Es creuaren en els nostres pasos les caravanes de la mort,
per a semar el pas de las gavines,
partir el desert en centenars de trossos,
i parar el pas lliure del vent.
Es creuaren amb la vida
per a amontonar l'arena
als turons de la mort,
per a negar
allò que el Sàhara mai negà.
Es creuaren amb la seua fàbrica
de presó, tortures i odi.
Es creuaren amb el pas
fugaç i permanent dels nòmades,
per a adonar-se'n
que s'havien creuat
contra la història que emana
de la tragèdia que ells feren seua.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada