Avui dedique l'actualitzacióa a aquelles persones que passen fam, que són maltractades pel 1r món i pels diners, que no tenen on guarir-se, que tenen malalties i no medicines, que viuen en la misèria i la desgràcia i en una situació infrahumana i que, a pesar de tot això, aconsegueixen oferir un somriure acollidor, una mirada esperançada, un gest increïblement dolç.
Tot això, ací, en la nostra societat, és una cosa realment inimaginable.
Ací tothom fa mala cara, estan absorts amb els seus problemes i mai pensen amb els altres.
Mira que costa dira gràcies, adéu, bon dia, per favor o perdona...
Eixes paraules tan insignificants morfològicament, però tan importants en si, sols pel fet de dir-les, ja es demostra quina mena de persona s'és.
Com anava dient, hi ha molta gent, milions de persones, que saben dir gràcies en molts idiomes, i no perquè hagen estudiat, sinó per agraïr a tots aquells solidaris i solidàries que els donen roba, medicines, diners, menjar, etc. sense obtindre res a canvi, sols aquell somriure o aquella mirada o aquell gest.
I aquest tema ve pel nadal, per aquesta época de l'any en què hom balafia diners, menjar i energia. Ara és quan més electricitat es malgasta, amb tantes llumenetes de coloraines, etc. Mengem fins a reventar i balafiem tants diners i amb tantes coses inútils... Comprem i comprem, i cada any el mateix, coses que ja sabem que no fan falta, però com el que toca és comprar, doncs fem el que toca i tots contents i feliços.
I per altra banda, també cal dir, que, per als anticonsumistes, o que almenys lluiten per l'anticonsumisme, i defensen els drets de tots els humans, cal dir que no hem de pensar sols en ells ara, que és quan més es nota, sinó durant tot l'any. Passe el que passe, la nostra societat egoista, en part, és la culpable d'aquest desequilibri mundial.
divendres, 28 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Completament d'acord. La part de culpa que ens toca és molt i molt gran, i no n'aprenem. Cada cop és pitjor.
estic d'acord amb tu....
be, desitjar-te un bon any, i que ja parlarem..
ah.. i menys mal que ja acaba el nadal....
pk es un verdadera me...
jeje
un peto molt fort
Sabah
Alba
Publica un comentari a l'entrada