Jaume, els va fer fora i amb ell va portar famílies del nord. anys després, a l'any 1707, es van enfrontar l'exèrcit carlí i els exèrcits borbònics de felip V. van entrar per almansa i van anar pujant matant, torturant gent i cremant cenenars de pobles sencers. van aprovar el decret de nova planta, el qual va comportar l'anul.lament dels furs, entre moltes altres bestialitats. així que, enguany, portem 300 anys aguantant la vergonya de pertànyer a un país incivilitzat i sense escrúpols. i no ho dic generalitzant. ho dic per aquells qui estan d'acord amb l'extermini del català, estan d'acord amb totes les infames barbàries que van fer els reis, l'església i els dictadors, com franco, que va prohibir l'ús del català, va ordenar la matança de tants repúblicans com va poder, i les tortures i l'empresonament previ, entre d'altres. aquells qui estan en contra dels drets humans. per tot això i molt més, volem la independència de la nostra terra, dels països catalans. perquè és nostra. i nostra serà. VISCA LA TERRA!

ves per on...

ves per on, m'he alegrat un munt al veure que al blog es pot posar com a idioma el català. m'havia esglaiat al veure que estava en espanyol, i he començat a buscar solucions per al problema. no havia pensat que es podia triar el català (és una llengua tan minoritzada, que pareix que ni exitesca) i havia pensat en posar-ho en francès. per sort i justícia, el realitzador del blogspot ha pensat en nosaltres. me n'alegre de tot cor.

per començar...

és la primera vegada que faig un blog, no sé com anirà la cosa, però així expresse els meus pensaments i les meues preocupacions i espere poder llegir les vostres opinions al respecte. açò ho estic fent gràcies a xavi. vaig llegir el seu bolg i em va paréixer una molt bona idea.