dissabte, 19 de febrer del 2011
divendres, 12 de novembre del 2010
Exigeix!
Omplint aquest formulari (el que hi ha a la dreta del bloc) enviaràs un correu a les/els representants del teu estat al Parlament Europeu (et recomanem fer-ho en castellà per a una major efectivitat). Si us plau, fes-ho amb molt respecte i claredat. L'objectiu d'aquesta eina és que l'europarlamentària o l'europarlamentari en qüestió, rebi un missatge únic i escrit amb les teves pròpies paraules, sense utilitzar el mètode "còpia i enganxa".
El dia deu d'octubre va començar una gran protesta pacífica, en la qual més de 20.000 sahrauís reivindicaven el seu dret al treball, a la no discriminació i a l'usdefruit dels seus recursos naturals, establint un campament de 7000 haimas a 15 quilòmetres de la ciutat de l'Aaiún. 30 dies després el govern del Marroc va ordenar al seu exèrcit l'assalt i la destrucció del campament sahrauí de Agdaym Iziken. Hi ha hagut 28 persones mortes, 723 ferides i 159 desaparegudes, sense comptar els qui es troben en les casernes militars o la presó, ni als hospitals.
Al mateix temps, les forces d'ocupació han instigat i armat a colones de la ciutat de l'Aaiún que, al costat de policies de paisà, assalten domicilis, negocis i cremen vehicles de propietat sahrauí. L'exèrcit marroquí ha declarat l'Estat de setge als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.
No existeix l'opció del silenci com no existeix la possibilitat d'aturar les justes demandes del poble sahrauí. El que sí existeix és la possibilitat de protegir a els qui estan patint la repressió. Per això hem creat aquesta eina, per transmetre per tots els canals possibles la demanda universal de justícia, dignitat i respecte per la vida d'els qui avui són perseguides per militars professionals i quadrilles paramilitars a través dels carrers de l'Aaiún. Entre totes les que fem servir aquesta eina podem col·laborar per exigir al Europarlament que es pronunciï.
Propostes a tenir en compte en la redacció del teu missatge:
* Explica'ls breument amb les teves pròpies paraules el que està succeint, explica'ls com et sents i que haurien de fer en el teu nom.
* Demana'ls que li exigeixin al govern marroquí el cessament de la violència que està exercint contra la població sahrauí als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.
* Explica'ls amb les teves pròpies paraules que l'ONU deu prendre cartes en l'assumpte fent complir l'article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, així com les resolucions adoptades per als Territoris No Autònoms.
* Explica'ls que han de demanar a l'ONU que el Consell de Seguretat atorgui a la MINURSO la capacitat de supervisar els Drets Humans, informant directament al Consell de Seguretat.
* Recorda'ls que l'ONU té l'obligació de protegir a la població d'un Territori No Autònom, mentre romanen a l'espera de la celebració del Referèndum d'Autodeterminació, de conformitat amb les Resolucions de l'Assemblea General, del Consell de Seguretat i de la Unió Africana.
* Reclama al Govern de Zapatero que aturi immediatament la venda d'armes al govern alauita, amb les quals l'exèrcit d'ocupació assassina, tortura i reprimeix al poble sahrauí.
* Demana'ls que alcin la veu per permetre l'entrada de civils que puguin fer la labor d'observació internacional, igual que lliure accés a la premsa.
* Exigeix-los que es pronunciïn davant el Parlament Europeu, demandant la intervenció d'aquest i de la resta de la comunitat internacional.
* Demana'ls que exigeixin l'alliberament immediat de les sahrauís detingudes il·legalment, hi ha centenars de persones desaparegudes-detingudes.
http://sahararights.net/
El dia deu d'octubre va començar una gran protesta pacífica, en la qual més de 20.000 sahrauís reivindicaven el seu dret al treball, a la no discriminació i a l'usdefruit dels seus recursos naturals, establint un campament de 7000 haimas a 15 quilòmetres de la ciutat de l'Aaiún. 30 dies després el govern del Marroc va ordenar al seu exèrcit l'assalt i la destrucció del campament sahrauí de Agdaym Iziken. Hi ha hagut 28 persones mortes, 723 ferides i 159 desaparegudes, sense comptar els qui es troben en les casernes militars o la presó, ni als hospitals.
Al mateix temps, les forces d'ocupació han instigat i armat a colones de la ciutat de l'Aaiún que, al costat de policies de paisà, assalten domicilis, negocis i cremen vehicles de propietat sahrauí. L'exèrcit marroquí ha declarat l'Estat de setge als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.
No existeix l'opció del silenci com no existeix la possibilitat d'aturar les justes demandes del poble sahrauí. El que sí existeix és la possibilitat de protegir a els qui estan patint la repressió. Per això hem creat aquesta eina, per transmetre per tots els canals possibles la demanda universal de justícia, dignitat i respecte per la vida d'els qui avui són perseguides per militars professionals i quadrilles paramilitars a través dels carrers de l'Aaiún. Entre totes les que fem servir aquesta eina podem col·laborar per exigir al Europarlament que es pronunciï.
Propostes a tenir en compte en la redacció del teu missatge:
* Explica'ls breument amb les teves pròpies paraules el que està succeint, explica'ls com et sents i que haurien de fer en el teu nom.
