dimarts, 25 de març del 2008
La poesia (Josep Piera)
No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.
Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…
La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som.
dilluns, 24 de març del 2008
I el Tibet?
Hui mateix han encés la torxa olímpica que ha d'arribar a Pequín. Aquests jocs són una aportació increïble de diners, turistes, etc.
Però, què passa amb el Tibet?
A les notícies han eixit imatges de persones reivindicant els seus drets, recolzant el boicot als jocs de moltes maneres. Simultàniament, s'ha vist la
violència emprada per la polícia xinesa reprimint aquestes protestes.
Podem veure perfectament que eixa situació ens és familiar. Una nació oprimida que vol ser lliure. Tant la nostra nació, la catalana, com la sahrauí, com la tibetana comparteixen una idea comuna, encara que en un context diferent, que lluita per poder respirar aire sense olor d'odi, de ràbia i
d'injustícia.
Aquesta lluita que ens sembla tan llunyana i poc sonada és una lluita que podria ser la nostra.
La indiferència és la ignorància.
Bon viatge!
Solament desitjar-los als xics i xiques del Projecte Sàhara'08 que tinguen molt bon viatge i que aprenguen i es moralitzen sobre aquesta cultura, aquest món i lluiten per a què siga una mica millor per a tothom.
Però al pròxim viatge que es faça jo estaré allí! Bé, ho intentaré, perquè tinc unes ganes d'anar-hi... increïbles!
I estic molt gelosa...! ;)
Però al pròxim viatge que es faça jo estaré allí! Bé, ho intentaré, perquè tinc unes ganes d'anar-hi... increïbles!
I estic molt gelosa...! ;)
dilluns, 17 de març del 2008
Cultura sahrauí IV
Sistemes de govern I
Els nòmades no tenen un sistema de govern personalitzat, ni una monàrquia dinàstica ni entroncada amb el Profeta, ni un poder centralitzat ni poders locals. Són una societat sendentària.
La Jamà i el Xeic són els òrgans que segueixen la vida dels nòmades.
-El Xeic és l'autoritat personal no institucional fomentada en el consens de les fraccions que agrupa.
-La Jamà és un limitador del poder del Xeic. És una assemblea de notables que es reunieix a nivell familiar, de fracció o de tribu. El Xeic ha d'executar les decisions de la Jamà.
A l'època colonial espanyola la Jamà i el Xeic són convertits en titelles de la metròpoli. Se subornen notables perquè facen de transmissors del poder colonial.
Són representants del territori a las Cortes.
El 1967 es crea l'Assemblea General del Sàhara (òrgan consultiu). S'hi crea un partit polític: el PUNS, que havia de serviur de contrapés als moviments independentistes que conformaran el POLISARIO.
El POLISARIO serà l'aglutinador i guia de les accions destinades a obtenir la independència. És el continuador de la tradició de la Jamà.
Sistemes de govern II
El territori ocupat pel Marroc passa a ser una província més incorporada a la monarquia i governada dictatorialment.
El CORCAS, creat pel rei del Marroc, ve a ser un paral.lel de l'Assemblea General del Sàhara.
Aquest nou colonitzador, segueix els pactes de les matròpolis: pactar-se una èlit, o crear.la, perquè controle els habitants de la colònia.
Sistemes de govern III
La RASD governa als territoris alliberats i als campaments de refugiats. És una República amb partit únic, parlamentària, constitucional i de tipus sedentari, l'objectiu de la qual és aconseguir a independència total i gestionar la vida als campaments de refugiats.
Per Salvador Pallarès
Els nòmades no tenen un sistema de govern personalitzat, ni una monàrquia dinàstica ni entroncada amb el Profeta, ni un poder centralitzat ni poders locals. Són una societat sendentària.
La Jamà i el Xeic són els òrgans que segueixen la vida dels nòmades.
-El Xeic és l'autoritat personal no institucional fomentada en el consens de les fraccions que agrupa.
-La Jamà és un limitador del poder del Xeic. És una assemblea de notables que es reunieix a nivell familiar, de fracció o de tribu. El Xeic ha d'executar les decisions de la Jamà.
A l'època colonial espanyola la Jamà i el Xeic són convertits en titelles de la metròpoli. Se subornen notables perquè facen de transmissors del poder colonial.
Són representants del territori a las Cortes.
El 1967 es crea l'Assemblea General del Sàhara (òrgan consultiu). S'hi crea un partit polític: el PUNS, que havia de serviur de contrapés als moviments independentistes que conformaran el POLISARIO.
El POLISARIO serà l'aglutinador i guia de les accions destinades a obtenir la independència. És el continuador de la tradició de la Jamà.
Sistemes de govern II
El territori ocupat pel Marroc passa a ser una província més incorporada a la monarquia i governada dictatorialment.
El CORCAS, creat pel rei del Marroc, ve a ser un paral.lel de l'Assemblea General del Sàhara.
Aquest nou colonitzador, segueix els pactes de les matròpolis: pactar-se una èlit, o crear.la, perquè controle els habitants de la colònia.
Sistemes de govern III
La RASD governa als territoris alliberats i als campaments de refugiats. És una República amb partit únic, parlamentària, constitucional i de tipus sedentari, l'objectiu de la qual és aconseguir a independència total i gestionar la vida als campaments de refugiats.
Per Salvador Pallarès
divendres, 29 de febrer del 2008
L'institut amb el Sàhara
Per celebrar el 27 de febrer al nostre institut vam penjar aquesta bandera i uns cartellets, com si foren pòsters, sobre els 32 anys d'exili dels sahrauís.
Va ser un dia realment alegre i emocionant fins i tot. Tindre una bandera tan gran i preciosa del Sàhara a l'institut no passa sempre ni en tots els llocs.
Així que us deixe aquestes dues fotos amb tot l'orgull del món.
Visca el SÀHARA LLIURE!
divendres, 22 de febrer del 2008
Actuacions pel Sàhara al País Valencià
Avui us puge el cartell del concert que faran a Quatretonda. Com veieu, un dels grups musicals és Escak al Rei, el grup on toquen els meus germans i amics. Són actuacions poc sonades, amb molta música, però poc sonades.
Tots ells són grups bastant principiants, que normalment encara fan els concerts gratuïtament. Aquesta vegada, però, demanen un 1€. No és gran cosa, però entre tots els assistents, segur que recauden bona cosa de diners que seran enviats al Sàhara.
Avui, també, m'ha arribat la notícia que el nostre senyor, Xavi Castillo (humorista de gran qualitat i amb qui pots arribar al cel de tant de riure), fa una actuació a Ontinyent el pròxim 28 de febrer, per a arreplegar diners destinats al nostre estimat desert.
Per fi els valencians comencem moure'ns i fer-nos escoltar.
divendres, 15 de febrer del 2008
Cultura sahrauí III
Nomadisme II
L'economia nòmada.
Està basada fonamentalment en la ramaderia. El comerç està situat en un segon pla, amb l'intercanvi de ramat i derivats, dàtils, sal, te sucre, cereals, tètils i manufactures. L'agricultura i la pesca en són complementàries.
L'intercanvi suposa una no acumulació de capitals, doncs l'economia es basa en l'acumulació de béns: camells, armes, joies, esclaus...
El nomadisme i la sedentarització
El 1934, en l'època colonial, Espanya enceta el procès de penetració al territori:
-Tots els sahrauís passen a ser sinhaja (tributaris sotmesos).
-S'hi introdueixen nous paràmetres de consideració social i econòmica.
-La sedentarització comport beneficis econòmics. El nou poder, el de l'ocupant, és qui reparteix els beneficis. I ho farà entre aquells qui se sotmeten.
-Els anys 60 hi hagué el boom econòmic de l'Espanya de Franco; augment de l'explotació del territori (BuCraa 1964). La pesca, la mineria i el comerç amb Canàries substitueix la ramaderia nòmada.
