dilluns, 17 de març de 2008

Cultura sahrauí IV

Sistemes de govern I

Els nòmades no tenen un sistema de govern personalitzat, ni una monàrquia dinàstica ni entroncada amb el Profeta, ni un poder centralitzat ni poders locals. Són una societat sendentària.

La Jamà i el Xeic són els òrgans que segueixen la vida dels nòmades.
-El Xeic és l'autoritat personal no institucional fomentada en el consens de les fraccions que agrupa.
-
La Jamà és un limitador del poder del Xeic. És una assemblea de notables que es reunieix a nivell familiar, de fracció o de tribu. El Xeic ha d'executar les decisions de la Jamà.

A l'època colonial espanyola la Jamà i el Xeic són convertits en titelles de la metròpoli. Se subornen notables perquè facen de transmissors del poder colonial.
Són representants del territori a las Cortes.
El 1967 es crea l'Assemblea General del Sàhara (òrgan consultiu). S'hi crea un partit polític: el PUNS, que havia de serviur de contrapés als moviments independentistes que conformaran el POLISARIO.
El POLISARIO serà l'aglutinador i guia de les accions destinades a obtenir la independència. És el continuador de la tradició de la Jamà.

Sistemes de govern II

El territori ocupat pel Marroc passa a ser una província més incorporada a la monarquia i governada dictatorialment.
El CORCAS, creat pel rei del Marroc, ve a ser un paral.lel de l'Assemblea General del Sàhara.
Aquest nou colonitzador, segueix els pactes de les matròpolis: pactar-se una èlit, o crear.la, perquè controle els habitants de la colònia.

Sistemes de govern III

La RASD governa als territoris alliberats i als campaments de refugiats. És una República amb partit únic, parlamentària, constitucional i de tipus sedentari, l'objectiu de la qual és aconseguir a independència total i gestionar la vida als campaments de refugiats.



Per Salvador Pallarès