S'ha trobat el cos sense vida del jove sahrauí a Torrevella

El cos sense vida del jove d'origen sahrauí de 17 anys que va desaparèixer el passat dissabte a la cala dels Treballs de Torrevella (País Valencià) ha estat trobat a primera hora d'aquest matí a la mateixa zona en la qual es va llançar a l'aigua.
Així ho van indicar fonts de Protecció Civil de Torrevella , del Consorci Provincial de Bombers i de la Guàrdia Civil, els efectius de la qual havien reprès les tasques de recerca i es trobaven treballant des d'abans de les 08.00 hores.
El cap de Protecció Civil, José Antonio Vidal, va explicar que el cos va ser localitzat sobre les 09.00 hores i que es trobava "enganxat" en una roca situada "pràcticament" a la mateixa zona des d'on suposadament el jove es va llançar al mar.
En el moment de la troballa es trobaven a la cala dels Treballs els pares d'acollida del jove.
Després de localitzar el cos a la zona, els efectius que han col·laborat en la recerca van aconseguir recuperar el cadàver, que està previst que sigui traslladat a l'Institut Anatòmic Forense d'Alacant, segons va apuntar Vidal. En el moment de la troballa es trobaven a la cala dels Treballs els pares d'acollida del jove, que vivien a Orihuela.
El jove sahrauí va desaparèixer sobre les 13.30 hores del dissabte a l'esmentada cala, després de llançar-se al mar malgrat que la zona no estava autoritzada per al bany i que es registrava un fort onatge pel temporal que va fuetejar el litoral alacantí.
Dues amigues del desaparegut van alertar els socorristes de Creu Roja de l'ocorregut, els qui van rastrejar la zona el mateix dissabte sense obtenir resultats i qui, a causa del temporal, van donar per conclosa la recerca passada una hora i per desaparegut al jove.
La Guàrdia Civil i els efectius de Bombers van reprendre les tasques de recerca durant la jornada de diumenge i el dia d'ahir sense obtenir resultat, i les havien reiniciat a primera hora d'aquest matí.

La Samarreta; per Ovidi Montllor

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren;
vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar a contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que em ve de cara
porta el cap topant a terra.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals,
així la gent ja no em veia:
jo treballava amb la corbella.

I dins de tots aquests mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer
em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu "despiste".

Potser d'altres, en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta...
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella,
perquè abriga, i me l'estimo,
i li prego que mai no se'm faça vella...

Al poble i la preciosa xiqueta

Demà me'n vaig a Godall, el poble de ma iaia, i passaré la setmana allí. També aniré a Freginals, que són les festes i voré a les meues amigues d'allí, que des de Nadal o abans que no les veig. Per situra-ho, està a la comarca del Montsià, al centre est dels PPCC.
I canviant de tema, el dijous vaig veure la la xiqueta sahrauí que té Anna, de Castelló de Rugat, era mestra meua de quan anava a 1r i 2n de primària. És una xiqueta més bonica que un sol, i un poc vergonyosa, també. Quan Anna em passe la foto us la pujaré. L'espere amb candeletes...

Acte de sobirania; per Lluís Maria Xirinacs

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

Del Roig al Blau

Quan parle d'aquests colors, el roig i el blau, ja us deveu imaginar de què parle, (i no és sobre el barça) i és que ací, al País Valencià, anem del roig al blau. Ja hi ha prou gent blavera, de dretes, que sols ens faltava açò: ara, la nostra senyera, la de tots, groga i roja, ens la volen fer groga i morada per a diferenciar-la de la quatribarrada catalana. No en tenien prou fotent-nos el blau per "coronar-la" (coronar-la d'insults i mentides). I, com deia, ens la volen fer groga i morada, i ens l'estan fent. Ja comencen a aparéixer senyeres estranyes d'aquests colors en les botigues de tèxtils. Ahir mateix, mon pare va anar a comprar una cinta de la senyera normal, roja i groga, i quan el dependent li va traure la caixa per a que mirés la mida va veure aquella aberració. I, pensant una mica, la mescla de roig i blau és el morat. Conclusió: d'ací un any la senyera de "la Comunidaz Valenciana" serà amb el blau al capdamunt i les quatre barres morades. I d'ací uns 3 anys màxim segur que aquestes barres morades seran blaves. No us estranye gens. I com dic, anem del roig al blau, passant pel morat...


Aquesta mescla de colors, com podeu veure, fa mal als ulls. I també pareix increïble que ens facen això. Però és real. Així que, companys, agafem-nos ben fort a la senyera (a la de tota la vida, dic)i que no ens la lleven!

Dakar

Avui us vull parlar de una cançó molt bona de l'últim cd d'Obrint Pas, Benvinguts al Paradís. La cançó es diu Dakar. Us pose la lletra, i quan puga pujaré la música.

Dakar; Benvinguts al Paradís

Al desert de la tristesa
a les dunes dels teus ulls
a les aigües dels riu Níger
entre Bamako i Tumbuctú

Al rally de la vergonya
al Llac Rosa de Dakar
a les tanques de Melilla
a les nits de Gibraltar

Àfrica al meu cor
Àfrica al meu...
Àfrica al meu cor
Àfrica al meu...

A les mans entrellaçades
a les nits sense salpar
en el fred de les mirades
en la pluja dins del mar

En la mort sense memòria
en la vida sense existir
als matins de Barcelona
als suburbis de París

No t´oblide, no t´oblide
en la vida i en la mort
no et vull perdre, no em vull perdre
en la tristesa del meu cor

Meme

M'ha agradat la proposta del joc de l'Antònia. Així també sabrem més coses sobre els companys/es, que, al fi i al cap, tenim, almenys, un objectiu comú.

1- Quan era ben petita volia ser astronauta. Aquest va per l'Alba que deixa volar la imaginació més enllà del que tenim al davant dels ulls.

2-Des de que sóc concient de les meues paraules he dit que si em tocara alguna vegada la loteria enviaria la meitat per a ajudar 'als pobrets'. Aquest va per la Txell, pel seu esperit solidari.

3-Els cantants que més aprecie i més m'emocione al escoltar-los són Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor. Aquest va per l'Antònia, que per molt que passe el temps, les bones coses sempre es queden als sentiments.

4-Sóc atea, però pense que és bo creure en algú, o alguna cosa, ja siga imaginària o real, per què et done força en els moments més difícils. Aquest va per l'Àngela, per a què sàpiga que sempre pot creure amb mi.

I per cert, de passada, un missatge per a l'Àngela, a veure si seguim escrivint al bloc que el tens més abandonat que dir-ho.

Vídeos al youtube

Avui, per fi, he aconseguit penjar al YouTube un vídeo (partit en dos parts) amb les fotografies del nostre viatge a Ausserd. I dic per fi, perquè m'ha costat molt fer el vídeo, i això que no és llarg, però és que mai havia utilitzat cap programa per fer vídeos, i a més, no sé què passava però no el podia pujar, i m'he hagut d'esperar un dia per pujar-lo. Com veureu és un video bastant personal. Bé, l'he posat ací a la dreta. Espere que us agrade. Fins prompte.