* Demana'ls que li exigeixin al govern marroquí el cessament de la violència que està exercint contra la població sahrauí als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.
* Explica'ls amb les teves pròpies paraules que l'ONU deu prendre cartes en l'assumpte fent complir l'article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, així com les resolucions adoptades per als Territoris No Autònoms.
* Explica'ls que han de demanar a l'ONU que el Consell de Seguretat atorgui a la MINURSO la capacitat de supervisar els Drets Humans, informant directament al Consell de Seguretat.
* Recorda'ls que l'ONU té l'obligació de protegir a la població d'un Territori No Autònom, mentre romanen a l'espera de la celebració del Referèndum d'Autodeterminació, de conformitat amb les Resolucions de l'Assemblea General, del Consell de Seguretat i de la Unió Africana.
* Reclama al Govern de Zapatero que aturi immediatament la venda d'armes al govern alauita, amb les quals l'exèrcit d'ocupació assassina, tortura i reprimeix al poble sahrauí.
* Demana'ls que alcin la veu per permetre l'entrada de civils que puguin fer la labor d'observació internacional, igual que lliure accés a la premsa.
* Exigeix-los que es pronunciïn davant el Parlament Europeu, demandant la intervenció d'aquest i de la resta de la comunitat internacional.
* Demana'ls que exigeixin l'alliberament immediat de les sahrauís detingudes il·legalment, hi ha centenars de persones desaparegudes-detingudes.
http://sahararights.net/
dilluns, 26 de juliol del 2010
Ràdio Milstelera 101.4 - Els Trobadors de Llanda
Ací us presente un nou programa de ràdio a Ràdia Mistelera, ràdio lliure, cultural i anticomercial. El programa es diu "Els Trobadors de Llanda": "Comença a caminar un projecte que esperem que tinga continuïtat i llarga vida: un nou programa de ràdio a la Mistelera fet per la gent del Col•lectiu Trobadors i Ivan de l’Home de Llanda.
El Col•lectiu Trobadors està autogestionant concerts i jornades amb la idea de donar-li vida cultural alternativa a les comarques centrals. www.col-lectiu-els-trobadors.es.tl
L’Home de Llanda és un grup de Pego, format per excomponents de Suqube i de Victims Of The Lola. Clicant ací podeu escoltar-los http://www.myspace.com/homedellanda.
Podeu escoltar Els Trobadors de Llanda a http://www.radiomistelera.blogspot.com/
divendres, 23 d’octubre del 2009
TXAPERROS ROCK
DIA 7 DE NOVEMBRE A LES 23:00h EN LA DISCOTECA PÀMPOLS DE PILES (LA SAFOR)
CONCERT DE MÚSICA SKA/PUNK/ROCK AMB LES ACTUACIONS DE DESTROI, ESCAK AL REI I AIXADA!
I DESPRÉS RAVE A CÀRREC DE DJ PUNTXA, DJ GUIOVANI I DJ LUPE!
I TOT AÇÒ PER TANSOLS 3€! NO US HO PODEU PERDRE!!!!!
FESTA ASSEGURADA FINS LES 7 DEL MATÍ!!!
http://txaperros.blogspot.com
dissabte, 1 d’agost del 2009
dimecres, 29 de juliol del 2009
I FESTIVAL SOLIDARI DE ROCK "HASSANIA"
I FESTIVAL SOLIDARI DE ROCK
HASSANIA
"VACANCES EN PAU" CANÇONS PELS XIQUETS DEL DESERT
·8 D'AGOST EN EL PATI DE LES ESCOLES D'AIORA (VALÈNCIA)
OBERTURA DE PORTES A PARTIR DE LES 18:00H.
·5€ (INFO VENDA D'ENTRADES A http://amigosdelpueblosaharauidelvalleayoracofrentes.es.tl
-ESTRELLA POLISARIA
-LOS DEMARRAS
-ESCAK AL REI
-NO·IDEM
-AIXADA
-SILENCIO ROTO
-CROSSROAD
-A LA SOMBRA
-FINDESED
A més, hi haurà cus-cús, te, entrepans...
diumenge, 24 de maig del 2009
TXAPERROS
Us presente un nou bloc "http://txaperros.blogspot.com"
Aquesta producció de xapes la portem entre uns amics i jo. La idea va néixer amb l'únic fi d'ajudar als grups de música, associacions, organitzacions, etc. per donar-se a conéixer. Per això no hem volgut abusar dels preus, el fi no és enriquir-nos, sinó ajudar. I a més, segons el ritme de vendes, els preus podran anar baixant.
Esperem que us agrade, i ens enllaçeu! ;p
dissabte, 21 de febrer del 2009
La Causa Sahrauí a Quatretonda
Els joves que lluiten per la causa sahrauí des de València han organitzat un concert a favor de la llibertat del poble sahrauí. Els beneficis serviran per a la finançació de futurs treballs dels joves al País Valencià. Aniran diversos grups, tots ells fermes recolzadors de la causa sahrauí, i entre ells, hi ha alguns que han viatjat als camapaments.
Ens agradaria la major presència de gent possible per a este dia.
De matí i vesprada hi haurà montada una khaima amb cus-cus i te per a degustar.
Sereu tots benvinguts!
