dilluns, 27 d’agost de 2007

La Samarreta; per Ovidi Montllor

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella

una samarreta em feren;

vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar a contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que em ve de cara
porta el cap topant a terra.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals,
així la gent ja no em veia:
jo treballava amb la corbella.

I dins de tots aquests mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer
em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu "despiste".

Potser d'altres, en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta...
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella,
perquè abriga, i me l'estimo,
i li prego que mai no se'm faça vella...

2 comentaris:

en veu baixa ha dit...

Com m'agrada esta cançó, i l'Ovidi, que gran...

Per cert, Aitana, continua endavant amb les ganes de ser profe. És dur, però sempre trobes motius que compensen les dificultats, i t'ajuden a tirar endavant.

Anònim ha dit...

^^ nice blog!! ^@^

徵信,徵信,徵信,徵信,徵信,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,