-Fenomen d'emancipació dels joves: L'any 1976 només un 17% de la població és nòmada.
El nomadisme i la sedentarització II
La solidaritat nòmada passa a l'individualisme urbà:
-La consciència de classe.
-La coonsciència nacional.
Es produeix una actualització galopant, una proletarització massiva. La dona es veu reduïda reclosa a la llar, seguint el model nacional catòlic espanyol: La Sección femenina adoctrinarà la dona sahrauí sedentaritzada en el "modern" concepte occidental de la dona.
Sedentarisme
Als campaments, l'alto al foc ha significat un major grau d'individualització.
S'hi observen dues tendències: els més individualistes o materialistes dedicats als negocis particulars (bé individual) i els que treballen pel col·lectiu, els més ideòlegs (bé col·lectiu).
Aquest pas del bé col·lectiu al bé individual i altres factors relacionats juguen a favor del Marroc, i poden acabar soscavant la resistència sahrauí.
Per Salvador Pallarès
L'economia nòmada.
Està basada fonamentalment en la ramaderia. El comerç està situat en un segon pla, amb l'intercanvi de ramat i derivats, dàtils, sal, te sucre, cereals, tètils i manufactures. L'agricultura i la pesca en són complementàries.
L'intercanvi suposa una no acumulació de capitals, doncs l'economia es basa en l'acumulació de béns: camells, armes, joies, esclaus...
El nomadisme i la sedentarització
El 1934, en l'època colonial, Espanya enceta el procès de penetració al territori:
-Tots els sahrauís passen a ser sinhaja (tributaris sotmesos).
-S'hi introdueixen nous paràmetres de consideració social i econòmica.
-La sedentarització comport beneficis econòmics. El nou poder, el de l'ocupant, és qui reparteix els beneficis. I ho farà entre aquells qui se sotmeten.
-Els anys 60 hi hagué el boom econòmic de l'Espanya de Franco; augment de l'explotació del territori (BuCraa 1964). La pesca, la mineria i el comerç amb Canàries substitueix la ramaderia nòmada.
-Fenomen d'emancipació dels joves: L'any 1976 només un 17% de la població és nòmada.
El nomadisme i la sedentarització II
La solidaritat nòmada passa a l'individualisme urbà:
-La consciència de classe.
-La coonsciència nacional.
Es produeix una actualització galopant, una proletarització massiva. La dona es veu reduïda reclosa a la llar, seguint el model nacional catòlic espanyol: La Sección femenina adoctrinarà la dona sahrauí sedentaritzada en el "modern" concepte occidental de la dona.
Sedentarisme
Als campaments, l'alto al foc ha significat un major grau d'individualització.
S'hi observen dues tendències: els més individualistes o materialistes dedicats als negocis particulars (bé individual) i els que treballen pel col·lectiu, els més ideòlegs (bé col·lectiu).
Aquest pas del bé col·lectiu al bé individual i altres factors relacionats juguen a favor del Marroc, i poden acabar soscavant la resistència sahrauí.
Per Salvador Pallarès
diumenge, 10 de febrer del 2008
Cultura sahrauí II
El Nomadisme
És la solució cultural vivencial per adaptar-se a l'hostilitat del medi. D'ací que anomenem "Els fills dels núvols" als sahrauís.
Els pasturatge nòmada és l'aprofitament dels recursos (escassos) del desert sense exhaurir-los.
Els firq: agrupació de khaimes autònoma i autosuficient formada per un cap de família, fills i familiars barons per al pasturatge i la guerra. Artesans, un mestre, un remeier, els serfs esclaus i la dona, que hi és la portadora corresponsable de les tasques de la khaima. Es tracta, doncs, d'un esfroç comunitari, en grup.
Les tribus, entre elles, són interlligades per l'assabiya: una força de vinculació tribal de cohesió i de solidaritat.
Al segle XIX el xeikh Ma-El- Ainin construeix una ciutat, Smara, centre cultural i focus de difusió. També centre d'atracció religiosa mística. És formada per una quinzena d'edificis i s'hi arriben a agrupar milers de khaimes.
Per Salvador Pallarès
És la solució cultural vivencial per adaptar-se a l'hostilitat del medi. D'ací que anomenem "Els fills dels núvols" als sahrauís.
Els pasturatge nòmada és l'aprofitament dels recursos (escassos) del desert sense exhaurir-los.
Els firq: agrupació de khaimes autònoma i autosuficient formada per un cap de família, fills i familiars barons per al pasturatge i la guerra. Artesans, un mestre, un remeier, els serfs esclaus i la dona, que hi és la portadora corresponsable de les tasques de la khaima. Es tracta, doncs, d'un esfroç comunitari, en grup.
Les tribus, entre elles, són interlligades per l'assabiya: una força de vinculació tribal de cohesió i de solidaritat.
Al segle XIX el xeikh Ma-El- Ainin construeix una ciutat, Smara, centre cultural i focus de difusió. També centre d'atracció religiosa mística. És formada per una quinzena d'edificis i s'hi arriben a agrupar milers de khaimes.
Per Salvador Pallarès
divendres, 8 de febrer del 2008
Cultura Sahrauí
Avui, amics i amigues, he eixit de l'institut molt contenta. He parlat amb Salvador per preguntar-li si podia publicar els seus escrits sobre la cultura sahrauí que va fer per al dia 27 de febrer de l'any passat, per a una conferència, i m'ha dit que sí. Ja feia dies, setmanes, que em rondava la idea pel cap. Així que com que ja tinc el seu consentiment, ací va la primera part:
Què entenem per cultura?
La cultura no és únicament la producció literària, artística, pictòrica... és un modus vivendi.
La cultura és l'expressió de la resposta particular d'un poble a les condicions del medi ambient en què es viu. És l'instrument amb el qual es relaciona i sobreviu al medi.
Així podem trobar elements diferenciadors però també compartits entre les cultures.
A mode d'exemple citaré un parell de proverbis sahrauís:
-"Escriu millor que Sahuun" i "Beu més que una duna" els podríem comparar al nostre "Menja més que una revolta de riu"
-"El que té llengua no es perd" el podem comparar a "Qui té llengua a Roma va".
Parlem doncs d'un poble independent, d'un poble que té uns senyals d'identitat diferents i diferenciadors: la llengua, els costums...
Els bidan tenen un marc geogràfic propi: del Draa al riu Senegal; de l'oceà atlàntic al meridià de Tumbuctú. Un territori ara escuarterat i repartit pels colonitzadors europeus.
Parlem d'un poble que té les seues arrels en les tribus morabítiques d'arrel berber i en les tribus àrabs que des del segle XIII s'implanten al territori. Un poble que ha anat cohesionant-se i formant la llavor de l'actual poble sahrauí. Parlem d'un poble que no està sotmès, ni ha estat sotmès, com pretèn el rei del Marroc, a cap relació de vassallatge amb el Soldà marroquí. I així ho va dictaminar el Tribunal de la Haia.
La cultura és un símbol identitari. Els seu manteniment significa el manteniment del poble que la fa viva.
Sense la seua cultura el poble es dissol
Qui perd els orígens perd la identitat.
Per Salvador Pallarès.
Què entenem per cultura?
La cultura no és únicament la producció literària, artística, pictòrica... és un modus vivendi.
La cultura és l'expressió de la resposta particular d'un poble a les condicions del medi ambient en què es viu. És l'instrument amb el qual es relaciona i sobreviu al medi.
Així podem trobar elements diferenciadors però també compartits entre les cultures.
A mode d'exemple citaré un parell de proverbis sahrauís:
-"Escriu millor que Sahuun" i "Beu més que una duna" els podríem comparar al nostre "Menja més que una revolta de riu"
-"El que té llengua no es perd" el podem comparar a "Qui té llengua a Roma va".
Parlem doncs d'un poble independent, d'un poble que té uns senyals d'identitat diferents i diferenciadors: la llengua, els costums...
Els bidan tenen un marc geogràfic propi: del Draa al riu Senegal; de l'oceà atlàntic al meridià de Tumbuctú. Un territori ara escuarterat i repartit pels colonitzadors europeus.
Parlem d'un poble que té les seues arrels en les tribus morabítiques d'arrel berber i en les tribus àrabs que des del segle XIII s'implanten al territori. Un poble que ha anat cohesionant-se i formant la llavor de l'actual poble sahrauí. Parlem d'un poble que no està sotmès, ni ha estat sotmès, com pretèn el rei del Marroc, a cap relació de vassallatge amb el Soldà marroquí. I així ho va dictaminar el Tribunal de la Haia.
La cultura és un símbol identitari. Els seu manteniment significa el manteniment del poble que la fa viva.
Sense la seua cultura el poble es dissol
Qui perd els orígens perd la identitat.
Per Salvador Pallarès.
divendres, 25 de gener del 2008
Un títol angoixant
"El gobierno español ofrece lanzadores de bombas de fragmentación gratis a Marruecos"
Què es porten entre mans?
He vist aquest títol al bloc Poemario Saharaui. És del dia 20, però ho he vist hui. M'he esgarrifat. Quasi tot el que posen al Poemario Saharaui esgarrifa, per desgràcia, perquè tot va en contra d'ells.
El senyor ZP està demostrant la seua cobardia, el seu egoisme, la seua arrogància. Cada vegada m'agrada menys.
Ell sap massa bé per a què vol M6 aquestes armes. S'estan armant gràcies als favorets del president espanyol a canvi de no sé què.
He sentit dir que volen fer una segona Marxa Verda i prendre el territori alliberat i amb ell, Tifariti.
I si ho pensem bé, qui paga aquest armament que ZP regala a M6? Nosaltres. Una part dels impostos que paguem van al Marroc en forma d'arma assassina de sahrauís...
Som nosaltres qui paguem l'exèrcit i totes les despeses que comporta.
Si realment fórem ciutadans, ens haurien de preguntar si volem col.laborar en l'armament pro-marroquí. També ens haurien d'haver preguntat si volíem col.laborar en la guerra d'Iraq -i un llarg etcètera-, però com que ací els ciutadans s'anomenen sotmesos, no passa res.
Ells criden un món feliç i xiuxiuegen la guerra i l'espant.
Bé, senyor ZP, vosté pot seguir fent-se amic de M6 i fent enemics per tot arreu. La bena dels ulls al final caurà.
dissabte, 19 de gener del 2008
Mur de sorra
AQUEST DIUMENGE 20 DE GENER, A LA TV3, FAN UN PROGRAMA, 30 minuts, SOBRE LA CAUSA SAHRAUÍ.
PASSEU LA INFORMACIÓ AL MÀXIM DE GENT, QUE EL PROGRAMA ES PRESENTA BEN INTERESSANT.
PD: Ara bé, llàstima pels alacantins, que els han prohibit veure aquest programa (en general, la tv3, com ja sabeu). Ja és un nombre de gent ben elevat que no podrà informar-se sobre aquest tema. Llàstima. Torneu a votar al PP i la colla, si us sembla...
PASSEU LA INFORMACIÓ AL MÀXIM DE GENT, QUE EL PROGRAMA ES PRESENTA BEN INTERESSANT.
PD: Ara bé, llàstima pels alacantins, que els han prohibit veure aquest programa (en general, la tv3, com ja sabeu). Ja és un nombre de gent ben elevat que no podrà informar-se sobre aquest tema. Llàstima. Torneu a votar al PP i la colla, si us sembla...
divendres, 4 de gener del 2008
No ha començat ni començarà
El ral·li s'ha suspès. El que em sap greu és la raó: el terrorisme maurità. Ja no dic res més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
