orígen àrab de les nostres paraules

el professor de valencià, és un dels quals en que més he après. qui no ha après amb ell, és perquè no ha volgut. i sé de qui parle. els "rotllos" que dieu que fa, són interessants i si, atenguéreu, enlloc de fer les tontes i dir "quin rotllo", "quin avorriment", bla bla bla bla i prestareu una mica d'atenció, us n'adonarieu de que tinc raó.

una de les tantes coses interessants, és aquesta, algunes paraules d'origen àrab que ara utilitzem.
-A la babalà: sense posar-hi atenció.
bab: porta; alà: Al·là.
literalment: a la porta de déu; deixar les coses a la providència de déu

-Agarrat/da: gasiu, escanyapobres, avar.
gàrfa: grapat.
(al castellà: garra)

-Algutzir: el que fa el ban (en castellà, el bando, per que ho enteneu)
al-wazir: a l'edat mitjana, ministre, o governador d'una població sarraïna

-Almogàvers: guerrers del segle XIII
al-mughâwir: incursor en terra enemiga
ghawar: fer una expedició

-Assut: presa(d'aigua) petita. [anar a l'assut: anar malament]
as-sudd: obstacle, presa, obstrucció

-Atzucac: carrer sense eixida.
az-zuqâq: carrer estret

-Dacsa: blat de moro
dáqsa: gra semblant al mill

-Balafiar: gastar diners sense trellat. [venir a balàfia: obtenir perdó un captiu]
al-kafiya: amb perdó

-Calafat: tapar les juntes de les taules dels vaixells i cobrir-les després amb una capa de brea a
fi d'impedir el pas de l'aigua.
qálfat: escalfar

-Marjal: aiguamolls
marj: parts
marj-al-ruzz: marjal d'arròs.

-Entabanar: omplir el cap amb esperances, promeses, etc. enganyoses induir-lo a fer alguna
cosa.
tabá o tabbaq: tabac
taba: conversa llarga o mentida.

-Haver-hi moros a la costa: quan els moros atacaven, des de les torres costaneres avisaven que
hi havien moros apunt d'atacar-los