-i l'escala fosca del desig no té barana-

SENSE SENYAL

2011-02-19T10:14:00.000+01:00

Exigeix!

2010-11-12T22:52:00.002+01:00

Omplint aquest formulari (el que hi ha a la dreta del bloc) enviaràs un correu a les/els representants del teu estat al Parlament Europeu (et recomanem fer-ho en castellà per a una major efectivitat). Si us plau, fes-ho amb molt respecte i claredat. L'objectiu d'aquesta eina és que l'europarlamentària o l'europarlamentari en qüestió, rebi un missatge únic i escrit amb les teves pròpies paraules, sense utilitzar el mètode "còpia i enganxa".

El dia deu d'octubre va començar una gran protesta pacífica, en la qual més de 20.000 sahrauís reivindicaven el seu dret al treball, a la no discriminació i a l'usdefruit dels seus recursos naturals, establint un campament de 7000 haimas a 15 quilòmetres de la ciutat de l'Aaiún. 30 dies després el govern del Marroc va ordenar al seu exèrcit l'assalt i la destrucció del campament sahrauí de Agdaym Iziken. Hi ha hagut 28 persones mortes, 723 ferides i 159 desaparegudes, sense comptar els qui es troben en les casernes militars o la presó, ni als hospitals.

Al mateix temps, les forces d'ocupació han instigat i armat a colones de la ciutat de l'Aaiún que, al costat de policies de paisà, assalten domicilis, negocis i cremen vehicles de propietat sahrauí. L'exèrcit marroquí ha declarat l'Estat de setge als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

No existeix l'opció del silenci com no existeix la possibilitat d'aturar les justes demandes del poble sahrauí. El que sí existeix és la possibilitat de protegir a els qui estan patint la repressió. Per això hem creat aquesta eina, per transmetre per tots els canals possibles la demanda universal de justícia, dignitat i respecte per la vida d'els qui avui són perseguides per militars professionals i quadrilles paramilitars a través dels carrers de l'Aaiún. Entre totes les que fem servir aquesta eina podem col·laborar per exigir al Europarlament que es pronunciï.

Propostes a tenir en compte en la redacció del teu missatge:

* Explica'ls breument amb les teves pròpies paraules el que està succeint, explica'ls com et sents i que haurien de fer en el teu nom.
* Demana'ls que li exigeixin al govern marroquí el cessament de la violència que està exercint contra la població sahrauí als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.
* Explica'ls amb les teves pròpies paraules que l'ONU deu prendre cartes en l'assumpte fent complir l'article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, així com les resolucions adoptades per als Territoris No Autònoms.
* Explica'ls que han de demanar a l'ONU que el Consell de Seguretat atorgui a la MINURSO la capacitat de supervisar els Drets Humans, informant directament al Consell de Seguretat.
* Recorda'ls que l'ONU té l'obligació de protegir a la població d'un Territori No Autònom, mentre romanen a l'espera de la celebració del Referèndum d'Autodeterminació, de conformitat amb les Resolucions de l'Assemblea General, del Consell de Seguretat i de la Unió Africana.
* Reclama al Govern de Zapatero que aturi immediatament la venda d'armes al govern alauita, amb les quals l'exèrcit d'ocupació assassina, tortura i reprimeix al poble sahrauí.
* Demana'ls que alcin la veu per permetre l'entrada de civils que puguin fer la labor d'observació internacional, igual que lliure accés a la premsa.
* Exigeix-los que es pronunciïn davant el Parlament Europeu, demandant la intervenció d'aquest i de la resta de la comunitat internacional.
* Demana'ls que exigeixin l'alliberament immediat de les sahrauís detingudes il·legalment, hi ha centenars de persones desaparegudes-detingudes.

http://sahararights.net/

Ràdio Milstelera 101.4 - Els Trobadors de Llanda

2010-07-26T17:23:00.003+02:00

Ací us presente un nou programa de ràdio a Ràdia Mistelera, ràdio lliure, cultural i anticomercial. El programa es diu "Els Trobadors de Llanda": "Comença a caminar un projecte que esperem que tinga continuïtat i llarga vida: un nou programa de ràdio a la Mistelera fet per la gent del Col•lectiu Trobadors i Ivan de l’Home de Llanda.

El Col•lectiu Trobadors està autogestionant concerts i jornades amb la idea de donar-li vida cultural alternativa a les comarques centrals. www.col-lectiu-els-trobadors.es.tl

L’Home de Llanda és un grup de Pego, format per excomponents de Suqube i de Victims Of The Lola. Clicant ací podeu escoltar-los http://www.myspace.com/homedellanda.

Podeu escoltar Els Trobadors de Llanda a http://www.radiomistelera.blogspot.com/

TXAPERROS ROCK

2009-10-23T15:59:00.004+02:00

DIA 7 DE NOVEMBRE A LES 23:00h EN LA DISCOTECA PÀMPOLS DE PILES (LA SAFOR)

CONCERT DE MÚSICA SKA/PUNK/ROCK AMB LES ACTUACIONS DE DESTROI, ESCAK AL REI I AIXADA!
I DESPRÉS RAVE A CÀRREC DE DJ PUNTXA, DJ GUIOVANI I DJ LUPE!

I TOT AÇÒ PER TANSOLS 3€! NO US HO PODEU PERDRE!!!!!

FESTA ASSEGURADA FINS LES 7 DEL MATÍ!!!

http://txaperros.blogspot.com

FESTIVAL DE ROCK HASSANIA EN AIORA

2009-08-01T10:41:00.000+02:00

http://www.youtube.com/watch?v=dXujxvJ8dO0

I FESTIVAL SOLIDARI DE ROCK "HASSANIA"

2009-07-29T18:17:00.002+02:00

I FESTIVAL SOLIDARI DE ROCK
HASSANIA
"VACANCES EN PAU" CANÇONS PELS XIQUETS DEL DESERT

·8 D'AGOST EN EL PATI DE LES ESCOLES D'AIORA (VALÈNCIA)
OBERTURA DE PORTES A PARTIR DE LES 18:00H.
·5€ (INFO VENDA D'ENTRADES A http://amigosdelpueblosaharauidelvalleayoracofrentes.es.tl

-ESTRELLA POLISARIA
-LOS DEMARRAS
-ESCAK AL REI
-NO·IDEM
-AIXADA
-SILENCIO ROTO
-CROSSROAD
-A LA SOMBRA
-FINDESED

A més, hi haurà cus-cús, te, entrepans...

TXAPERROS

2009-05-24T13:54:00.003+02:00

Us presente un nou bloc "http://txaperros.blogspot.com"
Aquesta producció de xapes la portem entre uns amics i jo. La idea va néixer amb l'únic fi d'ajudar als grups de música, associacions, organitzacions, etc. per donar-se a conéixer. Per això no hem volgut abusar dels preus, el fi no és enriquir-nos, sinó ajudar. I a més, segons el ritme de vendes, els preus podran anar baixant.
Esperem que us agrade, i ens enllaçeu! ;p

La Causa Sahrauí a Quatretonda

2009-02-21T14:04:00.006+01:00

Els joves que lluiten per la causa sahrauí des de València han organitzat un concert a favor de la llibertat del poble sahrauí. Els beneficis serviran per a la finançació de futurs treballs dels joves al País Valencià. Aniran diversos grups, tots ells fermes recolzadors de la causa sahrauí, i entre ells, hi ha alguns que han viatjat als camapaments.
Ens agradaria la major presència de gent possible per a este dia.
De matí i vesprada hi haurà montada una khaima amb cus-cus i te per a degustar.
Sereu tots benvinguts!

Dia 21 de març al poliesportiu de Quatretonda (Vall d'Albaida - València)
630355053
http://jovenssaharauis_valencia@hotmail.com

NO A BOLONYA!

2008-11-12T18:24:00.006+01:00

Les assemblees d'estudiants de la Universitat de València sotasignants, reunides a 23 d'octubre de 2008, sostenim que no és la construcció d'un Espai Eurpopeu d'Ensenyament Superior comú l'objectiu prioritari que les actuals reformes (Procés de Bolonya) han perseguit, així com tampoc solucionar els greus problemes de la nostra universitat. Basem aquesta convicció en el fet que les reformes s'han orientat segons la guia de què demanda el mercat i no sobre la base d'una detinguda anàlisi de quines són les deficiències que la nostra universitat presenta. Rebutgem, a més, que les reformes s'imposen sense contar amb la opinió de professors, investigadors i estudiants. I en conseqüència exigim:

1) La paralització total de la implantació de la reforma educativa i la celebració d'un referèndum vinculant que interpel·le a la comunitat universitària a posicionar-se respecte el Pla de Bolonya, el resultat del qual deu defensar el rector de la Universitat de València com a posició institucional.

2) Que es defense i promocione un criteri epistemològic i acadèmic a l'hora d'elaborar els currículums corresponents en oposició a criteris mercantilistes. Ens oposem a la reducció i compressió de continguts específics a quatre anys i la implantació d'un postgrau especialitzador de major preu que tracte de solucionar les carències formatives derivades.

3) La dissolució de l'ANECA, organisme creat per a regular les titulacions en funció de criteris d'utilitat i funcionalitat econòmiques. Subordinar la qualitat dels continguts a la exigència prèvia d'atendre a demandes empresarials ens pareix un greu atemptat contra l'activitat acadèmica, per la qual cosa reclamem la total autonomia universitària a l'hora de dilucidar la validesa de les titulacions.

4) Respecte al finançament, exigim el manteniment i l'augment de les beques tradicionals a fons perdut, i rebutgem que el model de beca-prèstec es convertisca en prioritari. Mantenim, a més, que l'oferta per part de certes entitats bancàries d'aquest model de prèstecs no deu, en cap moment, interferir en la gestió universitària ni influir en l'elaboració de continguts docents. Demandem, doncs, un model de finançament totalment públic que abandone l'actual tendència cap a un model mixt.

5) L'eliminació del Màster de Formació de Professorat, un postgrau que habilitarà per a la docència en educació secundària i que substituirà l'actual CAP, per dos motius: en primer lloc, el sistema de graus i postgraus resultarà el·litista (preus elevats i places limitades) i en segon lloc, aquest màster impedirà al futur docent profunditzar en continguts específics de la seua disciplina. La obligatorietat d'aquest màster, conforme s'ha proposat, suposarà un deteriorament en el nivell formatiu que cap esperar dels nostres professors de secundària i batxillerat.

6) Que es respecte el dret de la comunitat universitària (estudiants, professors i P.A.S.) a participar en qualsevol procés de reforma educativa i en les seues implantacions concretes.

7) Que no s'impose la figura de l'estudiant a temps complet (de 36 a 40 hores setmanals), que dificulta la compatibilitat de treball i estudis per a tot aquell que desitge combinar-los. Exigim, a més, que s'aporten solucions satisfactòries a l'alumnat que haja de de combinar els seus estudis amb la vida laboral.

8) Que en qualsevol procés de reforma educativa es respecte l'heterogeneïtat cultural.

Per tot el què hem dit i en conseqüència, expressem el nostre rebuig davant l'anomenat “Pla de Bolonya” i la forma en què s'està duent a terme la seua implantació. Sent conscients que el que està en joc amb la present reforma és el futur de l'ensenyament superior al si de la societat i per tant el futur de la mateixa societat, signem el present manifest per mostrar la nostra protesta i disconformitat les següents assemblees:

Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Assemblea d'Estudiants de Filosofia de València

Assemblea d'Estudiants de Geografia i Història

Assemblea d'Estudiants d'Educació

Assemblea d'Estudiants del Campus de Tarongers

Assemblea Contra Bolonya

DIJOUS 20 DE NOVEMBRE MANIFESTACIÓ A LES 12:00h DAVANT DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE VALÈNCIA

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/05/valencia/1225901736.html

http://www.panorama-actual.es/noticias/not277457.htm

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110500_19_515787__COMUNITAT-VALENCIANA-rector-Universitat-rechaza-referendum-sobre-proceso-Bolonia

http://especialbolonya.wordpress.com/

Groc, negre i blanc

2008-09-17T13:01:00.002+02:00

Hui parlaré sobre el capítol d'anit d'Anatomia de Grey. Us plantejaré el tema de la manera més racista que puga, per tal que entengueu la situació entre els colors de pell, per molt que em dolga.

Una negra i una groga havien d'operar un blanc. El blanc era nazi. El nazi no volia que la negra i la groga l'operaren sense la supervisió d'un altre blanc perquè tenia por que el mataren. La negra i la groga cedeixen i demanen un metge blanc per tal que no es morira el seu pacient. Al pacient blanc i nazi l'havien d'obrir per la panxa. La millor imatge ve ara: el nazi hi tenia tatuada una esvàstica. La insició la talla de dalt a baix. zas! La negra i la groga salven el seu pacient blanc i nazi.

Analitzem la situació.Un blanc i nazi no volia que una negra i una groga l'operaren perquè tenia por que el mataren. Tenia por que el mataren! Un blanc i nazi desitja matar tots aquells que no siguen blancs i nazis! Una negra i una groga salven un blanc i nazi que desitjaria matar-les. Qui vol matar a qui??

El comportament de la negra i la groga és excepcional. S'haveren pogut negar a operar un nazi que l'endemà podrà matar-les. Però no. No s'han posat al seu baix, baixíssim nivell. La seua professionalitat i humanitat han superat l'odi que u sent contra un assassí.

Bé que tot açò siga una sèrie de televisió irreal. Però imagineu-se que és real (que segur que ha passat).

La impressió que m'ha fet veure la mà de Miranda Bailey (la metgessa de pell negra) tallant l'esvàstica amb el fons blanc de la pell del pacient ha sigut impactant. Esborronadora.

Poseu-se en la situació de Miranda Bailey i Cristina Yang. Podríeu salvar-li la vida a un persona que desitja matar la teua família i a tu?

NAZIS MAI MÉS!!

Basiri al Cor

2008-09-07T10:05:00.005+02:00

Ahir em va telefonar Basiri des del Sàhara.

-Aitana, soy Basiri

-Ooooh Basiriiiii, cómo estás??

-Bien! Tu cómo estás?

-Bien. Contenta de que me hayas llamado!

-Jeje. Y Lara, está ahí?

-No, Lara está en su casa.

-I tu estás en tu casa?

-Sí. Has llegado a la tuya?

-Síii!! Estoy con mi padre! Y Gema, aun está llorando?

-jeje no, ya no llora.

(en això, a mi em començaven a caure les llàgrimes)

-Y tu ya no lloras?

-No...

(ara ja estava plorant)

-Jeje. Yo no quiero que tu lloras.

-Ya, yo no lloro...

-Dales recuerdos a todas.

-Vale, cuídate y muchos besos.

-Adiós!

La seua distorcionada, llunyana i feliç veu em recordava a totes les vesprades d'estiu a la piscina. Jo era la seua "nòvia", la más guapa de todas. Mírala que guapa. Mi pequeñita... I a aquelles nits al parc de Llocnou. Aquells dinars i aquells sopars junts. Aquells records compensaven la tristesa del moment.

Hem passat uns dies de tristors i plors. Era inevitable. Uns petits dimoniets amb un cor tan gran no s'obliden així com així.

VISCA EL SÀHARA LLIURE!

Un estiu entre sahrauís

2008-09-01T21:56:00.011+02:00

Avui, després de molt de temps sense actualitzar el bloc, posaré algunes fotos dels xiquets que han estat al poble aquest estiu. Aquest ha sigut un estiu especial i ple de records inoblidables. Amb aquests menuts he aprés moltíssimes coses, i encara ens en queden per aprendre.

Basiri i jo

Kaltum

Kaltum i jo

Disfresses d'Almiserà

Basiri, jo i Kaltum - Gema, Basiri, Jéssica i jo

Basiri

Salamu

Uns xiquets que sempre sempre portaré al cor.

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA!!!

2008-08-02T11:34:00.001+02:00

El passat 11 de juliol de 2008, David Barelles, Director General de Personal de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, va comunicar al professor Batiste Malonda, director del Col·legi Públic El Castell d'Almoines, l'obertura d'un expedient disciplinari per no establir en la seva totalitat dels serveis mínims durant la vaga que es va celebrar el 29 de març de 2007.

Si resulta patètic que a hores d'ara, passats 15 mesos, dos cursos escolars i les seves memòries aprovades, etc., s'obriga un expedient a Batiste Malonda, és encara més preocupant l'escalada reaccionària que la Conselleria d'Educació està duent contra el projecte del CEIP El Castell i la persona que el representa.

Les persones signants:

- Igual que les entitats i persones que han premiat i reconegut el projecte i el treball de la comunitat educativa del CEIP Es Castell, i el seu director Batiste Malonda, (*), reconeixem i defensem dit projecte com un dels millors exemples de la Renovació Pedagògica i de la construcció de l'Escola Pública Valenciana.

- Denunciem la persecució i l'assetjament que està sofrint Batiste Malonda per part de la Conselleria d'Educació, perquè renuncie a tota possibilitat de seguir al capdavant del projecte, tal com reclama la comunitat educativa d'Almoines

- Exigim la retirada de l'expedient a Batiste Malonda, així com de l'informe negatiu de la seva gestió.

- Exigim la continuïtat de l'equip directiu del centre.

- Exigim la derogació de la Resolució de 16 d'octubre de 2007, la Instrucció de 17 d'octubre de 2007 i l'elaboració d'una nova normativa que permeta l'elecció de la direcció que desitge la Comunitat Educativa del centre. El cas d'Almoines és un exemple i un clar advertiment a qui confiaven en les possibilitats del procediment actual

- Demanem a les organitzacions sindicals i ciutadanes que investiguen i denuncien els possibles delictes d'assetjament, persecució i prevaricació que hagen pogut incórrer els/les diferents funcionaris/es i càrrecs polítics de la Conselleria d'Educació.

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA !!

DIMISSIÓ DEL CONSELLER D'EDUCACIÓ !!

Signa aquest manifest fent aquí un clic.
Difon-lo entre les teves companyes i companyes

(*) El col·legi d'Almoines va ser un dels primers centres a aplicar l'ensenyament en valencià i la seva trajectòria ha estat reconeguda, entre uns altres, per premis com el Baldiri Rexach, el Premi Melchor Botella a la Renovació Pedagògica, i la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya

Més informació a:

Cultura sahrauí IX

2008-07-01T11:05:00.007+02:00

Festes civils i religioses

Religioses: El mes del Muhàrram: Any nou, dia de l'Hègira: l'any islàmic comença amb el dia que se celebra l'eixida de Mahoma de la Meca cap a Medina, l'any 662 dC. Ashura (dia del dejuni): el dia 10.
El mes del Ramadà és la commemoració de la revelació d'Al·là. En aquest mes els creients s'abstenen de menjar i beure al llarg de les hores de sol. Lailat al-Qadr (la nit del poder): commemoració de la revelació de l'Alcorà a Mahoma (l'any 610 dC, potser el dia 26).
Rabi I: al llarg de tot el mes se celebra el naixement de Mahoma (570 dC)
Shaban: Lala al-Bar'h (la nit del perdó): a tall de preparació per al Ramadà, els musulmans miren de solucionar vells greuges amb altres musulmans.
Shawwal: Id al-Fitr (la festa del final del dejuni): és una festa d'alegria, s'hi fan regals als pobres i als infants.
Dhu al-iyyà: Dhu-Hiyya (el mes de la peregrinació): la gran peregrinació, hayy, a la Meca (dura deu dies). Id al.Adha (la festa del sacrifici): és una festa de quatre dies de durada, que se celebra en tot el món i coincideix amb el final de la peregrinació a la Meca. S'ha sacrifiquen animals i la carn se'ls dóna als pobres.

Festes civils pròpies: el 27 de febrer de 1976 es proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
El 9 de juny de 1973 és la diada dels màrtirs: cau mort en combat Luali Mustafà Sayed.
El 10 de maig de 1973 es crea el Front POLISARIO (Frente Popular de Liberació de Saguia el Hamra i Rio de Oro)
El 12 d'octubre de 1975 és la diada de la Unitat Nacional.
El 6 de juny és la diada dels desapareguts sahrauís.

La colonització marroquina

La Marxa Verda i les successives marxes aporten, implanten, milers i milers de ciutadans marroquins, en un vertader procés de neteja ètnica i cultural, destinat a esborrar els trets culturals diferenciadors particulars dels sahrauís.
-el redoblament del procés de sederantització.
-la ghetització de la població autòctona.
-la repressió física, bestial.
-la creació d'una classe, grup, amiga sotmesa entre els habitants del territori que servisca de corretja de transmissió del nou poder.
-eleminació dels vestigis de la colonització espanyola.

Ara la població es pot qualificar de 7 marroquins per cada sahrauí.

Si els esborren els orígens, es dissoldran com a poble.

Per Salvador Pallarés

I fins ací (Cultura sahrauí I fins al IX), una milèssima part de tot el que he aprés amb ell.

Dites i proverbis

2008-06-21T03:18:00.002+02:00

Lo creyeron,
creían
que el viento del desierto
iba a dejarnos ciegos.
Estaban tan seguros
de que entraría la arena
en nuestros ojos
que ni siquiera se dignaron
en reconocer
que éramos un pueblo.
Lo creyeron sin duda,
pensaron que había
un gran tanto por ciento
de analfabetos
que no iban a entender
de fronteras
ni de autodeterminaciones
ni de acuerdos.
Se creyeron sin duda
que iban a vencernos.
Y comenzó la sangre
a manchar el desierto
y comenzó una lagrima saharaui
a bajar por las dunas
y a llegar hasta el pueblo.
Y pronto se hizo llanto
y el llanto se hizo hierro
y el hierro se hizo grito
y el grito rompió el cerco
y se volvió batalla
y la batalla hambre
y el hambre se hizo odio
y el odio tapó el miedo
y se volvió metralla
y la metralla muerto
y el muerto campamento
y el campamento niño
y el niño volvió el llanto
para ser de nuevo hierro
y grito y batalla y hambre
y odio y metralla y muerto
y frente POLISARIO y Pueblo.

(Per Fernando Senante)

----------------------------

"El poble saharaui és un poble pacífic. Com tots els pobles, detesta la guerra i té un desig ardent de Pau.
Però també, com qualsevol altre poble, si la dignitat és trepitjada, no tindrà més alternativa que defensar-se."

(Per Mohamed Abdelaziz, president de la República Àrab Sahrauí Democràtica)

----------------------------------

"Entre la veritat i la mentida pot no haver més de quatre dits, la distància que separa l'orella de l'ull. Perquè el que t'han contat pot no ser veritat, si et deien mentides. Però el que tu has vist amb els teus propis ulls saps que és cert, i per a tu és innegable ja. Allà on vages després proclamaràs aquella veritat, de la qual ets testimoni, i que no et deixarà, perquè l'has vista

(Proverbi sahrauí)

-----------------------------------

"No volem la guerra. Tota la meua esperança és que arribe prompte el dia de la pau. Llavors tornarem a casa. Diga-li a les dones que les necessitem. Necessitem el seu recolzament, la seua comprensió. Una mare no deuria mai deixar sofrir una altra mare. Totes les mares del món deurien lluitar juntes contra la guerra."

(Anònim)

Cultura sahrauí VIII

2008-06-09T00:06:00.004+02:00

Relacions socials

La khaima és l'espai, el recinte "sagrat", el símbol del refugi front a les inclemències del medi. És un espai social i familiar.

El te: Els tres tes: el primer, amarg com la vida, el segon, dolç com l'amor i el tercer, suau com la mort. El te és un signe de benvinguda a l'hoste (també la llet i el perfum) però també és el centre sobre el qual es construeix el diàleg, l'intercanvi d'informació entre l'amfitrió i l'hoste (tant els nòmades com els sedentaris). Podríem dir que el te és com el nostre cafenet.
El te també és una font d'aportació de calories, és bo per evitar la deshidratació i fa pujar la tensió arterial.

La salutació i el diàleg: Quan visitem una khaima podem observar el llarg ritual de salutació i els visitants i l'amfitrió es pregunten sobre l'estat dels familiars respectius i sobre d'altres coses que els respecten. Es tracta d'un ritual que es troba puntejat, també, d'invocacions a Al·là.

El diàleg: Diu un proverbi sahrauí: El diàleg es basa en el seu final (el kalam ala ajru - el parlar sobre un altre). Quan parlem amb algú hem d'escoltar-lo fins el final i no aventurar conclusions, així serà l'única manera de comprendre allò que se'ns vol dir. El diàleg nòmada té un ritual molt pautat: es basa en el respecte als interlocutors i a la jerarquia (edat i condició).

La dona: La dona nòmada té un estatus de protagonista. El nomadisme exigeix una participació corresponsable en les tasques. La colonització espanyola suposa un tancament a la llar seguint els cànons nacionals catòlics (la cuina, procreació, els xiquets i imposició de la secció femenina).
Als campaments, les dones són les responsables de la construcció i de la direcció dels mateixos. La dona gaudeix d'una plaça preponderant, protagonista, líder. El retorn massiu dels homes, mobilitzats al front, pot fer trontollar molts dels avenços femenins.

Per Salvador Pallarés

LLIURE

2008-06-07T19:18:00.005+02:00

Després d'haver llegit les següents línies he notat com el cor se m'encongia. Com se'm tornava més fosc, més trist, més dur, més fred. La ràbia que em torturava per dins ha fet sortir dels meus ulls una llàgrima insignificant.
Una llàgrima sense destí ni fi. Que no s'acaba. I aquesta serà infinita fins que el poble no siga LLIURE.
L'espina que tinc clavada al cor és cada vegada més gran, més dolorosa. I aquesta no desapareixerà fins que el poble no siga LLIURE.
La foscor, la tristor, la duresa, la fredor no em deixaran tranquil.la fins que el poble no siga LLIURE.
L'encongiment que em provoca El Bagul del Retorn no deixarà d'oprimir-me fins que el poble no siga LLIURE.

EL BAGUL DEL RETORN

El meu Ali no deuria ser ara a l'exili, no hauria de passar la seua infància al desert, hauria de ser junt a aquest bagul a la seua terra.
El bagul del retorn,
bagul de l'alegria,
bagul de l'esperança,
bagul de l'enyorança,
enyorança d'un cel en llibertat.

L'any 92 totes les dones saharauis ficaren dins el seu bagul tots els amargs anys viscuts a l'exili.
Les angúnies,
la desesperació,
la il·lusió del retorn,
els records dels seus sers més estimats,
que ja no podran tornar.

Les àvies espolsaren les claus adormides de sa casa per ficar-les al bagul.
Les joves amb il·lusió de tornar a la seua terra que deixaren de menudes, i poder dir-los als seus fills, mireu, el malson ha acabt, aquesta és la vostra terra.
El bagul del retorn que no arribà.
Els baguls es quedaren adormits pel malefici de la mà negra que cobreix el cel en llibertat del poble saharaui. Els baguls esperen adormits al costat de les khaimes de les dones saharauis, adormits, plens de pols i esperant que un dia molt pròxim la mà negra ja no tinga suficients dits per a seguir cobrint el cel en llibertat dels saharauis.
Quan això ocórrega, el menut Ali ficarà els records de la seua infància, i junts, veuran els seu cel: la LLIBERTAT.

Per al meu amic Ali.

(No sé qui és l'autor)

Khadiyetu

2008-06-01T02:04:00.006+02:00

Aquesta és Khadiyetu.
Una xica d'uns 20 anys. Vivíem amb ella i la seua família al campament d'Ausserd. És una de les persones que més trobe a faltar. Parlava una mescla entre hassaniya, italià i espanyol. Sempre em deia Oh, que bella! (en italià), i després em preguntava que com es deia en espanyol -Bonita, li deia. Però se li oblidava a l'instant. I m'ho tornava a preguntar. Una vegada em va preguntar que com es deia en valencià -Bonica, li vaig dir. -Español? -No, no, català. I ella -Aaah... I es va girar i se'n va anar. Supose que sentiria la mateixa cosa, sols canvia la t. També trobe a faltar que ens portara les mantes, sense haver-li-ho demanat, quan ens quedàvem llargues estones xarrant i mirant els estels durant la nit. I que quan anàvem a passetjar, ja siga al mercat, o a les excursions, m'apretava la mà tan fort que quasi que em feia mal. I volia q ens férem moltes fotos juntes. I mira que li era difícil (a ella i a tots) recordar el meu nom! Marc els va dir que em podien dir "Aiti" (que no m'agrada gens) i així, entre l'Aiti, el fet que em semblara a una asiàtica (que no és de veres) i que a més semblara una periodista... el meu nom ja va quedar en quasi desús. Entre Nayem i ella em van posar mil denominacions! També recorde de Khadiyetu els guants de llana que portava. Li vaig preguntar que per què portava guants, si feia moltíssima calor. Em va dir que per estètica, ja que s'unten les mans amb henna per a treballar i no els agrada ensenyar-les així, que quedava brut. Quan torne li compraré uns guants ben fins, ja que contra els seus pensaments ni puc ni vull lluitar. Jo ja li vaig dir que no passava res i em deia que no, que ella no es llevaria els guants.
Era alegre, molt alegre, i reia motíssim, i era atenta i enormement agradable. Sempre em feia cas, sempre era al meu costat.
Aquesta és Khadiyetu.

Cultura Sahrauí VII

2008-05-17T00:02:00.004+02:00

La Religió

L'Islam és una religió que planteja una relació individual del creient amb Déu (Al·là)
Els sahrauís són sunites malikites, que és una de les quatre escoles considerades ortodoxes. No és una praxi integrista de l'Islam.
La Revolució va comportar una certa laicització de la societat.

Als campaments no hi havia mesquites. Només unes pedres en arc, orientades a la Meca servien perquè els fidels practicants s'hi reuniren. Darrerament s'hi nota una major presència de la religió: amb la construcció de mesquites.

Els sabers ortodoxos comparteixen l'espai amb les creences populars (els místics i les confraries). Les confraries juguen un paper polític important: en l'època colonial tot mobilitzant contra l'ocupació i el xeic Ma-El-Ainin.

Per altra banda, les pràctiques rituals màgiques són elements encara presents en la societat actual.

Per Salvador Pallarés

Pel Sàhara, pels sahrauís, pel seu futur lliure!

2008-05-09T19:03:00.002+02:00

La teua signatura pot significar la seua llibertat com a poble.

http://www.todosconelsahara.com

¡ÚNETE CON TU FIRMA!

Manifiesto

Los participantes de la 5ª edición del festival del Sahara hemos estado en uno de los campamentos de refugiados saharauis donde se vive un drama humanitario.

La situación empeora año tras año. El proceso de paz está bloqueado y eso afecta especialmente a los más débiles. Mujeres, niños y ancianos. Hay 200.000 personas que fueron españolas abandonadas en el desierto desde hace 33 años.

Es urgente que la ciudadanía ayude a devolver la libertad a el pueblo saharaui. Por eso pedimos al gobierno de España que reconozca el status diplomático del frente polisario.

Hoy se pone en marcha una plataforma de recogida de firmas para conseguir que esto sea posible entre todos.

Firmado:

Los miembros de la plataforma TODOS CON EL SAHARA

El objetivo de esta plataforma es lograr el máximo número de firmas de apoyo al manifiesto hasta el 15 de septiembre. El fin es hacer entrega de ellas al Presidente de Gobierno para que España lidere la búsqueda de una solución pacífica y justa a un conflicto que nos afecta directamente.

Cultura sahrauí VI

2008-04-25T19:27:00.003+02:00

Les arts:
El ball i la música

Té com a característica els seu component narratiu i pedagògic.
És l'expressió del dolor, de la solidaritat, de la visió del poble, de les relacions personals.
És més un canal de comunicació amb el públic que entre els ballarins.

-La tuisa: és un ball femení d'exaltació del treball comunitari (la tuiza és un treball col·lectiu que té per destí, per exemple, la construcció d'una khaima per a una nova família)
-En el ball del joc del tambor la ballarina ens relata com realitza tota una séria de tasques destinades a embellir-se. Combina el so del tabal amb els gestos expressius de les mans.
-La dansa de l'itinerari narra el tractament revolucionari amb l'ordre tradicional: dos joves dancen; un vell, rosari en mà, es tapa les orelles i tanca els ulls; els joves expressen les maldats del colonialisme i les bondats de les revolució; el vell, finalment i paulatinament va incorporant-se a la dansa.

L'artesania

Els artesans (considerats inferiors en la societat tradicional) produeixen objectes pràctics amb un valor decoratiu gairebé nul, però l'aspecte decoratiu va in crescendo.
Els objectes tenen una decoració miniaturista, i de molta simplicitat: s'utilitzaven motius geomètrics amb significats críptics i màgics (amulets i talismans). També s'empra molt el número 5, que simbolitza la mà de Fàtima.

Per Salvador Pallarés

Cultura sahrauí V

2008-04-25T18:51:00.003+02:00

La llengua, el hassaniya.

És un dialecte particular de l'àrab. "Kalam el hassan" (el parlar dels hassan). És un parlar substancialment diferent del que parlen els sedentaris.

Una llengua és també un instrument que permet al seu parlant relacionar-se amb el món on viu (els esquimals, per exemple, tenen una extensa gamma de noms per designar el color blanc)
La riquesa del vocabulari hassaniya raurà en tots aquells aspectes de la vida que el relacionen amb el món on viu i la vida que fa.

El hassaniya és el resultat de la implantació de l'àrab parlat per la tribu de Bann Hassan que el segle VIII va arribar d'Aràbia i es va imposar als berbers locals.

En la colonització patiren un procés de substitució lingüística parcial pels espanyols, particularisme de ser l'únic poble àrab que té l'espanyol de segona llengua.

Per Salvador Pallarés

La poesia (Josep Piera)

2008-03-25T21:17:00.000+01:00

No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

I el Tibet?

2008-03-24T19:58:00.004+01:00

Hui mateix han encés la torxa olímpica que ha d'arribar a Pequín. Aquests jocs són una aportació increïble de diners, turistes, etc.
Però, què passa amb el Tibet?
A les notícies han eixit imatges de persones reivindicant els seus drets, recolzant el boicot als jocs de moltes maneres. Simultàniament, s'ha vist la violència emprada per la polícia xinesa reprimint aquestes protestes.
Podem veure perfectament que eixa situació ens és familiar. Una nació oprimida que vol ser lliure. Tant la nostra nació, la catalana, com la sahrauí, com la tibetana comparteixen una idea comuna, encara que en un context diferent, que lluita per poder respirar aire sense olor d'odi, de ràbia i d'injustícia.
Aquesta lluita que ens sembla tan llunyana i poc sonada és una lluita que podria ser la nostra.

La indiferència és la ignorància.

Bon viatge!

2008-03-24T14:52:00.004+01:00

Solament desitjar-los als xics i xiques del Projecte Sàhara'08 que tinguen molt bon viatge i que aprenguen i es moralitzen sobre aquesta cultura, aquest món i lluiten per a què siga una mica millor per a tothom.
Però al pròxim viatge que es faça jo estaré allí! Bé, ho intentaré, perquè tinc unes ganes d'anar-hi... increïbles!
I estic molt gelosa...! ;)

Cultura sahrauí IV

2008-03-17T16:47:00.000+01:00

Sistemes de govern I

Els nòmades no tenen un sistema de govern personalitzat, ni una monàrquia dinàstica ni entroncada amb el Profeta, ni un poder centralitzat ni poders locals. Són una societat sendentària.

La Jamà i el Xeic són els òrgans que segueixen la vida dels nòmades.
-El Xeic és l'autoritat personal no institucional fomentada en el consens de les fraccions que agrupa.
-La Jamà és un limitador del poder del Xeic. És una assemblea de notables que es reunieix a nivell familiar, de fracció o de tribu. El Xeic ha d'executar les decisions de la Jamà.

A l'època colonial espanyola la Jamà i el Xeic són convertits en titelles de la metròpoli. Se subornen notables perquè facen de transmissors del poder colonial.
Són representants del territori a las Cortes.
El 1967 es crea l'Assemblea General del Sàhara (òrgan consultiu). S'hi crea un partit polític: el PUNS, que havia de serviur de contrapés als moviments independentistes que conformaran el POLISARIO.
El POLISARIO serà l'aglutinador i guia de les accions destinades a obtenir la independència. És el continuador de la tradició de la Jamà.

Sistemes de govern II

El territori ocupat pel Marroc passa a ser una província més incorporada a la monarquia i governada dictatorialment.
El CORCAS, creat pel rei del Marroc, ve a ser un paral.lel de l'Assemblea General del Sàhara.
Aquest nou colonitzador, segueix els pactes de les matròpolis: pactar-se una èlit, o crear.la, perquè controle els habitants de la colònia.

Sistemes de govern III

La RASD governa als territoris alliberats i als campaments de refugiats. És una República amb partit únic, parlamentària, constitucional i de tipus sedentari, l'objectiu de la qual és aconseguir a independència total i gestionar la vida als campaments de refugiats.

Per Salvador Pallarès

L'institut amb el Sàhara

2008-02-29T22:43:00.005+01:00

Per celebrar el 27 de febrer al nostre institut vam penjar aquesta bandera i uns cartellets, com si foren pòsters, sobre els 32 anys d'exili dels sahrauís.

Va ser un dia realment alegre i emocionant fins i tot. Tindre una bandera tan gran i preciosa del Sàhara a l'institut no passa sempre ni en tots els llocs.

Així que us deixe aquestes dues fotos amb tot l'orgull del món.

Visca el SÀHARA LLIURE!

Actuacions pel Sàhara al País Valencià

2008-02-22T22:42:00.003+01:00

Avui us puge el cartell del concert que faran a Quatretonda. Com veieu, un dels grups musicals és Escak al Rei, el grup on toquen els meus germans i amics. Són actuacions poc sonades, amb molta música, però poc sonades.
Tots ells són grups bastant principiants, que normalment encara fan els concerts gratuïtament. Aquesta vegada, però, demanen un 1€. No és gran cosa, però entre tots els assistents, segur que recauden bona cosa de diners que seran enviats al Sàhara.

Avui, també, m'ha arribat la notícia que el nostre senyor, Xavi Castillo (humorista de gran qualitat i amb qui pots arribar al cel de tant de riure), fa una actuació a Ontinyent el pròxim 28 de febrer, per a arreplegar diners destinats al nostre estimat desert.

Per fi els valencians comencem moure'ns i fer-nos escoltar.

Cultura sahrauí III

2008-02-15T22:43:00.005+01:00

Nomadisme II

L'economia nòmada.

Està basada fonamentalment en la ramaderia. El comerç està situat en un segon pla, amb l'intercanvi de ramat i derivats, dàtils, sal, te sucre, cereals, tètils i manufactures. L'agricultura i la pesca en són complementàries.
L'intercanvi suposa una no acumulació de capitals, doncs l'economia es basa en l'acumulació de béns: camells, armes, joies, esclaus...

El nomadisme i la sedentarització

El 1934, en l'època colonial, Espanya enceta el procès de penetració al territori:
-Tots els sahrauís passen a ser sinhaja (tributaris sotmesos).
-S'hi introdueixen nous paràmetres de consideració social i econòmica.
-La sedentarització comport beneficis econòmics. El nou poder, el de l'ocupant, és qui reparteix els beneficis. I ho farà entre aquells qui se sotmeten.
-Els anys 60 hi hagué el boom econòmic de l'Espanya de Franco; augment de l'explotació del territori (BuCraa 1964). La pesca, la mineria i el comerç amb Canàries substitueix la ramaderia nòmada.
-Fenomen d'emancipació dels joves: L'any 1976 només un 17% de la població és nòmada.

El nomadisme i la sedentarització II

La solidaritat nòmada passa a l'individualisme urbà:
-La consciència de classe.
-La coonsciència nacional.
Es produeix una actualització galopant, una proletarització massiva. La dona es veu reduïda reclosa a la llar, seguint el model nacional catòlic espanyol: La Sección femenina adoctrinarà la dona sahrauí sedentaritzada en el "modern" concepte occidental de la dona.

Sedentarisme

Als campaments, l'alto al foc ha significat un major grau d'individualització.
S'hi observen dues tendències: els més individualistes o materialistes dedicats als negocis particulars (bé individual) i els que treballen pel col·lectiu, els més ideòlegs (bé col·lectiu).

Aquest pas del bé col·lectiu al bé individual i altres factors relacionats juguen a favor del Marroc, i poden acabar soscavant la resistència sahrauí.

Per Salvador Pallarès

Cultura sahrauí II

2008-02-10T17:26:00.001+01:00

El Nomadisme

És la solució cultural vivencial per adaptar-se a l'hostilitat del medi. D'ací que anomenem "Els fills dels núvols" als sahrauís.
Els pasturatge nòmada és l'aprofitament dels recursos (escassos) del desert sense exhaurir-los.

Els firq: agrupació de khaimes autònoma i autosuficient formada per un cap de família, fills i familiars barons per al pasturatge i la guerra. Artesans, un mestre, un remeier, els serfs esclaus i la dona, que hi és la portadora corresponsable de les tasques de la khaima. Es tracta, doncs, d'un esfroç comunitari, en grup.

Les tribus, entre elles, són interlligades per l'assabiya: una força de vinculació tribal de cohesió i de solidaritat.

Al segle XIX el xeikh Ma-El- Ainin construeix una ciutat, Smara, centre cultural i focus de difusió. També centre d'atracció religiosa mística. És formada per una quinzena d'edificis i s'hi arriben a agrupar milers de khaimes.

Per Salvador Pallarès

Cultura Sahrauí

2008-02-08T22:54:00.000+01:00

Avui, amics i amigues, he eixit de l'institut molt contenta. He parlat amb Salvador per preguntar-li si podia publicar els seus escrits sobre la cultura sahrauí que va fer per al dia 27 de febrer de l'any passat, per a una conferència, i m'ha dit que sí. Ja feia dies, setmanes, que em rondava la idea pel cap. Així que com que ja tinc el seu consentiment, ací va la primera part:

Què entenem per cultura?

La cultura no és únicament la producció literària, artística, pictòrica... és un modus vivendi.
La cultura és l'expressió de la resposta particular d'un poble a les condicions del medi ambient en què es viu. És l'instrument amb el qual es relaciona i sobreviu al medi.

Així podem trobar elements diferenciadors però també compartits entre les cultures.
A mode d'exemple citaré un parell de proverbis sahrauís:
-"Escriu millor que Sahuun" i "Beu més que una duna" els podríem comparar al nostre "Menja més que una revolta de riu"
-"El que té llengua no es perd" el podem comparar a "Qui té llengua a Roma va".

Parlem doncs d'un poble independent, d'un poble que té uns senyals d'identitat diferents i diferenciadors: la llengua, els costums...

Els bidan tenen un marc geogràfic propi: del Draa al riu Senegal; de l'oceà atlàntic al meridià de Tumbuctú. Un territori ara escuarterat i repartit pels colonitzadors europeus.

Parlem d'un poble que té les seues arrels en les tribus morabítiques d'arrel berber i en les tribus àrabs que des del segle XIII s'implanten al territori. Un poble que ha anat cohesionant-se i formant la llavor de l'actual poble sahrauí. Parlem d'un poble que no està sotmès, ni ha estat sotmès, com pretèn el rei del Marroc, a cap relació de vassallatge amb el Soldà marroquí. I així ho va dictaminar el Tribunal de la Haia.

La cultura és un símbol identitari. Els seu manteniment significa el manteniment del poble que la fa viva.
Sense la seua cultura el poble es dissol

Qui perd els orígens perd la identitat.

Per Salvador Pallarès.

Un títol angoixant

2008-01-25T23:31:00.000+01:00

"El gobierno español ofrece lanzadores de bombas de fragmentación gratis a Marruecos"

Què es porten entre mans?

He vist aquest títol al bloc Poemario Saharaui. És del dia 20, però ho he vist hui. M'he esgarrifat. Quasi tot el que posen al Poemario Saharaui esgarrifa, per desgràcia, perquè tot va en contra d'ells.

El senyor ZP està demostrant la seua cobardia, el seu egoisme, la seua arrogància. Cada vegada m'agrada menys.
Ell sap massa bé per a què vol M6 aquestes armes. S'estan armant gràcies als favorets del president espanyol a canvi de no sé què.
He sentit dir que volen fer una segona Marxa Verda i prendre el territori alliberat i amb ell, Tifariti.

I si ho pensem bé, qui paga aquest armament que ZP regala a M6? Nosaltres. Una part dels impostos que paguem van al Marroc en forma d'arma assassina de sahrauís...
Som nosaltres qui paguem l'exèrcit i totes les despeses que comporta.

Si realment fórem ciutadans, ens haurien de preguntar si volem col.laborar en l'armament pro-marroquí. També ens haurien d'haver preguntat si volíem col.laborar en la guerra d'Iraq -i un llarg etcètera-, però com que ací els ciutadans s'anomenen sotmesos, no passa res.

Ells criden un món feliç i xiuxiuegen la guerra i l'espant.

Bé, senyor ZP, vosté pot seguir fent-se amic de M6 i fent enemics per tot arreu. La bena dels ulls al final caurà.

Mur de sorra

2008-01-19T12:56:00.001+01:00

AQUEST DIUMENGE 20 DE GENER, A LA TV3, FAN UN PROGRAMA, 30 minuts, SOBRE LA CAUSA SAHRAUÍ.

PASSEU LA INFORMACIÓ AL MÀXIM DE GENT, QUE EL PROGRAMA ES PRESENTA BEN INTERESSANT.

PD: Ara bé, llàstima pels alacantins, que els han prohibit veure aquest programa (en general, la tv3, com ja sabeu). Ja és un nombre de gent ben elevat que no podrà informar-se sobre aquest tema. Llàstima. Torneu a votar al PP i la colla, si us sembla...

No ha començat ni començarà

2008-01-04T23:07:00.001+01:00

El ral·li s'ha suspès. El que em sap greu és la raó: el terrorisme maurità. Ja no dic res més.

Ja ha començat

2008-01-04T14:03:00.000+01:00

Ja ha començat el rally Lisboa-Dakar. Passarà per Smara i segur que ho tornaran a anomenar Marroc, al igual que en la Vanguardia, que hi ha un mapa gegant d'Àfrica i no apareix el Sàhara Occidental, tansols està separat del Marroc per una línia discontínua, però no apareix ni nom ni dades com a la resta dels països africans.
Quants nens atropellaran enguany?

DAKAR - Obrint Pas


A les dunes dels teus ulls
a les aigües dels riu Níger
entre Bamako i Tumbuctú

Al rally de la vergonya
al Llac Rosa de Dakar
a les tanques de Melilla
a les nits de Gibraltar

àfrica al meu cor

A les mans entrellaçades
a les nits sense salpar
en el fred de les mirades
en la pluja dins del mar

En la mort sense memòria
en la vida sense existir
als matins de Barcelona
als suburbis de París

No t´oblide, no t´oblide
en la vida i en la mort
no et vull perdre, no em vull perdre
en la tristesa del meu cor

Visca el consumisme nadalenc!

2007-12-28T00:08:00.000+01:00

Avui dedique l'actualitzacióa a aquelles persones que passen fam, que són maltractades pel 1r món i pels diners, que no tenen on guarir-se, que tenen malalties i no medicines, que viuen en la misèria i la desgràcia i en una situació infrahumana i que, a pesar de tot això, aconsegueixen oferir un somriure acollidor, una mirada esperançada, un gest increïblement dolç.

Tot això, ací, en la nostra societat, és una cosa realment inimaginable.

Ací tothom fa mala cara, estan absorts amb els seus problemes i mai pensen amb els altres.

Mira que costa dira gràcies, adéu, bon dia, per favor o perdona...

Eixes paraules tan insignificants morfològicament, però tan importants en si, sols pel fet de dir-les, ja es demostra quina mena de persona s'és.

Com anava dient, hi ha molta gent, milions de persones, que saben dir gràcies en molts idiomes, i no perquè hagen estudiat, sinó per agraïr a tots aquells solidaris i solidàries que els donen roba, medicines, diners, menjar, etc. sense obtindre res a canvi, sols aquell somriure o aquella mirada o aquell gest.

I aquest tema ve pel nadal, per aquesta época de l'any en què hom balafia diners, menjar i energia. Ara és quan més electricitat es malgasta, amb tantes llumenetes de coloraines, etc. Mengem fins a reventar i balafiem tants diners i amb tantes coses inútils... Comprem i comprem, i cada any el mateix, coses que ja sabem que no fan falta, però com el que toca és comprar, doncs fem el que toca i tots contents i feliços.

I per altra banda, també cal dir, que, per als anticonsumistes, o que almenys lluiten per l'anticonsumisme, i defensen els drets de tots els humans, cal dir que no hem de pensar sols en ells ara, que és quan més es nota, sinó durant tot l'any. Passe el que passe, la nostra societat egoista, en part, és la culpable d'aquest desequilibri mundial.

La llarga lluita d'un poble pel dret a l'autodeterminació

2007-12-23T23:54:00.000+01:00

Més de 30 anys de lluita per recuperar un dret que encara no arriben a abastir-lo. El poble sahrauí reclama el seu dret a l'autodeterminació des de que Espanya abandonà el territori, el 1975. Des d'aleshores, anys de guerra, de repressió, d'exili, fam i exclusió han imprés una petjada a l'esperit de cada refugiat sahrauí. Els fills dels núvols defenen que mai han tingut lligams amb el Marroc, mentre Rabat insisteix en tot el contrari.

El contenciós del Sàhara Occidental començà el seu tragecte el 1975, quan Espanya -potència colonitzadora des del 1884- es retirà del territori després de signar amb Marroc i Mauritània els Acords Tripartits de Madrid, havent deixat el Sàhara a mercè d'aquests dos països. Tot açò, ignorant una sèrie de resolució de l'ONU que, a finals dels 60, tenien com a fi la descolonització dels Sàhara Occidental. Franco agonitzava i el rei de Marroc, Hassan II, activà la seua maquinària propagandística, llançant la Marxa Verda, que el 6 de novembre de 1975 portà a 350.000 marroquins a creuar la frontera per a prendre el territori.

Després de la retirada de l'últim soldat espanyol, Rabat i Nuakchott s'annexionaren el Sàhara. Els sahrauís, organitzats políticament entorn al Front POLISARIO, s'embarcaren en una guerra amb el fi de recuperar la seua terra. La població civil sahrauí es veié obligada a exiliar-se en l'interior del desert a mesura que els soldats marroquins ocupaven les seues ciutats i cases. Establiren els seus campaments de refugiats prop de la ciutat argelina de Tinduf, propera a la frontera. Allí viuen des d'aleshores, en condicions precàries, més de 200.000 sahrauís.

El 1991, un pla de pau elaborat per l'ONU desembocà en un auto al foc que segueix vigent encara avui. Inicialment, la treva tenia com a finalitat permetre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. No obstant, aquesta via quedà esgotada una década després, havent tingut lloc els obstacles d'un cens electoral.

Descolonització:
Des d'aleshores, el contenciós ha passat per diverses negociacions, plans de pau i fracassos fins arribar al quasi complet oblit de la promesa d'autodeterminació per a imposar una negociació directa, l'anomenada tercera via. Les conversacions de pau reiniciades el passat juny no han donat fruit. Marroc a ofert al Sàhara una "àmplia autonomia", però el Front POLSARIO segueix reclamant el dret del seu poble a decidir.

Segons el Dret Internacional, jurídicament la administració i la soberania del Sàhara segueixen a mans d'Espanya. Marroc administra de facto el territori, però l'ONU no reconeix la seua soberania. Considera que el Sàhara és un territori en procès de descolonització. Als campaments de Tinduf, els sahrauís encara exhibeixen els carnets d'identitat que Espanya emití als habitants de la seua província. Són testimonis muts d'una història inacabada.

http://www.elmundo.com

TV3?

2007-12-15T00:35:00.000+01:00

No sé per què, però últimament se m'ha oblidat què és això de la llibertat d'expressió. Abans, quan tenia algun dubte sobre què és, mirava l'enciclopèdia i em deia que era el dret d'expressar-nos lliurement i sense repressió, però que aquesta llibretat d'expressió té un límit. Segons el context, pots fer i dir unes coses o altres. Ara, però, no ho trobe ni a l'enciclopèdia ni al diccionari ni a cap lloc. Pot ser que la enciclopèdia que utilitze siga made in valencia? Made by Camps, made by PP, made by blavers, i un llarg etcètera.
Com ens poden negar veure allò que volem? És que no puc entendre-ho! Les raons les sé perfectament, tots les sabem! Tallar la comunicació entre ací, el País Valencià, i allà, el Principat. No en tenien prou amb els peatges?
Ens han tallat el repetidor de TV3 de la Carrasqueta i avui han dit que abans de Nadal tancaran els altres dos, un d'ells, el del Mondúver, és el que agafe jo.
L'últim dia parlava de la televisió, en concret de Canal 9. A qui se li ha passat pel cap comparar TV3 amb Canal 9? És que és impossible! No hi ha punt de comparació. Per a mi, ens han tallat la millor televisió que s'emet ací.
Siga com siga, tots nosaltres farem el que podrem per salvar el territori i la llengua. El NOSTRE territori i la NOSTRA llengua. I quan dic que farem el que podrem, és que serà això, tot el que estiga al nostres abast. D'una manera o altra, farem que sàpiguen tots que ací hi ha gent que encara té més de dos dits de front.

EL teler de Canal 9

2007-12-07T00:49:00.000+01:00

Com us vaig dir l'últim dia, us puge l'article de l'examen de valencià:

"Ja tenim ací, senyores i senyors, la programació de Canal 9 per a la tardor. I, oh gran sorpresa!, la teleporqueria no només no s'exahureix, sinó que amb vitalitat Duracel -permeteu-me la llicència publicitària- incorpora nous programes de pit i cuixa. Aparquem, doncs, els nostres cossos davant el televisor; i, amb Ximo Rovira com a guia espiritual, contemplem com els experts en Ciències Carminalògiques i Cultura Pocholística van de programa en programa -com Tarzán de liana en liana- debatent temes tan interessants com les confessions del marit de l'ex-dona del xofer d'un famoset que té un múscul en l'entrecuix que, sense la miraculosa viagra, no sap/no contesta; o sobre la ruptura d'un matrimoni de la faràndula al qual es va afegir la companyia d'un butaner, situació que porta a disquisicions filosòfiques i morals en línia amb aquella sentència sobre les cadenes del matrimoni que són tan, tan pesades... que de vegades calen tres persones per portar-les.
La pregunta que no pare de fer-me és: Pot una televisió púbica destruir per la nit allò que l'escola s'ha esforçat en construir durant el dia? Clar que, millor que preguntar-m'ho jo, seria traslladar-li la pregunta a Camps o a González Pons. Perquè l'escola no pot ser com el teler de Penèlope que va desteixint durant 25 ó 30 hores a la setmana allò que la televisió i el carrer han teixit durant les 100 hores restants. No es pot incitar l'alumnat a què admire una tal Yola Berrocal i exigir-li després que es calfe el cap estudiant logaritmes. Sí, sí, ja sé que la televisió autonòmica no és l'única culpable, però és la nostra, o això diuen. Que el PP d'allà impulse una reforma educativa en nom de la cultura del esfuerzo -Pilar del Castillo dixit- i que el PP d'ací no s'esforce perquè l'escola no caiga sota la maledicció de Sísif, és pura hipocresia. A l'inici d'un nou curs escolar, quan Canal 9 anuncia nous finisterres de degradació -vomitius com un grup de skins fotent rotets amb pudor d'allioli-, no és ociós recordar-ho."

Jesús Puig, El Levante, a 16 de desembre de 2003.

Clarament, estic d'acord amb l'autor amb tot. Per a la malformació mental que produeixen aquests programes encara no s'ha trobat cap cura, s'haurà de seguir investigant. Encara que jo sé que sí que hi ha una cura: Adquirir Intel·ligència!

Resumint...

2007-11-30T23:42:00.000+01:00

Hola companys! Ja fa molt de temps que no visite ni el meu bloc ni el de ningú. Estic extremadament ocupada, estressada, amb mal de caps i amb mal de tot... La causa? Els exàmens, qui sinó? Aquests fulls amb lletres que no em deixen viure. He tingut una setmaneta volent, almenys, dormir, però no tenia temps ni per a això, pràcticament. Però com m'ha dit hui ma iaia "Tu tira avant trone per on trone". I així ho estic fent, però hi ha una tempesta bestial.
Pel que fa a l'institut i el nostre nucli del SEPC, millor impossible, al final en som 22 alumnes! I nosaltres que ens pensavem que en seríem quatre... Perfecte, perfecte. I, a més, ja han fet les eleccions per al Consell Escolar i Àngela, Joan Montagud i jo hem estat elegits! La cosa va bé. Respresentarem a TOT l'institut (uns 500 alumnes!) i ho farem el millor que podrem.
Per altra banda, està en perill el repetidor de TV3 de la Carrasqueta. Ja anunciaren que segurament el tallarien aquesta setmana però no l'han tancat. Ja ens ho diran, i allí estarem tots defensant el que és nostre.
Tornant al tema dels exàmens, hui n'he fet un de valencià -que no m'ha donat temps a acabar-lo >:( - amb un text boníssim. És del millor que he llegit des de... el discurs de Quim Monzó, crec. Li diré a Conxa, la professora, que em passe una còpia i us el pujaré. És una article al diari El Levante de fa uns quants anys... del 2003 crec. Tracta de la teleporqueria de Canal 9.
Bé, i fins ací, us he resumit un poc les cosetes importants d'aquests dies.
Salut!

Mobilitzant-nos...

2007-11-11T00:38:00.000+01:00

Doncs sí, així estem: mobilitzant-nos per aconseguir una educació de qualitat, principalment. Entre Àngela i jo estem fent que l'institut comence a bellugar-se, que pareix que estiga somnolent. Hem pres la iniciativa de formar un nucli del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) i ja som prou gent per formar-lo. També organitzàrem una xarrada informativa per a que l'alumnat sapiera de què va el tema, i el dijous 15 fem una vaga contra el procés de Bolonya (hi ha informació a la web del SEPC) per poder assistir a la concentració que fan a Gandia, com a lloc comarcal, però també fan manifestacions a les ciutats principals d'arreu dels PPCC. Per fer arribar tota aquesta informació a l'alumnat hem hagut d'empaperar l'institut. Literalment. Un pòster per el SEPC, un altre contra el procés de Bolonya, un altre per la vaga, pròximament n'hi posarem per la col·laboració amb la multa que ens han imposat a tots els telespectadors de TV3, en concret a ACPV, i encara n'hi posarem més... Estem guanyant-nos el malnom d'empaperadores... no deixarem ni entrar la llum, eh? Tot siga per una bona causa...! I parlant d'ACPV, anit tingué lloc a Gandia un sopar per, també, recollir els 300.000€ (50.000.000 pts) de multa. No érem molta gent, unes 80 ó 90 persones i pocs coneguts també. Però millor això que res. Vam poder veure la litografia de Tàpies, molt bonica, per cert, i vàrem xarrar de coses ben interessants. Un dia "quasi" rodó. No, Àng? És que sols ens va faltar poder veure "13 rosas". Anirem la setmana que ve. Espere.

10 de Novembre a Madrid: MANIFESTACIÓ

2007-10-27T01:46:00.000+02:00

La depressió de l'enyorança

2007-10-27T00:12:00.000+02:00

Aquella terra se'm va clavar al cor com una espina. Com una espina immutable, immòbil, eterna. Sé que és eterna fins que no me la lleve la llibertat. La llibertat és una paraula enyorable, que intentem aconseguir per tots els mitjans. Però no és fàcil, gens fàcil. Aquella terra enyora la llibertat...
Ja veieu, estic molt trista i no ho puc evitar. Ahir vaig parlar amb Salvador i em digué que no tenia pensat fer el viatge d'aquest curs al Sàhara. M'ha dit les seues raons, i les entenc perfectament, però és que sóc especialista en fer-me il·lusions abans d'hora i després em trobe amb les decepcions. Què hi farem? També sé que puc anar amb altra gent que hi va. Ell em digué que n'estaven preparant un a Bellreguard, però no és el mateix. Preferisc, i preferim la resta de gent, anar amb ell, hi ha més confiança i ens sentirem més segurs i tot això. Potser serà millor esperar fins el curs que ve. I després, més avant, ja aniré amb altres grups i tal.
Aquest matí, a l'institut, estava molt pitjor, ara ja m'he recuperat una mica. Quan Àngela ha vist la cara que feia, de seguida ho ha entés. T'agraisc el teu suport, amoret.
Bé, i això és tot. Ara estic centrant-me més en els estudis, que ara per ara van bé, però ja veurem quan arriben els exàmens del trimestre... Aniré actualitzant el bloc poc a poc, com podeu comprovar.
Des d'ací, done ànims a Salva, que amb tranquil·litat i molta paciència tot anirà agafant el bon camí.
Salut!

Una Estrella Polisaria

2007-10-13T23:50:00.001+02:00

Amigo, ...
Quisiera cantarte ésta canción
para aliviarte un poco el corazón, ...
Háblame, ...

Siento el dolor de la nostalgia,
vivo este vacío de la distancia,
añoro la belleza de mi patria
ayúdame, ...

Anoche tuve un sueño, ...
Cuéntame, ...

Una estrella polisaria me despertó,
una estrella polisaria me habló,
una estrella polisaria respondió:
Que vendrá la libertad ...

Una estrella polisaria me despertó,
una estrella polisaria me habló,
una estrella polisaria respondió:
Que vendrá la libertad...

Res a celebrar

2007-10-11T22:32:00.000+02:00

Demà, 12 d'octubre, no hi ha res a celebrar, ni ha hagut mai res a celebrar. Dia de la hispanitat... Dia de l'exèrcit espanyol... Res a veure amb nosaltres. I menys en aquestes dates, entre el 9 d'octubre i la rebel·lió antimonàrquica. El rei de l'Estat deu estar inquiet, ara que pense. I demà no hi ha classe per celebrar no-sé-què. Així que demà, enlloc de brindar por una España grande y libre, brindaré pels meus estudis, que són més importants.
Envers a la xarrada de Rajoy... diria que és bastant "llepaculs" del rei. Ja no sap ni com portar-li la contrària a ZP. Crec que sols vol deixar al Presi per davall d'ell. I no es que defenga a zp, ni un ni l'altre em cau bé, però els de l'oposició tenen la cara més dura que una sola de sabata.
I així, entre uns i altres, van pegant-se navallades per l'esquena i nosaltres aguantant les seues disputes. El rei amunt, el rei avall; la bandera amunt, la bandera avall; fotos cremades amunt, fotos cremades avall; no ho entenc, tot el tema de la crema ha sigut gràcies als mitjans de telecomunicació que se'n queixen. Si no haveren fet d'una pedreta una muntanya, ara no cremarien tantes fotos. Però clar, és sagrada. El símbol de nuestra nación española. Si jo no m'hi identifique amb aquesta bandera, per mi no és sagrada. Però la senyera sí que es pot cremar. Després que diguen que tots "els territoris espanyols" són igual d'importants, que tots els ciutadans som iguals, que tal i que qual. Si no ho veig, no m'ho crec. I encara estic esperant.
Clar, però és que ací, al País Valencià, som nosaltres els dolentots, els de la GAV són bona gent, un grupuscle radicalment violent i feixista que ens introdueix por al cos quan anem a les nostres manifestacions que haurien de ser pacifistes si no fóra per ells. Però què hi hem de fer? Hi ha gent de tots colors i maleducada. I és que a més, no en tenien prou, però el 9 d'octubre, a la manifestació d'aquests descerebrats i els d'e-2000, ja no posen el Himno de la Comunidaz Valenciana com tots els anys, sinó que ara posen el Himno de España. Abans encara deies, mira, uns incultes que no saben el que fan, però és que ara ja... se n'estan eixint de mare. Els fatxes volen guerra, i en tindran, que no som sols quatre gats. I com diu certa persona: "Si no és a cantonades, serà a bastonades"
I m'acomiade, que ja és tard, i se suposava que sols havia de parlar sobre el dia del poble veí. Però hi ha gent que em posa de mal humor.

Horaci deia: "Parturient montes, nascetur ridiculus mus" ("Pariran les muntanyes, naixerà un ridícul ratolí")

P.D.: Ara espere que no em prenguen per terrorista...

Com ha anat el Correllengua a Gandia?

2007-10-07T12:43:00.001+02:00

El Correllengua és i serà un del dies més esperats de l'any. És on ens ajuntem tots els companys/es per reivindicar els nostres drets. Allí tots som amics/gues de tots. Us conte què hem fet. Ens concentràrem tots a la plaça en Jaume I (o, col.loquialment, plaça dels colomets) a les 19:30h. Ja estavem tots ben emocionats i eufòrics, però... de sobte, un bandera blavera d'uns 2 metres es posa entremig de la gent. Els fatxes volen brega. Una petita baralla acaba amb una bastonada al cap del blaver. Perfecte. Se'n van ben adolorits. I aleshores comencem a caminar amb pancartes com "Absolució 13 detinguts", amb fotografies del General Basset, Ovidi Montllor i Enric Valor, amb estelades i senyeres, amb orgull i dignitat, amb emoció i gaudi. Les dolçaines i tabalets sonen per tot arreu, la música ens fa ballar, botar, cantar i cridar, sobretot, cridar. Continuem caminant pel Passeig, amb algunes parades per a les actuacions dels castellers i les dances tradicionals. Tenim als nazis enganxats al darrere, esperant algun despistat que se separe del grup. Continuem pel Carrer Major. Tot és alegria. Alguns ous s'estimben contra algunes finestres decorades amb banderes espanyoles i blaveres, crits malsonants contra la gent dels balcons blavers. En un carreró perpendicular al Carrer Major, apareixen banderes espanyoles. La polícia i algun conegut s'interposa entre els dos bàndols. Crits, insults i ous volen cap a ells. La ràbia s'apodera de nosaltres, però no podem fer res. Hem de recordar que volem un acte pacífic, però si ens provoquen... després es queixen i som nosaltres els culpables de tot. Seguim caminant, altra vegada pel Passeig, per anar a la plaça del Prat. Fan una xarrada, el Correfoc "Fem Fredat" fa la seua actuació i els castellers, al ritme de la Muixeranga, pugen cap al cel. Ens convidaren, a Àngela i a mi, a formar part del castell. Des de baix aguantem el castell i les llàgrimes d'emoció ens regalimen cara avall. La Muixeranga és un himne que portem molt a dintre dels sentiments, i a més, en un acte com aquell, no podem ofegar la nostra emoció.
Seguidament, comença el sopar, veiem molta gent i professors coneguts. Fan el karaoke, amb cançons precioses, com Boig per tu, de Sau.
Ja són les 23:30h, la música de The Skartats comença a sonar. Tothom s'aplega davant de l'escenari. Alguns skin-heads ronden entre la gent esperant que algun indignat per la seua presència es rebote contra ells i comence la brega. Però no ha passat res.
Després, toquen Desgavell, tots ballant ska i fent de cor del cantant. A quasi les 2h Obrint Pas puja a l'escenari. Tots ballant com a bojos i cantant cada cançó, deixant-nos la veu. Devien ser les 3:30h passades quan s'acabà la diada de reclamació de la llibertat.

El dimarts 9 d'octubre, a València, el Correllengua de tot el País Valencià, tornarem a cridar.

Correllengua 2007 - Gandia

2007-09-30T18:15:00.000+02:00

Correllengua 2007. Un any més, una lluita més. El pròxim dia 5 d'octubre ens ajuntarem tots els defensors de la terra a Gandia per demostrar als fantasmes de la política espanyolista valenciana que encara hi som, que encara existim i resistim. Que continuarem cridant amb tot l'orgull amb la nostra llengua, que no som espanyols ni ho serem, per més que ells ens vulguen llavar el cervell amb Fòrmules 1 per València, amb Copes Amèrica, amb camps de golf, macrourbanitzacions, destrucció ambiental, greus impactes visuals, etc.
En resum: Expoliacions de vides i sentiments.
I per això i molt més, seguirem organitzant-nos i defensant la nostra llengua, la nostra terra, el nostre País, LA NOSTRA PÀTRIA.

VISCA LA TERRA!

Roura: 'Si s’ha d'incomplir una llei espanyola per demostrar que és injusta, es fa'

2007-09-21T18:03:00.000+02:00

L'autor de la crema de les fotos dels reis espanyols diu a VilaWeb que no es penedeix del que va fer, perquè té dret a protestar contra la monarquia

Jaume Roura, l’autor de la crema d’imatges dels Borbons, ha explicat a VilaWeb que amb l’acció volia mostrar el rebuig a la monarquia i al règim espanyol que oprimeixen el poble català. Roura diu que, de moment, està tranquil, perquè li donen suport els militants de l’esquerra independentista, i també gent de molts altres àmbits. Tot i que el jutge li ha decretat la llibertat sense fiança i amb càrrecs, la fiscalia encara li manté la imputació per injúries a la corona espanyola. A més, ara la fiscalia té deu dies per sol·licitar una vista oral del cas.

Jaume Roura creu que la crema de les fotos dels monarques espanyols està emparada tant per la llibertat d’expressió com pel dret a la participació política. En aquest sentit, ha dit que a l’Estat espanyol el dret a la participació política no està garantit, perquè fins i tot el jutge li ha dit com podia protestar. En concret, el jutge li ha dit que podia rebutjar en públic la monarquia, però no pas cremant-ne fotos.

L’altre jove que va cremar la foto

Quan el jutge ha demanat a Roura qui era la persona que l’acompanyava en la crema de la foto dels Borbons, el jove ha exercit el dret de no declarar. Així les coses, com que el jutge ha tancat el procediment, ara la fiscalia no pot imputar l’altre jove.

Multa per manifestació no autoritzada

D’altra banda, la policia espanyola ha multat tres persones de la trentena que s’ha concentrat a la plaça Colón de Madrid, per donar suport a Jaume Roura. El motiu de la multa ha estat per manifestació il·legal.

Roura és militant de l’organització socialista i independentista Endavant. La formació política considera que la crema de la imatge dels Borbons és legítima, perquè és l’expressió del poble en contra d’un rei hereu directe del règim franquista. Així mateix, Endavant creu que l’Audiència Nacional és hereva del tribunal d’excepció franquista TOP.

La identificació

Al jove el van identificar els mossos d’esquadra amb les imatges de vídeo de la concentració de la setmana passada en contra de la monarquia espanyola. Els manifestants protestaven a la plaça del Vi de Girona contra la presència de Juan Carlos I a la inauguració del Parc Científic de la UdG. Suposadament, Jaume Roure sortia entre els concentrats i després se'l veia amb la cara coberta quan encenia les fotografies dels Borbons.

Arran de la decisió de la fiscalia d'obrir diligències, ha nascut la campanya Campanya ‘No al rei’.

Un altre judici pel cas ‘El Jueves’

D’altra banda, els autors de la vinyeta a ‘El Jueves’ que parodiava la monarquia se’ls jutjarà un altre cop per injúries a la corona espanyola el 13 de novembre, a l’Audiència Nacional. El dibuixant Guillermo Torres i el guionista Manel Fontdevila els poden condemnar a pagar una multa econòmica, però ara ja no a presó.

Premi Bloc Solidari

2007-09-20T18:10:00.000+02:00

Avui he rebut el gran honor per part de la Txell [Kneita] del Premi Bloc Solidari. L'he rebut jo com tants altres que el tenien ben merescut. A ella li'l va atorgar el bloc Sàhara Resiste, i així la Txell ens l'ha atorgat a nosaltres:

Aquest premi, a part de ser un honor, com ja he dit, és una injecció d'ànims a seguir endavant amb la causa, una causa que ens afecta a tots, o almenys ens hauria d'afectar a tots.
Sols em queda agrair-li profundament a la Txell per tindre'm i tindre'ns presents a tots i continuar cridant ben fort VISCA EL SÀHARA LLIURE!

Terroristes contra el terrorisme

2007-09-15T00:54:00.000+02:00

El proper dissabte 15 de Setembre el partit neonazi Alianza Nacional es concentrarà 'contra el terrorisme' a Xàtiva. Aquest grupuscle ultra ha estat intimament lligat al terrorisme des que els seus dos màxims líders foren empresonats per intentar perpetrar un atemptat contra ciutadans bascs. També ha estat un dels màxims protagonistes de la violència feixista a València.

El partit neonazi Alianza Nacional (AN) ha convocat una concentració 'contra el terrorisme' i 'per la justícia i l'ordre' el proper dissabte 15 de Setembre a les 18h. front l'estació de Xàtiva (La Costera). El passat mes de Maig tots els partits polítics valencians, excepte el Partit Popular, a més de sindicats i associacions culturals van demanar en roda de premsa la il·legalització del partit neonazi. És en aquest grupuscle on milita l'assassí del jove Guillem Agulló Pedro Cuevas. Un dels darrers actes públics d'AN ha estat una concentració davant l'ambaixada d'Austria a Madrid per reivindicar l'alliberament de Gerd Honsik, lamentable escriptor negacionista, l'impunitat del qual s'eliminava feliçment aquest mes de Setembre. Els militans i simpatitzants d'AN han agredit en nombroses ocasions a ciutadans de La Costera, tal com va passar durant la cel·lebració de la diada del 25 d'Abril d'enguany (la Policia Local va detindre un neonazi).

A més a més, els dos màxims dirigents d'AN, Pedro Pablo Peña Muñoz i Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo, es troben actualment a la presó acusats de tinença d'armes i material inflamable per fabricar explosius, amb els que pretenien, presumiblement, atemptar contra familiars de presos d'ETA, tal i com va informar Europa Press el 4 d'abril de 2006. El partit també està relacionat amb la trama de l'Operació Panzer, operatiu de la Guàrdia Civil que va desarticular el Setembre del passat 2005 un grup paramilitar neonazi, el Frente AntiSistema. Un dels personatges claus d'aquest grupuscle, que segons la Llei de Partits actua en la il·legalitat més absoluta (líders empresonats per terrorisme, negacionisme de l'Holocaust, apologia del nazisme, de la discriminació i de la violència) és Antonio Vicedo Valdés, líder del grupuscle a Canals (La Costera). Vicedo, antic membre del Círculo de Estudios Indoeuropeos (desarticulat pels Mossos d'Esquadra al 2004 i il·legalitzat) fou detingut l'any 2001 per la Policia Local d'Alcoi mentre enganxava propaganda nazi. Un altre dels personatges claus és l'empresari resident a Xiva, Juan Manuel Soria, líder del grupuscle a València.

El principal centre operatiu del grupuscle neonazi està situat al número 69 de l'Avinguda Tres Creus de València, on AN desenvolupa les seues activitats nazis (malgrat que aquesta seu fou objecte d'un escorcoll policial durant l'Operació Panzer, actualment continua oberta). Aquest local està obert al públic els divendres i dissabtes a partir de les 19h30, tal com indica la seua propaganda. El seu telèfon de contacte és el 605523373. El seu darrer acte a Canals es va saldar amb un avís de bomba.

Els principals militants d'AN a La Costera són:

-Antonio Vicedo (veure foto): treballa en el sector industrial. Ex membre del CEI, detingut a Alcoi l'any 2001.

-Martín Vargas: delegat d'AN a Xàtiva. Gestor comercial.

-Jesús Calabuig: conegut skinhead de Canals, treballa al sector agroalimentari. És delegat comarcal del Front de Joventut d'AN.

-Andrés Sierra: transportista jubilat de Canals.

FOTO: Antonio Vicedo Valdés, dirigent del grupuscle neonazi AN a La Costera.

http://www.antifeixistes.org

Suspensió i multa de 300.000

2007-09-12T21:42:00.000+02:00

La secretaria de Comunicació de la Generalitat Valenciana ha decidit finalment ordenar la suspensió de les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià i imposar una multa de 300.000 euros a Acció Cultural, l'entitat que les ha promogudes des de fa més de vint anys. Segons estipula la resolució, les dues mesures s'han de fer efectives "de manera immediata". Els responsables d'Acció Cultural han anunciat que recorreran aquesta decisió al Tribunal Superior de Justícia, però aquesta iniciativa no impedirà de moment que TV3 deixi de veure's al sud del riu de la Sénia ni evitarà el pagament de la sanció.

No cal dir que la decisió és gravíssima. D'un costat, en un moment en què a través de les vies que permeten les noves tecnologies els valencians poden veure canals de televisió en tots les llengües del món, el seu govern els aïlla dels pocs que s'expressen en el seu idioma. De l'altre, Acció Cultural, tot i el seu activisme constant i els seus milers de socis, no deixa de ser una entitat modesta. Els responsables de la Generalitat Valenciana saben que una multa de 300.000 euros li pot fer un gran mal. Allò que no han aconseguit ni amb amenaces ni amb la retirada de tota mena de subvencions i ajudes -que sí que reben organitzacions lligades a l'extrema dreta i a l'espanyolisme més combatiu- podria ser efectiu ara a través d'una sanció administrativa desmesurada es miri com es miri. La decisió de la secretaria de Comunicació sembla més un escarment que no pas una acció administrativa justificada.

Els governs de Catalunya i el País Valencià i el ministeri d'Indústria fa mesos que negocien per fer possible tècnicament la reciprocitat digital entre Televisió Valenciana i Televisió de Catalunya. El conseller valencià de Cultura, Vicent Rambla, s'ha compromès a trobar una solució que eviti el conflicte, però mentrestant, segons ell mateix reconeix, "les negociacions no poden afectar l'expedient administratiu". Aquest és el problema. Les negociacions en qualsevol altre lloc del món sí que l'afectarien. I aquí sembla que ho fan en la direcció oposada. Per accelerar-lo. Les intencions reals del govern valencià encara són una incògnita. El final d'aquesta història pot ser un escàndol i un despropòsit. Un enorme abús de poder.

www.avui.cat

És el que toca

2007-09-11T19:48:00.000+02:00

Avui volia parlar del que toca. Ahir el President de Catalunya feu un discurs. Els qui ho vàreu veure, potser el notàreu molt llibertari. Jo, almenys, sí. Perquè és el que toca. Parlava de Catalunya com a País, sobre la independència utilitzant la paraula llibertat per què no quedés tant clar que en aquest discurs propuganva la separació de Catalunya de l'Estat espanyol. Però és el que toca. Quan a la gent els convé, parlen d'una manera o d'una altra, però sols quan toca. Ara toca dir independència, doncs diguem independència. Després tocarà parlar sobre la unitat d'Espanya, doncs parlerem d'això. Ara toca dir No a la Guerra, diguem no a la guerra, però quan la tele ja no diga res de la guerra, nosaltres tampoc. I la guerra continua allí, continuen havent morts. Però és el que toca. Enguany és l'Any Internacional d'Ajuda al Poble Sahrauí, doncs direm que el poble sahrauí necessita ajuda, però el 2008, els refugiats no tindran fam, els refugiats no tindran set, els refugiats no tindran calor, els refugiats estaran vora la mar. Ja que és el que toca. La gent té tendència a oblidar el que no li agrada. Qui parla d'Iraq? Qui parla del Tibet i l'ocupació xinesa? Qui parla d'Afganistan? Qui parla dels suburbis de Río de Janeiro o Sao Paulo? Qui parla de la marginació dels gitanos? De l'aporofòbia? De la xenofòbia? De Guantanamo? De Nicaragua? De Palestina? De...
Jo us ho diré: Quatre persones que són ben poc escoltades, per no dir gens. Que intenten cridar i els tapen la boca. Que els fan callar a base de manipulacions.
La televisió com a principal causant d'aquesetes manipulacions, ja que ens diu quan hem de parlar i sobre què. Que han matat 7.ooo persones en un atemptat a l'Iraq? Però és que segurament, demà aquesta gent morta ressucita, o quelcom, ni tampoc els familiars no ploren. Perquè la tele no ho diu, no vol dir que no passe. I aquesta entrada la pose per un article que he vist al Canal Solidari, que durant la diada de Catalunya, han mort una barbaritat d'infants, però com que ningú no ho diu, aquests xiquets no moren. Estan esperant a què els recordem per poder morir-se. Però és el que toca.
I així, amb aquesta entrada, intente animar a totes aquelles persones que criden i volen propugnar la incomformitat no sols quan toca, sinó sempre. Sempre que siga possible dir i repetir fins ser escoltats que no estem d'acord i que canvien, perquè nosaltres no canviarem.

Adéu!

2007-09-07T00:43:00.000+02:00

Avui, de vesprada, se n'han anat els xiquets cap al Sàhara. M'ha dit ma mare que Eva, la mare de Raquel, una alumna de l'escola, ha anat a l'escola aquest matí mig plorosa perquè la xiqueta, Galia, ja estava apunt d'anar-se'n. L'any passat ja la tenien, i no sé si en fa més. Tanmateix, tots sabeu que se'n van tant feliços com han estat a les cases del País. Des d'ací, ànims a tots i salut, molta salut.

Alegria!

2007-09-06T15:21:00.000+02:00

Tot aprovat! Açò sí que és felicitat... Quan ens han donat les notes ens hem abraçat tots molt contents. La gran majoria ha passat de curs, uns amb assignatures suspeses, altres no, i algun de per ahí que repeteix. Però els meus amics i amigues sí que passen i aquest curs anirem junts a classe. Així que ja s'han acabat els nervis, el no dormir, el passar-se hores i hores cara als llibres... Però torna a començar el dia 17... Així que ara em toca aprofitar el temps perdut. Salut!

La Coordinadora Antifeixista denuncia una nova agressió a Dénia

2007-09-05T00:05:00.000+02:00

La secció de la Marina Alta de la Coordinadora Antifeixista Intercomarcal ha denunciat un nou episodi violent protagonitzat per individus d'extrema dreta que apallissaren un grup de joves la nit del passat dissabte a Dénia. Un dels agredits va rebre nombroses patades al cap i va haver d'acudir a urgències. Els ultres es donaren a la fuga intentrant atropellar amb el cotxe alguns dels agredits. Aquesta agressió se suma a les denunciades ja durant aquest estiu a Xàtiva, València i Gandia. Els agressors estan ja identificats.

Segons un comunicat de la secció de la Marina Alta de la Coordinadora Antifeixista Intercomarcal (CAI), el passat dissabte a Dénia diversos joves van resultar ferits per l'agressió perpetrada per una dotzena d'individus d'extrema dreta en una zona de copes de la ciutat.

Aquesta agressió se suma a la llista dels diversos episodis de violència feixista ocorreguts durant l'estiu al País Valencià, més concretament a les localitats de Gandia, Xàtiva i València.

El passat mes de maig, la Coordinadora junt a altres entitats cíviques i polítiques, va denunciar la impunitat de la que gaudien els grupuscles d'extrema dreta al País Valencià, tot i saber-ne qui són i el perill que representen per la convivència i la llibertat de les persones. Des d'aleshores, organitzacions com Alianza Nacional, Combat España o España 2000 continuen mantenint una actitut xulesca davant les pressions de l'esquerra perque s'actue contra aquests grupuscles violents, el seu finançament públic i la seua impunitat als carrers.

A continuació reproduim el comunicat de la Coordinadora:

La passada matinada del 24 al 25 d' agost vora les cinc de la matinada, una dotzena d' individus amb simbologia feixista que es trobava a la porta del pub Inn de Les Fonts, a la localitat de Dénia, començaren a provocar cinc joves antifeixistes de la comarca que es trobaven al mateix lloc, buscant l' enfrontament fent referencia a la seua estètica i ideologia. Amb insults com 'sois la escoria de España' o 'Sharps de mierda', i entonant cançons nazis, els agressors envoltaren els joves, que no respongueren a les provocacions i tractaren d'evitar qualsevol enfrontament, però un dels provocadors propinà un cop de puny al clatell a un dels antifeixistes, mentre la resta atacava els altres joves en minoria. Entre quatre persones propinaren nombroses patades a la cara d'un dels joves mentre aquest romania estés al terra i totalment indefens creant-li nombroses ferides al cap i al rostre que han requerit assistència mèdica. Altres dos dels antifeixistes foren també colpejats amb brutalitat per quatre individus més al mateix lloc dels fets aprofitant els nazis la seua superioritat numèrica. Fins i tot dos dels joves agredits van ser perseguits amb un cotxe que va intentar atropellar-los i alcançar-los llençant ampolles de vidre des de l'interior del vehicle.

Davant la gravetat dels fets la secció de la Marina Alta de la CAI condemna enèrgicament aquestes agressions cobards i injustificades que en algun dels casos suposaren ferides de gravetat i que requeriren tractament mèdic, això com aclarir que l'únic mòbil de les agressions fou polític i si més no la intolerància davant l'estètica d'algun dels agredits.

Volem advertir també què, tot i portar simbologia feixista aquests grups que solen actuar en zones de festa de Dénia i prevalent-se de la seua superioritat numèrica, no eren d'estètica skin, sino que són d'una estètica socialment més acceptada i menys cridanera, que fa que aquests grups passen més desapercebuts mentre defensen els mateixos valors racistes i feixistes com qualsevol altre neonazi i actuen exactament igual, amb la mateixa prepotència i utilitzant la violència gratuïta.

Durant aquest estiu, les agressions feixistes s'han incrementat als pobles i ciutats del País Valencià, on els habituals agressors locals han aprofitat la visita d'altres ultres d'arreu de l'Estat. Dénia, Xàtiva, Gandia i València han estat escenari de les darreres agressions, sense que en cap dels cassos s'haja detingut cap dels culpables tot i saber la policia ben bé a cada ciutat qui forma aquests grupuscles violents i per qui estan finançats.

