dimarts, 25 de març del 2008

La poesia (Josep Piera)



No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som
.

dilluns, 24 de març del 2008

I el Tibet?


Hui mateix han encés la torxa olímpica que ha d'arribar a Pequín. Aquests jocs són una aportació increïble de diners, turistes, etc.
Però, què passa amb el Tibet?

A les notícies han eixit imatges de persones reivindicant els seus
drets, recolzant el boicot als jocs de moltes maneres. Simultàniament, s'ha vist la violència emprada per la polícia xinesa reprimint aquestes protestes.
Podem veure perfectament que eixa situació ens és familiar. Una nació oprimida que vol ser lliure. Tant la nostra nació, la catalana, com la sahrauí, com la tibetana comparteixen una idea comuna, encara que en un context diferent, que lluita per poder respirar aire sense olor d'odi, de ràbia i d'injustícia.
Aquesta lluita que ens sembla tan llunyana i poc sonada és una lluita que podria ser la nostra.


La indiferència és la ignorància.

Bon viatge!

Solament desitjar-los als xics i xiques del Projecte Sàhara'08 que tinguen molt bon viatge i que aprenguen i es moralitzen sobre aquesta cultura, aquest món i lluiten per a què siga una mica millor per a tothom.
Però al pròxim viatge que es faça jo estaré allí! Bé, ho intentaré, perquè tinc unes ganes d'anar-hi... increïbles!
I estic molt gelosa...! ;)

dilluns, 17 de març del 2008

Cultura sahrauí IV

Sistemes de govern I

Els nòmades no tenen un sistema de govern personalitzat, ni una monàrquia dinàstica ni entroncada amb el Profeta, ni un poder centralitzat ni poders locals. Són una societat sendentària.

La Jamà i el Xeic són els òrgans que segueixen la vida dels nòmades.
-El Xeic és l'autoritat personal no institucional fomentada en el consens de les fraccions que agrupa.
-
La Jamà és un limitador del poder del Xeic. És una assemblea de notables que es reunieix a nivell familiar, de fracció o de tribu. El Xeic ha d'executar les decisions de la Jamà.

A l'època colonial espanyola la Jamà i el Xeic són convertits en titelles de la metròpoli. Se subornen notables perquè facen de transmissors del poder colonial.
Són representants del territori a las Cortes.
El 1967 es crea l'Assemblea General del Sàhara (òrgan consultiu). S'hi crea un partit polític: el PUNS, que havia de serviur de contrapés als moviments independentistes que conformaran el POLISARIO.
El POLISARIO serà l'aglutinador i guia de les accions destinades a obtenir la independència. És el continuador de la tradició de la Jamà.

Sistemes de govern II

El territori ocupat pel Marroc passa a ser una província més incorporada a la monarquia i governada dictatorialment.
El CORCAS, creat pel rei del Marroc, ve a ser un paral.lel de l'Assemblea General del Sàhara.
Aquest nou colonitzador, segueix els pactes de les matròpolis: pactar-se una èlit, o crear.la, perquè controle els habitants de la colònia.

Sistemes de govern III

La RASD governa als territoris alliberats i als campaments de refugiats. És una República amb partit únic, parlamentària, constitucional i de tipus sedentari, l'objectiu de la qual és aconseguir a independència total i gestionar la vida als campaments de refugiats.



Per Salvador Pallarès