divendres 23 d’octubre de 2009

TXAPERROS ROCK


DIA 7 DE NOVEMBRE A LES 23:00h EN LA DISCOTECA PÀMPOLS DE PILES (LA SAFOR)

CONCERT DE MÚSICA SKA/PUNK/ROCK AMB LES ACTUACIONS DE DESTROI, ESCAK AL REI I AIXADA!
I DESPRÉS RAVE A CÀRREC DE DJ PUNTXA, DJ GUIOVANI I DJ LUPE!

I TOT AÇÒ PER TANSOLS 3€! NO US HO PODEU PERDRE!!!!!

FESTA ASSEGURADA FINS LES 7 DEL MATÍ!!!

http://txaperros.blogspot.com

dissabte 1 d’agost de 2009

FESTIVAL DE ROCK HASSANIA EN AIORA

http://www.youtube.com/watch?v=dXujxvJ8dO0

dimecres 29 de juliol de 2009

I FESTIVAL SOLIDARI DE ROCK "HASSANIA"


I FESTIVAL SOLIDARI DE ROCK
HASSANIA
"VACANCES EN PAU" CANÇONS PELS XIQUETS DEL DESERT

·
8 D'AGOST EN EL PATI DE LES ESCOLES D'AIORA (VALÈNCIA)
OBERTURA DE PORTES A PARTIR DE LES 18:00H.
·
5€ (INFO VENDA D'ENTRADES A http://amigosdelpueblosaharauidelvalleayoracofrentes.es.tl


-ESTRELLA POLISARIA
-LOS DEMARRAS
-ESCAK AL REI
-NO·IDEM
-AIXADA
-SILENCIO ROTO
-CROSSROAD
-A LA SOMBRA
-FINDESED

A més, hi haurà cus-cús, te, entrepans...


diumenge 24 de maig de 2009

TXAPERROS


Us presente un nou bloc "http://txaperros.blogspot.com"
Aquesta producció de xapes la portem entre uns amics i jo. La idea va néixer amb l'únic fi d'ajudar als grups de música, associacions, organitzacions, etc. per donar-se a conéixer. Per això no hem volgut abusar dels preus, el fi no és enriquir-nos, sinó ajudar. I a més, segons el ritme de vendes, els preus podran anar baixant.
Esperem que us agrade, i ens enllaçeu! ;p

dissabte 21 de febrer de 2009

La Causa Sahrauí a Quatretonda


Els joves que lluiten per la causa sahrauí des de València han organitzat un concert a favor de la llibertat del poble sahrauí. Els beneficis serviran per a la finançació de futurs treballs dels joves al País Valencià. Aniran diversos grups, tots ells fermes recolzadors de la causa sahrauí, i entre ells, hi ha alguns que han viatjat als camapaments.
Ens agradaria la major presència de gent possible per a este dia.
De matí i vesprada hi haurà montada una khaima amb cus-cus i te per a degustar.
Sereu tots benvinguts!

Dia 21 de març al poliesportiu de Quatretonda (Vall d'Albaida - València)

630355053
http://jovenssaharauis_valencia@hotmail.com

dimecres 12 de novembre de 2008

NO A BOLONYA!


Les assemblees d'estudiants de la Universitat de València sotasignants, reunides a 23 d'octubre de 2008, sostenim que no és la construcció d'un Espai Eurpopeu d'Ensenyament Superior comú l'objectiu prioritari que les actuals reformes (Procés de Bolonya) han perseguit, així com tampoc solucionar els greus problemes de la nostra universitat. Basem aquesta convicció en el fet que les reformes s'han orientat segons la guia de què demanda el mercat i no sobre la base d'una detinguda anàlisi de quines són les deficiències que la nostra universitat presenta. Rebutgem, a més, que les reformes s'imposen sense contar amb la opinió de professors, investigadors i estudiants. I en conseqüència exigim:

1) La paralització total de la implantació de la reforma educativa i la celebració d'un referèndum vinculant que interpel·le a la comunitat universitària a posicionar-se respecte el Pla de Bolonya, el resultat del qual deu defensar el rector de la Universitat de València com a posició institucional.

2) Que es defense i promocione un criteri epistemològic i acadèmic a l'hora d'elaborar els currículums corresponents en oposició a criteris mercantilistes. Ens oposem a la reducció i compressió de continguts específics a quatre anys i la implantació d'un postgrau especialitzador de major preu que tracte de solucionar les carències formatives derivades.

3) La dissolució de l'ANECA, organisme creat per a regular les titulacions en funció de criteris d'utilitat i funcionalitat econòmiques. Subordinar la qualitat dels continguts a la exigència prèvia d'atendre a demandes empresarials ens pareix un greu atemptat contra l'activitat acadèmica, per la qual cosa reclamem la total autonomia universitària a l'hora de dilucidar la validesa de les titulacions.

