Hui mateix han encés la torxa olímpica que ha d'arribar a Pequín. Aquests jocs són una aportació increïble de diners, turistes, etc.
Però, què passa amb el Tibet?
A les notícies han eixit imatges de persones reivindicant els seus drets, recolzant el boicot als jocs de moltes maneres. Simultàniament, s'ha vist la
violència emprada per la polícia xinesa reprimint aquestes protestes.
Podem veure perfectament que eixa situació ens és familiar. Una nació oprimida que vol ser lliure. Tant la nostra nació, la catalana, com la sahrauí, com la tibetana comparteixen una idea comuna, encara que en un context diferent, que lluita per poder respirar aire sense olor d'odi, de ràbia i
d'injustícia.
Aquesta lluita que ens sembla tan llunyana i poc sonada és una lluita que podria ser la nostra.
La indiferència és la ignorància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada