divendres, 25 d’abril del 2008

Cultura sahrauí VI

Les arts:
El ball i la música

Té com a característica els seu component narratiu i pedagògic.
És l'expressió del dolor, de la solidaritat, de la visió del poble, de les relacions personals.
És més un canal de comunicació amb el públic que entre els ballarins.

-La tuisa: és un ball femení d'exaltació del treball comunitari (la tuiza és un treball col·lectiu que té per destí, per exemple, la construcció d'una khaima per a una nova família)
-En el ball del joc del tambor la ballarina ens relata com realitza tota una séria de tasques destinades a embellir-se. Combina el so del tabal amb els gestos expressius de les mans.
-La dansa de l'itinerari narra el tractament revolucionari amb l'ordre tradicional: dos joves dancen; un vell, rosari en mà, es tapa les orelles i tanca els ulls; els joves expressen les maldats del colonialisme i les bondats de les revolució; el vell, finalment i paulatinament va incorporant-se a la dansa.


L'artesania

Els artesans (considerats inferiors en la societat tradicional) produeixen objectes pràctics amb un valor decoratiu gairebé nul, però l'aspecte decoratiu va in crescendo.
Els objectes tenen una decoració miniaturista, i de molta simplicitat: s'utilitzaven motius geomètrics amb significats críptics i màgics (amulets i talismans). També s'empra molt el número 5, que simbolitza la mà de Fàtima.


Per Salvador Pallarés

Cultura sahrauí V

La llengua, el hassaniya.

És un dialecte particular de l'àrab. "Kalam el hassan" (el parlar dels hassan). És un parlar substancialment diferent del que parlen els sedentaris.

Una llengua és també un instrument que permet al seu parlant relacionar-se amb el món on viu (els esquimals, per exemple, tenen una extensa gamma de noms per designar el color blanc)
La riquesa del vocabulari hassaniya raurà en tots aquells aspectes de la vida que el relacionen amb el món on viu i la vida que fa.

El hassaniya és el resultat de la implantació de l'àrab parlat per la tribu de Bann Hassan que el segle VIII va arribar d'Aràbia i es va imposar als berbers locals.

En la colonització patiren un procés de substitució lingüística parcial pels espanyols, particularisme de ser l'únic poble àrab que té l'espanyol de segona llengua.



Per Salvador Pallarés