4) Respecte al finançament, exigim el manteniment i l'augment de les beques tradicionals a fons perdut, i rebutgem que el model de beca-prèstec es convertisca en prioritari. Mantenim, a més, que l'oferta per part de certes entitats bancàries d'aquest model de prèstecs no deu, en cap moment, interferir en la gestió universitària ni influir en l'elaboració de continguts docents. Demandem, doncs, un model de finançament totalment públic que abandone l'actual tendència cap a un model mixt.

5) L'eliminació del Màster de Formació de Professorat, un postgrau que habilitarà per a la docència en educació secundària i que substituirà l'actual CAP, per dos motius: en primer lloc, el sistema de graus i postgraus resultarà el·litista (preus elevats i places limitades) i en segon lloc, aquest màster impedirà al futur docent profunditzar en continguts específics de la seua disciplina. La obligatorietat d'aquest màster, conforme s'ha proposat, suposarà un deteriorament en el nivell formatiu que cap esperar dels nostres professors de secundària i batxillerat.

6) Que es respecte el dret de la comunitat universitària (estudiants, professors i P.A.S.) a participar en qualsevol procés de reforma educativa i en les seues implantacions concretes.

7) Que no s'impose la figura de l'estudiant a temps complet (de 36 a 40 hores setmanals), que dificulta la compatibilitat de treball i estudis per a tot aquell que desitge combinar-los. Exigim, a més, que s'aporten solucions satisfactòries a l'alumnat que haja de de combinar els seus estudis amb la vida laboral.

8) Que en qualsevol procés de reforma educativa es respecte l'heterogeneïtat cultural.

Per tot el què hem dit i en conseqüència, expressem el nostre rebuig davant l'anomenat “Pla de Bolonya” i la forma en què s'està duent a terme la seua implantació. Sent conscients que el que està en joc amb la present reforma és el futur de l'ensenyament superior al si de la societat i per tant el futur de la mateixa societat, signem el present manifest per mostrar la nostra protesta i disconformitat les següents assemblees:
Assemblea d'Estudiants de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Assemblea d'Estudiants de Filosofia de València
Assemblea d'Estudiants de Geografia i Història
Assemblea d'Estudiants d'Educació
Assemblea d'Estudiants del Campus de Tarongers
Assemblea Contra Bolonya
DIJOUS 20 DE NOVEMBRE MANIFESTACIÓ A LES 12:00h DAVANT DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE VALÈNCIA

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/05/valencia/1225901736.html

http://www.panorama-actual.es/noticias/not277457.htm

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110500_19_515787__COMUNITAT-VALENCIANA-rector-Universitat-rechaza-referendum-sobre-proceso-Bolonia

http://especialbolonya.wordpress.com/

dimecres 17 de setembre de 2008

Groc, negre i blanc



Hui parlaré sobre el capítol d'anit d'Anatomia de Grey. Us plantejaré el tema de la manera més racista que puga, per tal que entengueu la situació entre els colors de pell, per molt que em dolga.


Una negra i una groga havien d'operar un blanc. El blanc era nazi. El nazi no volia que la negra i la groga l'operaren sense la supervisió d'un altre blanc perquè tenia por que el mataren. La negra i la groga cedeixen i demanen un metge blanc per tal que no es morira el seu pacient. Al pacient blanc i nazi l'havien d'obrir per la panxa. La millor imatge ve ara: el nazi hi tenia tatuada una esvàstica. La insició la talla de dalt a baix. zas! La negra i la groga salven el seu pacient blanc i nazi.


Analitzem la situació.Un blanc i nazi no volia que una negra i una groga l'operaren perquè tenia por que el mataren. Tenia por que el mataren! Un blanc i nazi desitja matar tots aquells que no siguen blancs i nazis! Una negra i una groga salven un blanc i nazi que desitjaria matar-les. Qui vol matar a qui??


El comportament de la negra i la groga és excepcional. S'haveren pogut negar a operar un nazi que l'endemà podrà matar-les. Però no. No s'han posat al seu baix, baixíssim nivell. La seua professionalitat i humanitat han superat l'odi que u sent contra un assassí.


Bé que tot açò siga una sèrie de televisió irreal. Però imagineu-se que és real (que segur que ha passat).


La impressió que m'ha fet veure la mà de Miranda Bailey (la metgessa de pell negra) tallant l'esvàstica amb el fons blanc de la pell del pacient ha sigut impactant. Esborronadora.


Poseu-se en la situació de Miranda Bailey i Cristina Yang. Podríeu salvar-li la vida a un persona que desitja matar la teua família i a tu?



NAZIS MAI MÉS!!

diumenge 7 de setembre de 2008

Basiri al Cor


Ahir em va telefonar Basiri des del Sàhara.

-Aitana, soy Basiri
-Ooooh Basiriiiii, cómo estás??
-Bien! Tu cómo estás?
-Bien. Contenta de que me hayas llamado!
-Jeje. Y Lara, está ahí?
-No, Lara está en su casa.
-I tu estás en tu casa?
-Sí. Has llegado a la tuya?
-Síii!! Estoy con mi padre! Y Gema, aun está llorando?
-jeje no, ya no llora.
(en això, a mi em començaven a caure les llàgrimes)
-Y tu ya no lloras?
-No...
(ara ja estava plorant)
-Jeje. Yo no quiero que tu lloras.
-Ya, yo no lloro...
-Dales recuerdos a todas.
-Vale, cuídate y muchos besos.
-Adiós!

La seua distorcionada, llunyana i feliç veu em recordava a totes les vesprades d'estiu a la piscina. Jo era la seua "nòvia", la más guapa de todas. Mírala que guapa. Mi pequeñita... I a aquelles nits al parc de Llocnou. Aquells dinars i aquells sopars junts. Aquells records compensaven la tristesa del moment.
Hem passat uns dies de tristors i plors. Era inevitable. Uns petits dimoniets amb un cor tan gran no s'obliden així com així.


VISCA EL SÀHARA LLIURE!

dilluns 1 de setembre de 2008

Un estiu entre sahrauís

Avui, després de molt de temps sense actualitzar el bloc, posaré algunes fotos dels xiquets que han estat al poble aquest estiu. Aquest ha sigut un estiu especial i ple de records inoblidables. Amb aquests menuts he aprés moltíssimes coses, i encara ens en queden per aprendre.


Basiri i jo


Kaltum

Kaltum i jo
Disfresses d'Almiserà
Basiri, jo i Kaltum - Gema, Basiri, Jéssica i jo
Basiri
Salamu
Uns xiquets que sempre sempre portaré al cor.

dissabte 2 d’agost de 2008

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA!!!


El passat 11 de juliol de 2008, David Barelles, Director General de Personal de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, va comunicar al professor Batiste Malonda, director del Col·legi Públic El Castell d'Almoines, l'obertura d'un expedient disciplinari per no establir en la seva totalitat dels serveis mínims durant la vaga que es va celebrar el 29 de març de 2007.

Si resulta patètic que a hores d'ara, passats 15 mesos, dos cursos escolars i les seves memòries aprovades, etc., s'obriga un expedient a Batiste Malonda, és encara més preocupant l'escalada reaccionària que la Conselleria d'Educació està duent contra el projecte del CEIP El Castell i la persona que el representa.

Les persones signants:

- Igual que les entitats i persones que han premiat i reconegut el projecte i el treball de la comunitat educativa del CEIP Es Castell, i el seu director Batiste Malonda, (*), reconeixem i defensem dit projecte com un dels millors exemples de la Renovació Pedagògica i de la construcció de l'Escola Pública Valenciana.

- Denunciem la persecució i l'assetjament que està sofrint Batiste Malonda per part de la Conselleria d'Educació, perquè renuncie a tota possibilitat de seguir al capdavant del projecte, tal com reclama la comunitat educativa d'Almoines

- Exigim la retirada de l'expedient a Batiste Malonda, així com de l'informe negatiu de la seva gestió.

- Exigim la continuïtat de l'equip directiu del centre.

- Exigim la derogació de la Resolució de 16 d'octubre de 2007, la Instrucció de 17 d'octubre de 2007 i l'elaboració d'una nova normativa que permeta l'elecció de la direcció que desitge la Comunitat Educativa del centre. El cas d'Almoines és un exemple i un clar advertiment a qui confiaven en les possibilitats del procediment actual

- Demanem a les organitzacions sindicals i ciutadanes que investiguen i denuncien els possibles delictes d'assetjament, persecució i prevaricació que hagen pogut incórrer els/les diferents funcionaris/es i càrrecs polítics de la Conselleria d'Educació.

TOTES I TOTS SOM BATISTE MALONDA !!

DIMISSIÓ DEL CONSELLER D'EDUCACIÓ !!

  • Signa aquest manifest fent aquí un clic.

  • Difon-lo entre les teves companyes i companyes

(*) El col·legi d'Almoines va ser un dels primers centres a aplicar l'ensenyament en valencià i la seva trajectòria ha estat reconeguda, entre uns altres, per premis com el Baldiri Rexach, el Premi Melchor Botella a la Renovació Pedagògica, i la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya

Més informació a:

dimarts 1 de juliol de 2008

Cultura sahrauí IX

Festes civils i religioses

Religioses: El mes del Muhàrram: Any nou, dia de l'Hègira: l'any islàmic comença amb el dia que se celebra l'eixida de Mahoma de la Meca cap a Medina, l'any 662 dC. Ashura (dia del dejuni): el dia 10.
El mes del Ramadà és la commemoració de la revelació d'Al·là. En aquest mes els creients s'abstenen de menjar i beure al llarg de les hores de sol. Lailat al-Qadr (la nit del poder): commemoració de la revelació de l'Alcorà a Mahoma (l'any 610 dC, potser el dia 26).
Rabi I: al llarg de tot el mes se celebra el naixement de Mahoma (570 dC)
Shaban: Lala al-Bar'h (la nit del perdó): a tall de preparació per al Ramadà, els musulmans miren de solucionar vells greuges amb altres musulmans.
Shawwal: Id al-Fitr (la festa del final del dejuni): és una festa d'alegria, s'hi fan regals als pobres i als infants.
Dhu al-iyyà: Dhu-Hiyya (el mes de la peregrinació): la gran peregrinació, hayy, a la Meca (dura deu dies). Id al.Adha (la festa del sacrifici): és una festa de quatre dies de durada, que se celebra en tot el món i coincideix amb el final de la peregrinació a la Meca. S'ha sacrifiquen animals i la carn se'ls dóna als pobres.

Festes civils pròpies: el 27 de febrer de 1976 es proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
El 9 de juny de 1973 és la diada dels màrtirs: cau mort en combat Luali Mustafà Sayed.
El 10 de maig de 1973 es crea el Front POLISARIO (Frente Popular de Liberació de Saguia el Hamra i Rio de Oro)
El 12 d'octubre de 1975 és la diada de la Unitat Nacional.
El 6 de juny és la diada dels desapareguts sahrauís.


La colonització marroquina

La Marxa Verda i les successives marxes aporten, implanten, milers i milers de ciutadans marroquins, en un vertader procés de neteja ètnica i cultural, destinat a esborrar els trets culturals diferenciadors particulars dels sahrauís.
-el redoblament del procés de sederantització.
-la ghetització de la població autòctona.
-la repressió física, bestial.
-la creació d'una classe, grup, amiga sotmesa entre els habitants del territori que servisca de corretja de transmissió del nou poder.
-eleminació dels vestigis de la colonització espanyola.

Ara la població es pot qualificar de 7 marroquins per cada sahrauí.

Si els esborren els orígens, es dissoldran com a poble.




Per Salvador Pallarés


I fins ací (Cultura sahrauí I fins al IX), una milèssima part de tot el que he aprés amb ell.

dissabte 21 de juny de 2008

Dites i proverbis

Lo creyeron,
creían
que el viento del desierto
iba a dejarnos ciegos.
Estaban tan seguros
de que entraría la arena
en nuestros ojos
que ni siquiera se dignaron
en reconocer
que éramos un pueblo.
Lo creyeron sin duda,
pensaron que había
un gran tanto por ciento
de analfabetos
que no iban a entender
de fronteras
ni de autodeterminaciones
ni de acuerdos.
Se creyeron sin duda
que iban a vencernos.
Y comenzó la sangre
a manchar el desierto
y comenzó una lagrima saharaui
a bajar por las dunas
y a llegar hasta el pueblo.
Y pronto se hizo llanto
y el llanto se hizo hierro
y el hierro se hizo grito
y el grito rompió el cerco
y se volvió batalla
y la batalla hambre
y el hambre se hizo odio
y el odio tapó el miedo
y se volvió metralla
y la metralla muerto
y el muerto campamento
y el campamento niño
y el niño volvió el llanto
para ser de nuevo hierro
y grito y batalla y hambre
y odio y metralla y muerto
y frente POLISARIO y Pueblo.

(Per Fernando Senante)

----------------------------


"El poble saharaui és un poble pacífic. Com tots els pobles, detesta la guerra i té un desig ardent de Pau.
Però també, com qualsevol altre poble, si la dignitat és trepitjada, no tindrà més alternativa que defensar-se."

(Per Mohamed Abdelaziz, president de la República Àrab Sahrauí Democràtica)

----------------------------------

"Entre la veritat i la mentida pot no haver més de quatre dits, la distància que separa l'orella de l'ull. Perquè el que t'han contat pot no ser veritat, si et deien mentides. Però el que tu has vist amb els teus propis ulls saps que és cert, i per a tu és innegable ja. Allà on vages després proclamaràs aquella veritat, de la qual ets testimoni, i que no et deixarà, perquè l'has vista

(Proverbi sahrauí)

-----------------------------------

"No volem la guerra. Tota la meua esperança és que arribe prompte el dia de la pau. Llavors tornarem a casa. Diga-li a les dones que les necessitem. Necessitem el seu recolzament, la seua comprensió. Una mare no deuria mai deixar sofrir una altra mare. Totes les mares del món deurien lluitar juntes contra la guerra."

(Anònim)