Dia 21 de març al poliesportiu de Quatretonda (Vall d'Albaida - València)
630355053
http://jovenssaharauis_valencia@hotmail.com
dimecres, 12 de novembre del 2008
NO A BOLONYA!
Les assemblees d'estudiants de la Universitat de València sotasignants, reunides a 23 d'octubre de 2008, sostenim que no és la construcció d'un Espai Eurpopeu d'Ensenyament Superior comú l'objectiu prioritari que les actuals reformes (Procés de Bolonya) han perseguit, així com tampoc solucionar els greus problemes de la nostra universitat. Basem aquesta convicció en el fet que les reformes s'han orientat segons la guia de què demanda el mercat i no sobre la base d'una detinguda anàlisi de quines són les deficiències que la nostra universitat presenta. Rebutgem, a més, que les reformes s'imposen sense contar amb la opinió de professors, investigadors i estudiants. I en conseqüència exigim:
1) La paralització total de la implantació de la reforma educativa i la celebració d'un referèndum vinculant que interpel·le a la comunitat universitària a posicionar-se respecte el Pla de Bolonya, el resultat del qual deu defensar el rector de la Universitat de València com a posició institucional.
2) Que es defense i promocione un criteri epistemològic i acadèmic a l'hora d'elaborar els currículums corresponents en oposició a criteris mercantilistes. Ens oposem a la reducció i compressió de continguts específics a quatre anys i la implantació d'un postgrau especialitzador de major preu que tracte de solucionar les carències formatives derivades.
3) La dissolució de l'ANECA, organisme creat per a regular les titulacions en funció de criteris d'utilitat i funcionalitat econòmiques. Subordinar la qualitat dels continguts a la exigència prèvia d'atendre a demandes empresarials ens pareix un greu atemptat contra l'activitat acadèmica, per la qual cosa reclamem la total autonomia universitària a l'hora de dilucidar la validesa de les titulacions.
4) Respecte al finançament, exigim el manteniment i l'augment de les beques tradicionals a fons perdut, i rebutgem que el model de beca-prèstec es convertisca en prioritari. Mantenim, a més, que l'oferta per part de certes entitats bancàries d'aquest model de prèstecs no deu, en cap moment, interferir en la gestió universitària ni influir en l'elaboració de continguts docents. Demandem, doncs, un model de finançament totalment públic que abandone l'actual tendència cap a un model mixt.
5) L'eliminació del Màster de Formació de Professorat, un postgrau que habilitarà per a la docència en educació secundària i que substituirà l'actual CAP, per dos motius: en primer lloc, el sistema de graus i postgraus resultarà el·litista (preus elevats i places limitades) i en segon lloc, aquest màster impedirà al futur docent profunditzar en continguts específics de la seua disciplina. La obligatorietat d'aquest màster, conforme s'ha proposat, suposarà un deteriorament en el nivell formatiu que cap esperar dels nostres professors de secundària i batxillerat.
6) Que es respecte el dret de la comunitat universitària (estudiants, professors i P.A.S.) a participar en qualsevol procés de reforma educativa i en les seues implantacions concretes.
7) Que no s'impose la figura de l'estudiant a temps complet (de 36 a 40 hores setmanals), que dificulta la compatibilitat de treball i estudis per a tot aquell que desitge combinar-los. Exigim, a més, que s'aporten solucions satisfactòries a l'alumnat que haja de de combinar els seus estudis amb la vida laboral.
8) Que en qualsevol procés de reforma educativa es respecte l'heterogeneïtat cultural.
Per tot el què hem dit i en conseqüència, expressem el nostre rebuig davant l'anomenat “Pla de Bolonya” i la forma en què s'està duent a terme la seua implantació. Sent conscients que el que està en joc amb la present reforma és el futur de l'ensenyament superior al si de la societat i per tant el futur de la mateixa societat, signem el present manifest per mostrar la nostra protesta i disconformitat les següents assemblees:
Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Assemblea d'Estudiants de Filosofia de València
Assemblea d'Estudiants de Geografia i Història
Assemblea d'Estudiants d'Educació
Assemblea d'Estudiants del Campus de Tarongers
Assemblea Contra Bolonya
DIJOUS 20 DE NOVEMBRE MANIFESTACIÓ A LES 12:00h DAVANT DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE VALÈNCIA
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/05/valencia/1225901736.html
dimecres, 17 de setembre del 2008
Groc, negre i blanc
Hui parlaré sobre el capítol d'anit d'Anatomia de Grey. Us plantejaré el tema de la manera més racista que puga, per tal que entengueu la situació entre els colors de pell, per molt que em dolga.
Una negra i una groga havien d'operar un blanc. El blanc era nazi. El nazi no volia que la negra i la groga l'operaren sense la supervisió d'un altre blanc perquè tenia por que el mataren. La negra i la groga cedeixen i demanen un metge blanc per tal que no es morira el seu pacient. Al pacient blanc i nazi l'havien d'obrir per la panxa. La millor imatge ve ara: el nazi hi tenia tatuada una esvàstica. La insició la talla de dalt a baix. zas! La negra i la groga salven el seu pacient blanc i nazi.
Analitzem la situació.Un blanc i nazi no volia que una negra i una groga l'operaren perquè tenia por que el mataren. Tenia por que el mataren! Un blanc i nazi desitja matar tots aquells que no siguen blancs i nazis! Una negra i una groga salven un blanc i nazi que desitjaria matar-les. Qui vol matar a qui??
