Vaig estar tres setmanes a Londres, estudiant. I ara estic una mica "out", tant del bloc, com del tema sahrauí. Així i tot, ja he pogut entrar a blocs i noticiaris per tornar a agafar el fil.
Ara també pense, que suposadament ara tindria un nen sahrauí a casa. Em faria molt feliç, però qui remei... M'hauré d'esperar fins l'any que ve. I tot això em porta a enyorar el petit país africà. Una altra vegada. I així, cantant la cançó de Tots amb el Sàhara, vaig passant aquest estiu calorós i intentant estudiar i passar-ho bé, però sempre enyorant, sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada