diumenge, 23 de desembre de 2007

La llarga lluita d'un poble pel dret a l'autodeterminació

Més de 30 anys de lluita per recuperar un dret que encara no arriben a abastir-lo. El poble sahrauí reclama el seu dret a l'autodeterminació des de que Espanya abandonà el territori, el 1975. Des d'aleshores, anys de guerra, de repressió, d'exili, fam i exclusió han imprés una petjada a l'esperit de cada refugiat sahrauí. Els fills dels núvols defenen que mai han tingut lligams amb el Marroc, mentre Rabat insisteix en tot el contrari.

El contenciós del Sàhara Occidental començà el seu tragecte el 1975, quan Espanya -potència colonitzadora des del 1884- es retirà del territori després de signar amb Marroc i Mauritània els Acords Tripartits de Madrid, havent deixat el Sàhara a mercè d'aquests dos països. Tot açò, ignorant una sèrie de resolució de l'ONU que, a finals dels 60, tenien com a fi la descolonització dels Sàhara Occidental. Franco agonitzava i el rei de Marroc, Hassan II, activà la seua maquinària propagandística, llançant la Marxa Verda, que el 6 de novembre de 1975 portà a 350.000 marroquins a creuar la frontera per a prendre el territori.

Després de la retirada de l'últim soldat espanyol, Rabat i Nuakchott s'annexionaren el Sàhara. Els sahrauís, organitzats políticament entorn al Front POLISARIO, s'embarcaren en una guerra amb el fi de recuperar la seua terra. La població civil sahrauí es veié obligada a exiliar-se en l'interior del desert a mesura que els soldats marroquins ocupaven les seues ciutats i cases. Establiren els seus campaments de refugiats prop de la ciutat argelina de Tinduf, propera a la frontera. Allí viuen des d'aleshores, en condicions precàries, més de 200.000 sahrauís.

El 1991, un pla de pau elaborat per l'ONU desembocà en un auto al foc que segueix vigent encara avui. Inicialment, la treva tenia com a finalitat permetre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. No obstant, aquesta via quedà esgotada una década després, havent tingut lloc els obstacles d'un cens electoral.

Descolonització:
Des d'aleshores, el contenciós ha passat per diverses negociacions, plans de pau i fracassos fins arribar al quasi complet oblit de la promesa d'autodeterminació per a imposar una negociació directa, l'anomenada tercera via. Les conversacions de pau reiniciades el passat juny no han donat fruit. Marroc a ofert al Sàhara una "àmplia autonomia", però el Front POLSARIO segueix reclamant el dret del seu poble a decidir.

Segons el Dret Internacional, jurídicament la administració i la soberania del Sàhara segueixen a mans d'Espanya. Marroc administra de facto el territori, però l'ONU no reconeix la seua soberania. Considera que el Sàhara és un territori en procès de descolonització. Als campaments de Tinduf, els sahrauís encara exhibeixen els carnets d'identitat que Espanya emití als habitants de la seua província. Són testimonis muts d'una història inacabada.

http://www.elmundo.com