divendres, 7 de desembre de 2007

EL teler de Canal 9

Com us vaig dir l'últim dia, us puge l'article de l'examen de valencià:

"Ja tenim ací, senyores i senyors, la programació de Canal 9 per a la tardor. I, oh gran sorpresa!, la teleporqueria no només no s'exahureix, sinó que amb vitalitat Duracel -permeteu-me la llicència publicitària- incorpora nous programes de pit i cuixa. Aparquem, doncs, els nostres cossos davant el televisor; i, amb Ximo Rovira com a guia espiritual, contemplem com els experts en Ciències Carminalògiques i Cultura Pocholística van de programa en programa -com Tarzán de liana en liana- debatent temes tan interessants com les confessions del marit de l'ex-dona del xofer d'un famoset que té un múscul en l'entrecuix que, sense la miraculosa viagra, no sap/no contesta; o sobre la ruptura d'un matrimoni de la faràndula al qual es va afegir la companyia d'un butaner, situació que porta a disquisicions filosòfiques i morals en línia amb aquella sentència sobre les cadenes del matrimoni que són tan, tan pesades... que de vegades calen tres persones per portar-les.
La pregunta que no pare de fer-me és: Pot una televisió púbica destruir per la nit allò que l'escola s'ha esforçat en construir durant el dia? Clar que, millor que preguntar-m'ho jo, seria traslladar-li la pregunta a Camps o a González Pons. Perquè l'escola no pot ser com el teler de Penèlope que va desteixint durant 25 ó 30 hores a la setmana allò que la televisió i el carrer han teixit durant les 100 hores restants. No es pot incitar l'alumnat a què admire una tal Yola Berrocal i exigir-li després que es calfe el cap estudiant logaritmes. Sí, sí, ja sé que la televisió autonòmica no és l'única culpable, però és la nostra, o això diuen. Que el PP d'allà impulse una reforma educativa en nom de la cultura del esfuerzo -Pilar del Castillo dixit- i que el PP d'ací no s'esforce perquè l'escola no caiga sota la maledicció de Sísif, és pura hipocresia. A l'inici d'un nou curs escolar, quan Canal 9 anuncia nous finisterres de degradació -vomitius com un grup de skins fotent rotets amb pudor d'allioli-, no és ociós recordar-ho."

Jesús Puig, El Levante, a 16 de desembre de 2003.

Clarament, estic d'acord amb l'autor amb tot. Per a la malformació mental que produeixen aquests programes encara no s'ha trobat cap cura, s'haurà de seguir investigant. Encara que jo sé que sí que hi ha una cura: Adquirir Intel·ligència!

3 comentaris:

en veu baixa ha dit...

La malformació mental es cura llegint, cosa que en aquest País no està molt de moda...
M'agrada ta casa, seguiré passant-m'hi :)

Joanma ha dit...

quin país !

Anònim ha dit...

^^ nice blog!! ^@^

徵信,徵信,徵信,徵信,徵信,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,