El comportament de la negra i la groga és excepcional. S'haveren pogut negar a operar un nazi que l'endemà podrà matar-les. Però no. No s'han posat al seu baix, baixíssim nivell. La seua professionalitat i humanitat han superat l'odi que u sent contra un assassí.
Bé que tot açò siga una sèrie de televisió irreal. Però imagineu-se que és real (que segur que ha passat).
La impressió que m'ha fet veure la mà de Miranda Bailey (la metgessa de pell negra) tallant l'esvàstica amb el fons blanc de la pell del pacient ha sigut impactant. Esborronadora.
Poseu-se en la situació de Miranda Bailey i Cristina Yang. Podríeu salvar-li la vida a un persona que desitja matar la teua família i a tu?
NAZIS MAI MÉS!!
diumenge, 7 de setembre del 2008
Basiri al Cor
Ahir em va telefonar Basiri des del Sàhara.
-Aitana, soy Basiri
-Ooooh Basiriiiii, cómo estás??
-Bien! Tu cómo estás?
-Bien. Contenta de que me hayas llamado!
-Jeje. Y Lara, está ahí?
-No, Lara está en su casa.
-I tu estás en tu casa?
-Sí. Has llegado a la tuya?
-Síii!! Estoy con mi padre! Y Gema, aun está llorando?
-jeje no, ya no llora.
(en això, a mi em començaven a caure les llàgrimes)
-Y tu ya no lloras?
-No...
(ara ja estava plorant)
-Jeje. Yo no quiero que tu lloras.
-Ya, yo no lloro...
-Dales recuerdos a todas.
-Vale, cuídate y muchos besos.
-Adiós!
La seua distorcionada, llunyana i feliç veu em recordava a totes les vesprades d'estiu a la piscina. Jo era la seua "nòvia", la más guapa de todas. Mírala que guapa. Mi pequeñita... I a aquelles nits al parc de Llocnou. Aquells dinars i aquells sopars junts. Aquells records compensaven la tristesa del moment.
Hem passat uns dies de tristors i plors. Era inevitable. Uns petits dimoniets amb un cor tan gran no s'obliden així com així.
VISCA EL SÀHARA LLIURE!
dilluns, 1 de setembre del 2008
Un estiu entre sahrauís
Avui, després de molt de temps sense actualitzar el bloc, posaré algunes fotos dels xiquets que han estat al poble aquest estiu. Aquest ha sigut un estiu especial i ple de records inoblidables. Amb aquests menuts he aprés moltíssimes coses, i encara ens en queden per aprendre.
Basiri i jo
Kaltum
Basiri i jo
Kaltum
Kaltum i jo
Disfresses d'Almiserà
Basiri, jo i Kaltum - Gema, Basiri, Jéssica i jo
Basiri
Salamu
Uns xiquets que sempre sempre portaré al cor.
dissabte, 2 d’agost del 2008
TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA!!!
El passat 11 de juliol de 2008, David Barelles, Director General de Personal de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, va comunicar al professor Batiste Malonda, director del Col·legi Públic El Castell d'Almoines, l'obertura d'un expedient disciplinari per no establir en la seva totalitat dels serveis mínims durant la vaga que es va celebrar el 29 de març de 2007.
Si resulta patètic que a hores d'ara, passats 15 mesos, dos cursos escolars i les seves memòries aprovades, etc., s'obriga un expedient a Batiste Malonda, és encara més preocupant l'escalada reaccionària que la Conselleria d'Educació està duent contra el projecte del CEIP El Castell i la persona que el representa.
Les persones signants:
- Igual que les entitats i persones que han premiat i reconegut el projecte i el treball de la comunitat educativa del CEIP Es Castell, i el seu director Batiste Malonda, (*), reconeixem i defensem dit projecte com un dels millors exemples de la Renovació Pedagògica i de la construcció de l'Escola Pública Valenciana.
- Denunciem la persecució i l'assetjament que està sofrint Batiste Malonda per part de la Conselleria d'Educació, perquè renuncie a tota possibilitat de seguir al capdavant del projecte, tal com reclama la comunitat educativa d'Almoines
- Exigim la retirada de l'expedient a Batiste Malonda, així com de l'informe negatiu de la seva gestió.
- Exigim la continuïtat de l'equip directiu del centre.
- Exigim la derogació de la Resolució de 16 d'octubre de 2007, la Instrucció de 17 d'octubre de 2007 i l'elaboració d'una nova normativa que permeta l'elecció de la direcció que desitge la Comunitat Educativa del centre. El cas d'Almoines és un exemple i un clar advertiment a qui confiaven en les possibilitats del procediment actual
- Demanem a les organitzacions sindicals i ciutadanes que investiguen i denuncien els possibles delictes d'assetjament, persecució i prevaricació que hagen pogut incórrer els/les diferents funcionaris/es i càrrecs polítics de la Conselleria d'Educació.
TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA !!
DIMISSIÓ DEL CONSELLER D'EDUCACIÓ !!
-
Signa aquest manifest fent aquí un clic.
-
Difon-lo entre les teves companyes i companyes
(*) El col·legi d'Almoines va ser un dels primers centres a aplicar l'ensenyament en valencià i la seva trajectòria ha estat reconeguda, entre uns altres, per premis com el Baldiri Rexach, el Premi Melchor Botella a la Renovació Pedagògica, i la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya
Més informació a:
dimarts, 1 de juliol del 2008
Cultura sahrauí IX
Festes civils i religioses
Religioses: El mes del Muhàrram: Any nou, dia de l'Hègira: l'any islàmic comença amb el dia que se celebra l'eixida de Mahoma de la Meca cap a Medina, l'any 662 dC. Ashura (dia del dejuni): el dia 10.
El mes del Ramadà és la commemoració de la revelació d'Al·là. En aquest mes els creients s'abstenen de menjar i beure al llarg de les hores de sol. Lailat al-Qadr (la nit del poder): commemoració de la revelació de l'Alcorà a Mahoma (l'any 610 dC, potser el dia 26).
Rabi I: al llarg de tot el mes se celebra el naixement de Mahoma (570 dC)
Shaban: Lala al-Bar'h (la nit del perdó): a tall de preparació per al Ramadà, els musulmans miren de solucionar vells greuges amb altres musulmans.
Shawwal: Id al-Fitr (la festa del final del dejuni): és una festa d'alegria, s'hi fan regals als pobres i als infants.
Dhu al-iyyà: Dhu-Hiyya (el mes de la peregrinació): la gran peregrinació, hayy, a la Meca (dura deu dies). Id al.Adha (la festa del sacrifici): és una festa de quatre dies de durada, que se celebra en tot el món i coincideix amb el final de la peregrinació a la Meca. S'ha sacrifiquen animals i la carn se'ls dóna als pobres.
Festes civils pròpies: el 27 de febrer de 1976 es proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
El 9 de juny de 1973 és la diada dels màrtirs: cau mort en combat Luali Mustafà Sayed.
El 10 de maig de 1973 es crea el Front POLISARIO (Frente Popular de Liberació de Saguia el Hamra i Rio de Oro)
El 12 d'octubre de 1975 és la diada de la Unitat Nacional.
El 6 de juny és la diada dels desapareguts sahrauís.
La colonització marroquina
La Marxa Verda i les successives marxes aporten, implanten, milers i milers de ciutadans marroquins, en un vertader procés de neteja ètnica i cultural, destinat a esborrar els trets culturals diferenciadors particulars dels sahrauís.
-el redoblament del procés de sederantització.
-la ghetització de la població autòctona.
-la repressió física, bestial.
-la creació d'una classe, grup, amiga sotmesa entre els habitants del territori que servisca de corretja de transmissió del nou poder.
-eleminació dels vestigis de la colonització espanyola.
Ara la població es pot qualificar de 7 marroquins per cada sahrauí.
Si els esborren els orígens, es dissoldran com a poble.
Per Salvador Pallarés
I fins ací (Cultura sahrauí I fins al IX), una milèssima part de tot el que he aprés amb ell.
Religioses: El mes del Muhàrram: Any nou, dia de l'Hègira: l'any islàmic comença amb el dia que se celebra l'eixida de Mahoma de la Meca cap a Medina, l'any 662 dC. Ashura (dia del dejuni): el dia 10.
El mes del Ramadà és la commemoració de la revelació d'Al·là. En aquest mes els creients s'abstenen de menjar i beure al llarg de les hores de sol. Lailat al-Qadr (la nit del poder): commemoració de la revelació de l'Alcorà a Mahoma (l'any 610 dC, potser el dia 26).
Rabi I: al llarg de tot el mes se celebra el naixement de Mahoma (570 dC)
Shaban: Lala al-Bar'h (la nit del perdó): a tall de preparació per al Ramadà, els musulmans miren de solucionar vells greuges amb altres musulmans.
Shawwal: Id al-Fitr (la festa del final del dejuni): és una festa d'alegria, s'hi fan regals als pobres i als infants.
Dhu al-iyyà: Dhu-Hiyya (el mes de la peregrinació): la gran peregrinació, hayy, a la Meca (dura deu dies). Id al.Adha (la festa del sacrifici): és una festa de quatre dies de durada, que se celebra en tot el món i coincideix amb el final de la peregrinació a la Meca. S'ha sacrifiquen animals i la carn se'ls dóna als pobres.
Festes civils pròpies: el 27 de febrer de 1976 es proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
El 9 de juny de 1973 és la diada dels màrtirs: cau mort en combat Luali Mustafà Sayed.
El 10 de maig de 1973 es crea el Front POLISARIO (Frente Popular de Liberació de Saguia el Hamra i Rio de Oro)
El 12 d'octubre de 1975 és la diada de la Unitat Nacional.
El 6 de juny és la diada dels desapareguts sahrauís.
La colonització marroquina
La Marxa Verda i les successives marxes aporten, implanten, milers i milers de ciutadans marroquins, en un vertader procés de neteja ètnica i cultural, destinat a esborrar els trets culturals diferenciadors particulars dels sahrauís.
-el redoblament del procés de sederantització.
-la ghetització de la població autòctona.
-la repressió física, bestial.
-la creació d'una classe, grup, amiga sotmesa entre els habitants del territori que servisca de corretja de transmissió del nou poder.
-eleminació dels vestigis de la colonització espanyola.
Ara la població es pot qualificar de 7 marroquins per cada sahrauí.
Si els esborren els orígens, es dissoldran com a poble.
Per Salvador Pallarés
I fins ací (Cultura sahrauí I fins al IX), una milèssima part de tot el que he aprés amb ell.
dissabte, 21 de juny del 2008
Dites i proverbis
Lo creyeron,
creían
que el viento
iba a dejarnos ciegos.
Estaban tan seguros
de que entraría la arena
en nuestros ojos
que ni siquiera se dignaron
en reconocer
que éramos un pueblo.
Lo creyeron sin duda,
pensaron que había
un gran tanto por ciento
de analfabetos
que no iban a entender
de fronteras
ni de autodeterminaciones
ni de acuerdos.
Se creyeron sin duda
que iban a vencernos.
Y comenzó la sangre
a manchar el desierto
y comenzó una lagrima saharaui
a bajar por las dunas
y a llegar hasta el pueblo.
Y pronto se hizo llanto
y el llanto se hizo hierro
y el hierro se hizo grito
y el grito rompió el cerco
y se volvió batalla
y la batalla hambre
y el hambre se hizo odio
y el odio tapó el miedo
y se volvió metralla
y la metralla muerto
y el muerto campamento
y el campamento niño
y el niño volvió el llanto
para ser de nuevo hierro
y grito y batalla y hambre
y odio y metralla y muerto
y frente POLISARIO y Pueblo.
(Per Fernando Senante)
----------------------------
"El poble saharaui és un poble pacífic. Com tots els pobles, detesta la guerra i té un desig ardent de Pau.
Però també, com qualsevol altre poble, si la dignitat és trepitjada, no tindrà més alternativa que defensar-se."
(Per Mohamed Abdelaziz, president de
----------------------------------
"Entre la veritat i la mentida pot no haver més de quatre dits, la distància que separa l'orella de l'ull. Perquè el que t'han contat pot no ser veritat, si et deien mentides. Però el que tu has vist amb els teus propis ulls saps que és cert, i per a tu és innegable ja. Allà on vages després proclamaràs aquella veritat, de la qual ets testimoni, i que no et deixarà, perquè l'has vista
(Proverbi sahrauí)
-----------------------------------
"No volem la guerra. Tota la meua esperança és que arribe prompte el dia de la pau. Llavors tornarem a casa. Diga-li a les dones que les necessitem. Necessitem el seu recolzament, la seua comprensió. Una mare no deuria mai deixar sofrir una altra mare. Totes les mares
(Anònim)
dilluns, 9 de juny del 2008
Cultura sahrauí VIII
Relacions socials
La khaima és l'espai, el recinte "sagrat", el símbol del refugi front a les inclemències del medi. És un espai social i familiar.
El te: Els tres tes: el primer, amarg com la vida, el segon, dolç com l'amor i el tercer, suau com la mort. El te és un signe de benvinguda a l'hoste (també la llet i el perfum) però també és el centre sobre el qual es construeix el diàleg, l'intercanvi d'informació entre l'amfitrió i l'hoste (tant els nòmades com els sedentaris). Podríem dir que el te és com el nostre cafenet.
El te també és una font d'aportació de calories, és bo per evitar la deshidratació i fa pujar la tensió arterial.
La salutació i el diàleg: Quan visitem una khaima podem observar el llarg ritual de salutació i els visitants i l'amfitrió es pregunten sobre l'estat dels familiars respectius i sobre d'altres coses que els respecten. Es tracta d'un ritual que es troba puntejat, també, d'invocacions a Al·là.
El diàleg: Diu un proverbi sahrauí: El diàleg es basa en el seu final (el kalam ala ajru - el parlar sobre un altre). Quan parlem amb algú hem d'escoltar-lo fins el final i no aventurar conclusions, així serà l'única manera de comprendre allò que se'ns vol dir. El diàleg nòmada té un ritual molt pautat: es basa en el respecte als interlocutors i a la jerarquia (edat i condició).
La dona: La dona nòmada té un estatus de protagonista. El nomadisme exigeix una participació corresponsable en les tasques. La colonització espanyola suposa un tancament a la llar seguint els cànons nacionals catòlics (la cuina, procreació, els xiquets i imposició de la secció femenina).
Als campaments, les dones són les responsables de la construcció i de la direcció dels mateixos. La dona gaudeix d'una plaça preponderant, protagonista, líder. El retorn massiu dels homes, mobilitzats al front, pot fer trontollar molts dels avenços femenins.
Per Salvador Pallarés
La khaima és l'espai, el recinte "sagrat", el símbol del refugi front a les inclemències del medi. És un espai social i familiar.
El te: Els tres tes: el primer, amarg com la vida, el segon, dolç com l'amor i el tercer, suau com la mort. El te és un signe de benvinguda a l'hoste (també la llet i el perfum) però també és el centre sobre el qual es construeix el diàleg, l'intercanvi d'informació entre l'amfitrió i l'hoste (tant els nòmades com els sedentaris). Podríem dir que el te és com el nostre cafenet.
El te també és una font d'aportació de calories, és bo per evitar la deshidratació i fa pujar la tensió arterial.
La salutació i el diàleg: Quan visitem una khaima podem observar el llarg ritual de salutació i els visitants i l'amfitrió es pregunten sobre l'estat dels familiars respectius i sobre d'altres coses que els respecten. Es tracta d'un ritual que es troba puntejat, també, d'invocacions a Al·là.
El diàleg: Diu un proverbi sahrauí: El diàleg es basa en el seu final (el kalam ala ajru - el parlar sobre un altre). Quan parlem amb algú hem d'escoltar-lo fins el final i no aventurar conclusions, així serà l'única manera de comprendre allò que se'ns vol dir. El diàleg nòmada té un ritual molt pautat: es basa en el respecte als interlocutors i a la jerarquia (edat i condició).
La dona: La dona nòmada té un estatus de protagonista. El nomadisme exigeix una participació corresponsable en les tasques. La colonització espanyola suposa un tancament a la llar seguint els cànons nacionals catòlics (la cuina, procreació, els xiquets i imposició de la secció femenina).
Als campaments, les dones són les responsables de la construcció i de la direcció dels mateixos. La dona gaudeix d'una plaça preponderant, protagonista, líder. El retorn massiu dels homes, mobilitzats al front, pot fer trontollar molts dels avenços femenins.
Per Salvador Pallarés
dissabte, 7 de juny del 2008
LLIURE
Després d'haver llegit les següents línies he notat com el cor se m'encongia. Com se'm tornava més fosc, més trist, més dur, més fred. La ràbia que em torturava per dins ha fet sortir dels meus ulls una llàgrima insignificant.
Una llàgrima sense destí ni fi. Que no s'acaba. I aquesta serà infinita fins que el poble no siga LLIURE.
L'espina que tinc clavada al cor és cada vegada més gran, més dolorosa. I aquesta no desapareixerà fins que el poble no siga LLIURE.
La foscor, la tristor, la duresa, la fredor no em deixaran tranquil.la fins que el poble no siga LLIURE.
L'encongiment que em provoca El Bagul del Retorn no deixarà d'oprimir-me fins que el poble no siga LLIURE.
EL BAGUL DEL RETORN
El meu Ali no deuria ser ara a l'exili, no hauria de passar la seua infància al desert, hauria de ser junt a aquest bagul a la seua terra.
El bagul del retorn,
bagul de l'alegria,
bagul de l'esperança,
bagul de l'enyorança,
enyorança d'un cel en llibertat.
L'any 92 totes les dones saharauis ficaren dins el seu bagul tots els amargs anys viscuts a l'exili.
Les angúnies,
la desesperació,
la il·lusió del retorn,
els records dels seus sers més estimats,
que ja no podran tornar.
Les àvies espolsaren les claus adormides de sa casa per ficar-les al bagul.
Les joves amb il·lusió de tornar a la seua terra que deixaren de menudes, i poder dir-los als seus fills, mireu, el malson ha acabt, aquesta és la vostra terra.
El bagul del retorn que no arribà.
Els baguls es quedaren adormits pel malefici de la mà negra que cobreix el cel en llibertat del poble saharaui. Els baguls esperen adormits al costat de les khaimes de les dones saharauis, adormits, plens de pols i esperant que un dia molt pròxim la mà negra ja no tinga suficients dits per a seguir cobrint el cel en llibertat dels saharauis.
Quan això ocórrega, el menut Ali ficarà els records de la seua infància, i junts, veuran els seu cel: la LLIBERTAT.
Per al meu amic Ali.
(No sé qui és l'autor)
Una llàgrima sense destí ni fi. Que no s'acaba. I aquesta serà infinita fins que el poble no siga LLIURE.
L'espina que tinc clavada al cor és cada vegada més gran, més dolorosa. I aquesta no desapareixerà fins que el poble no siga LLIURE.
La foscor, la tristor, la duresa, la fredor no em deixaran tranquil.la fins que el poble no siga LLIURE.
L'encongiment que em provoca El Bagul del Retorn no deixarà d'oprimir-me fins que el poble no siga LLIURE.
EL BAGUL DEL RETORN
El meu Ali no deuria ser ara a l'exili, no hauria de passar la seua infància al desert, hauria de ser junt a aquest bagul a la seua terra.
El bagul del retorn,
bagul de l'alegria,
bagul de l'esperança,
bagul de l'enyorança,
enyorança d'un cel en llibertat.
L'any 92 totes les dones saharauis ficaren dins el seu bagul tots els amargs anys viscuts a l'exili.
Les angúnies,
la desesperació,
la il·lusió del retorn,
els records dels seus sers més estimats,
que ja no podran tornar.
Les àvies espolsaren les claus adormides de sa casa per ficar-les al bagul.
Les joves amb il·lusió de tornar a la seua terra que deixaren de menudes, i poder dir-los als seus fills, mireu, el malson ha acabt, aquesta és la vostra terra.
El bagul del retorn que no arribà.
Els baguls es quedaren adormits pel malefici de la mà negra que cobreix el cel en llibertat del poble saharaui. Els baguls esperen adormits al costat de les khaimes de les dones saharauis, adormits, plens de pols i esperant que un dia molt pròxim la mà negra ja no tinga suficients dits per a seguir cobrint el cel en llibertat dels saharauis.
Quan això ocórrega, el menut Ali ficarà els records de la seua infància, i junts, veuran els seu cel: la LLIBERTAT.
Per al meu amic Ali.
(No sé qui és l'autor)
diumenge, 1 de juny del 2008
Khadiyetu
Aquesta és Khadiyetu.
Una xica d'uns 20 anys. Vivíem amb ella i la seua família al campament d'Ausserd. És una de les persones que més trobe a faltar. Parlava una mescla entre hassaniya, italià i espanyol. Sempre em deia Oh, que bella! (en italià), i després em preguntava que com es deia en espanyol -Bonita, li deia. Però se li oblidava a l'instant. I m'ho tornava a preguntar. Una vegada em va preguntar que com es deia en valencià -Bonica, li vaig dir. -Español? -No, no, català. I ella -Aaah... I es va girar i se'n va anar. Supose que sentiria la mateixa cosa, sols canvia la t. També trobe a faltar que ens portara les mantes, sense haver-li-ho demanat, quan ens quedàvem llargues estones xarrant i mirant els estels durant la nit. I que quan anàvem a passetjar, ja siga al mercat, o a les excursions, m'apretava la mà tan fort que quasi que em feia mal. I volia q ens férem moltes fotos juntes. I mira que li era difícil (a ella i a tots) recordar el meu nom! Marc els va dir que em podien dir "Aiti" (que no m'agrada gens) i així, entre l'Aiti, el fet que em semblara a una asiàtica (que no és de veres) i que a més semblara una periodista... el meu nom ja va quedar en quasi desús. Entre Nayem i ella em van posar mil denominacions! També recorde de Khadiyetu els guants de llana que portava. Li vaig preguntar que per què portava guants, si feia moltíssima calor. Em va dir que per estètica, ja que s'unten les mans amb henna per a treballar i no els agrada ensenyar-les així, que quedava brut. Quan torne li compraré uns guants ben fins, ja que contra els seus pensaments ni puc ni vull lluitar. Jo ja li vaig dir que no passava res i em deia que no, que ella no es llevaria els guants.
Era alegre, molt alegre, i reia motíssim, i era atenta i enormement agradable. Sempre em feia cas, sempre era al meu costat.
Aquesta és Khadiyetu.
dissabte, 17 de maig del 2008
Cultura Sahrauí VII
La Religió
L'Islam és una religió que planteja una relació individual del creient amb Déu (Al·là)
Els sahrauís són sunites malikites, que és una de les quatre escoles considerades ortodoxes. No és una praxi integrista de l'Islam.
La Revolució va comportar una certa laicització de la societat.
Als campaments no hi havia mesquites. Només unes pedres en arc, orientades a la Meca servien perquè els fidels practicants s'hi reuniren. Darrerament s'hi nota una major presència de la religió: amb la construcció de mesquites.
Els sabers ortodoxos comparteixen l'espai amb les creences populars (els místics i les confraries). Les confraries juguen un paper polític important: en l'època colonial tot mobilitzant contra l'ocupació i el xeic Ma-El-Ainin.
Per altra banda, les pràctiques rituals màgiques són elements encara presents en la societat actual.
Per Salvador Pallarés
L'Islam és una religió que planteja una relació individual del creient amb Déu (Al·là)
Els sahrauís són sunites malikites, que és una de les quatre escoles considerades ortodoxes. No és una praxi integrista de l'Islam.
La Revolució va comportar una certa laicització de la societat.
Als campaments no hi havia mesquites. Només unes pedres en arc, orientades a la Meca servien perquè els fidels practicants s'hi reuniren. Darrerament s'hi nota una major presència de la religió: amb la construcció de mesquites.
Els sabers ortodoxos comparteixen l'espai amb les creences populars (els místics i les confraries). Les confraries juguen un paper polític important: en l'època colonial tot mobilitzant contra l'ocupació i el xeic Ma-El-Ainin.
Per altra banda, les pràctiques rituals màgiques són elements encara presents en la societat actual.
Per Salvador Pallarés
divendres, 9 de maig del 2008
Pel Sàhara, pels sahrauís, pel seu futur lliure!
La teua signatura pot significar la seua llibertat com a poble.
http://www.todosconelsahara.com
Manifiesto
http://www.todosconelsahara.com
¡ÚNETE CON TU FIRMA!
Manifiesto
Los participantes de la 5ª edición del festival del Sahara hemos estado en uno de los campamentos de refugiados saharauis donde se vive un drama humanitario.
La situación empeora año tras año. El proceso de paz está bloqueado y eso afecta especialmente a los más débiles. Mujeres, niños y ancianos. Hay 200.000 personas que fueron españolas abandonadas en el desierto desde hace 33 años.
Es urgente que la ciudadanía ayude a devolver la libertad a el pueblo saharaui. Por eso pedimos al gobierno de España que reconozca el status diplomático del frente polisario.
Hoy se pone en marcha una plataforma de recogida de firmas para conseguir que esto sea posible entre todos.
Firmado:
Los miembros de la plataforma TODOS CON EL SAHARA
El objetivo de esta plataforma es lograr el máximo número de firmas de apoyo al manifiesto hasta el 15 de septiembre. El fin es hacer entrega de ellas al Presidente de Gobierno para que España lidere la búsqueda de una solución pacífica y justa a un conflicto que nos afecta directamente.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