Els joves antifeixistes de La Marina continuarem amb el nostre treball de denúncia social i política amb l' objectiu d'esborrar el feixisme i el racisme dels nostres pobles i comarques i denunciar els qui el financen i toleren.

-SI ENS TOQUEN A UN ENS TOQUEN A TOTS!!
-CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA !!
-DESTRUÏM EL FEIXISME!!

http://lavanc.com

Ja ha passat tot

2007-09-04T14:34:00.000+02:00

Ja està, ja he acabat els exàmens! Els 3 m'han eixit de luxe, i estic quasi segura que aprovaré les tres assignatures. Tanmateix, el dijous donen les notes. Creuem els dits.

El primer dia

2007-09-03T11:32:00.000+02:00

Bé, ja som a 3 de setembre i la gran majoria de gent comença avui a treballar. Jo, encara que no em toque estudiar (que també és treballar per al futur), també he començat. Avui tenia l'examen de recuperació d'anglès. Estic contenta perquè crec que m'ha eixit bé, però no ho podré dir amb total seguretat fins que no em donen les notes. Demà tinc dos exàmens més, de filosofia i castellà. He estudiat moltíssim, encara que certes persones diuen que he d'estudiar més i més. Si estudie més m'explotarà el cap. Sé que m'ho meresc, ja que tot el que he fet a l'estiu ho haguera hagut de fer durant el curs, però és que 1r de batxillerat és molt difícil i és un canvi molt gran respecte a l'ESO. Les notes més altes que tinc de les aprovades són les de valencià, amb un 8 en llengua i literatura i amb un 9 en llengua i imatge. És l'assignatura que més m'agrada, i aquestes notes em serviran de gran ajuda quan vaja a la Universitat per a fer filologia catalana. Espere i m'esforçaré per què aquest curs que comença, 2n de batx, traga millors notes i no en suspenga cap. Ara, a estudiar.

S'ha trobat el cos sense vida del jove sahrauí a Torrevella

2007-08-28T16:40:00.000+02:00

El cos sense vida del jove d'origen sahrauí de 17 anys que va desaparèixer el passat dissabte a la cala dels Treballs de Torrevella (País Valencià) ha estat trobat a primera hora d'aquest matí a la mateixa zona en la qual es va llançar a l'aigua.
Així ho van indicar fonts de Protecció Civil de Torrevella , del Consorci Provincial de Bombers i de la Guàrdia Civil, els efectius de la qual havien reprès les tasques de recerca i es trobaven treballant des d'abans de les 08.00 hores.
El cap de Protecció Civil, José Antonio Vidal, va explicar que el cos va ser localitzat sobre les 09.00 hores i que es trobava "enganxat" en una roca situada "pràcticament" a la mateixa zona des d'on suposadament el jove es va llançar al mar.
En el moment de la troballa es trobaven a la cala dels Treballs els pares d'acollida del jove.
Després de localitzar el cos a la zona, els efectius que han col·laborat en la recerca van aconseguir recuperar el cadàver, que està previst que sigui traslladat a l'Institut Anatòmic Forense d'Alacant, segons va apuntar Vidal. En el moment de la troballa es trobaven a la cala dels Treballs els pares d'acollida del jove, que vivien a Orihuela.
El jove sahrauí va desaparèixer sobre les 13.30 hores del dissabte a l'esmentada cala, després de llançar-se al mar malgrat que la zona no estava autoritzada per al bany i que es registrava un fort onatge pel temporal que va fuetejar el litoral alacantí.
Dues amigues del desaparegut van alertar els socorristes de Creu Roja de l'ocorregut, els qui van rastrejar la zona el mateix dissabte sense obtenir resultats i qui, a causa del temporal, van donar per conclosa la recerca passada una hora i per desaparegut al jove.
La Guàrdia Civil i els efectius de Bombers van reprendre les tasques de recerca durant la jornada de diumenge i el dia d'ahir sense obtenir resultat, i les havien reiniciat a primera hora d'aquest matí.

La Samarreta; per Ovidi Montllor

2007-08-27T00:55:00.001+02:00

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren;
vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar a contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que em ve de cara
porta el cap topant a terra.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals,
així la gent ja no em veia:
jo treballava amb la corbella.

I dins de tots aquests mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer
em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu "despiste".

Potser d'altres, en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta...
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella,
perquè abriga, i me l'estimo,
i li prego que mai no se'm faça vella...

Al poble i la preciosa xiqueta

2007-08-20T01:50:00.001+02:00

Demà me'n vaig a Godall, el poble de ma iaia, i passaré la setmana allí. També aniré a Freginals, que són les festes i voré a les meues amigues d'allí, que des de Nadal o abans que no les veig. Per situra-ho, està a la comarca del Montsià, al centre est dels PPCC.
I canviant de tema, el dijous vaig veure la la xiqueta sahrauí que té Anna, de Castelló de Rugat, era mestra meua de quan anava a 1r i 2n de primària. És una xiqueta més bonica que un sol, i un poc vergonyosa, també. Quan Anna em passe la foto us la pujaré. L'espere amb candeletes...

Acte de sobirania; per Lluís Maria Xirinacs

2007-08-16T16:27:00.000+02:00

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

Del Roig al Blau

2007-08-10T16:41:00.000+02:00

Quan parle d'aquests colors, el roig i el blau, ja us deveu imaginar de què parle, (i no és sobre el barça) i és que ací, al País Valencià, anem del roig al blau. Ja hi ha prou gent blavera, de dretes, que sols ens faltava açò: ara, la nostra senyera, la de tots, groga i roja, ens la volen fer groga i morada per a diferenciar-la de la quatribarrada catalana. No en tenien prou fotent-nos el blau per "coronar-la" (coronar-la d'insults i mentides). I, com deia, ens la volen fer groga i morada, i ens l'estan fent. Ja comencen a aparéixer senyeres estranyes d'aquests colors en les botigues de tèxtils. Ahir mateix, mon pare va anar a comprar una cinta de la senyera normal, roja i groga, i quan el dependent li va traure la caixa per a que mirés la mida va veure aquella aberració. I, pensant una mica, la mescla de roig i blau és el morat. Conclusió: d'ací un any la senyera de "la Comunidaz Valenciana" serà amb el blau al capdamunt i les quatre barres morades. I d'ací uns 3 anys màxim segur que aquestes barres morades seran blaves. No us estranye gens. I com dic, anem del roig al blau, passant pel morat...

Aquesta mescla de colors, com podeu veure, fa mal als ulls. I també pareix increïble que ens facen això. Però és real. Així que, companys, agafem-nos ben fort a la senyera (a la de tota la vida, dic)i que no ens la lleven!

Dakar

2007-08-06T16:52:00.000+02:00

Avui us vull parlar de una cançó molt bona de l'últim cd d'Obrint Pas, Benvinguts al Paradís. La cançó es diu Dakar. Us pose la lletra, i quan puga pujaré la música.

Dakar; Benvinguts al Paradís

Al desert de la tristesa
a les dunes dels teus ulls
a les aigües dels riu Níger
entre Bamako i Tumbuctú

Al rally de la vergonya
al Llac Rosa de Dakar
a les tanques de Melilla
a les nits de Gibraltar

Àfrica al meu cor
Àfrica al meu...
Àfrica al meu cor
Àfrica al meu...

A les mans entrellaçades
a les nits sense salpar
en el fred de les mirades
en la pluja dins del mar

En la mort sense memòria
en la vida sense existir
als matins de Barcelona
als suburbis de París

No t´oblide, no t´oblide
en la vida i en la mort
no et vull perdre, no em vull perdre
en la tristesa del meu cor

Meme

2007-08-05T16:59:00.000+02:00

M'ha agradat la proposta del joc de l'Antònia. Així també sabrem més coses sobre els companys/es, que, al fi i al cap, tenim, almenys, un objectiu comú.

1- Quan era ben petita volia ser astronauta. Aquest va per l'Alba que deixa volar la imaginació més enllà del que tenim al davant dels ulls.

2-Des de que sóc concient de les meues paraules he dit que si em tocara alguna vegada la loteria enviaria la meitat per a ajudar 'als pobrets'. Aquest va per la Txell, pel seu esperit solidari.

3-Els cantants que més aprecie i més m'emocione al escoltar-los són Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor. Aquest va per l'Antònia, que per molt que passe el temps, les bones coses sempre es queden als sentiments.

4-Sóc atea, però pense que és bo creure en algú, o alguna cosa, ja siga imaginària o real, per què et done força en els moments més difícils. Aquest va per l'Àngela, per a què sàpiga que sempre pot creure amb mi.

I per cert, de passada, un missatge per a l'Àngela, a veure si seguim escrivint al bloc que el tens més abandonat que dir-ho.

Vídeos al youtube

2007-08-03T21:13:00.000+02:00

Avui, per fi, he aconseguit penjar al YouTube un vídeo (partit en dos parts) amb les fotografies del nostre viatge a Ausserd. I dic per fi, perquè m'ha costat molt fer el vídeo, i això que no és llarg, però és que mai havia utilitzat cap programa per fer vídeos, i a més, no sé què passava però no el podia pujar, i m'he hagut d'esperar un dia per pujar-lo. Com veureu és un video bastant personal. Bé, l'he posat ací a la dreta. Espere que us agrade. Fins prompte.

Després del viatge... "out"

2007-07-24T15:51:00.000+02:00

Vaig estar tres setmanes a Londres, estudiant. I ara estic una mica "out", tant del bloc, com del tema sahrauí. Així i tot, ja he pogut entrar a blocs i noticiaris per tornar a agafar el fil.
Ara també pense, que suposadament ara tindria un nen sahrauí a casa. Em faria molt feliç, però qui remei... M'hauré d'esperar fins l'any que ve. I tot això em porta a enyorar el petit país africà. Una altra vegada. I així, cantant la cançó de Tots amb el Sàhara, vaig passant aquest estiu calorós i intentant estudiar i passar-ho bé, però sempre enyorant, sempre.

L'ACAPS de la Safor inicia la campanya de Vacances en Pau 2007

2007-06-30T21:58:00.000+02:00

Enguany se celebra l'Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Saharauí

L'Associació Comarcal d'Ajuda al Poble Saharauí de la Safor (ACAPS de la Safor) ha iniciat la campanya Vacances en Pau 2007 d'acolliment de xiquets i xiquetes a l'estiu, i fa una crida a les famílies de la comarca perquè hi participen. Aquestes campanyes d'acolliment temporal permeten oferir atencions mèdiques, una alimentació equilibrada i unes vacances d'estiu lluny de les dificultats dels campaments de refugiats del desert.

L'ACAPS de la Safor, que aquest any celebra l'Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Saharauí, fa més de deu anys que treballa en projectes de cooperació i solidaritat. Amb l'organització del programa Vacances en Pau possibiliten l'eixida dels infants dels campaments de refugiats sahrauís a l'estiu, quan les altes temperatures comporten unes condicions de vida molt difícils. Durant l'estada a la Safor es facilita l'accés sanitari generalista a tots els infants que vénen i especialitzat a tots els que ho necessiten.

Per això, una vegada més, per dur a terme el programa de Vacances en Pau, necessiten l'ajut de famílies acollidores, així com de metges d’atenció primària i de salut. A aquestes col·laboracions cal afegir-hi el treball voluntari de les persones vinculades a l’associació que organitzen activitats de tota mena durant tot l'any, així com la implicació d'ajuntaments i empreses de la comarca.

tret de http://www.vilaweb.cat/www/gandia

No acollir

2007-06-29T16:15:00.000+02:00

Estic molt trista. Finalment han trobat una família per a xiquet que havia de vindre a casa. Sabia que podia passar, però sols de pensar que podria haver vingut a casa, m'agafa un noséquè... Bé, sé que és millor per al xiquet, perquè ja pateixen prou canviant de país i que damunt haja de canviar de casa, doncs no li aniria massa bé, els deu costar bastant adaptar-se. Però no sé, m'havia fet massa il·lusions, potser. Seguiré els consells de la mare de l'Alba, que també els n'ha passat una d'aquestes. L'any que ve acollirem un/a nen/a sahrauí, i Àngela també, i es faran amics/gues. A que sí, perla?

Què vos passa valencians; per Paco Muñoz

2007-06-26T20:26:00.001+02:00