El Medi Ambient del Sàhara; per Aitana Múria

Aquest article me l'han publicat a la revista anual del meu institut. Sí, cada any es publica una revista, L'Eixam, on els alumnes i professors posen el que volen. Opinió, política, contes, experiències, entrevistes, poesia, humor, etc. Gràcies a tots per aquest tresor.

El Medi Ambient del Sàhara

Els Estels
La immensitat del cel, quan és de nit, deixa al descobert milions d'estrelles que fan reflexionar sobre què som. La nit es deixa veure d'horitzó a horitzó, sense cap entrebanc, mires on mires les estrelles hi són presents. Vam tenir sort que no hi haguessen núvols. Tot allò era al·lucinant! Vam buscar constel·lacions, en trobàrem moltíssimes: el Lleó, Gèminis, l'Ossa major, l'Ossa menor, el Taure, el Drac, Orió, Hèrcules... I, naturalment, l'Estrella Polar, aquell punt lluminós que sempre assenyala el nord.
Des del Sàhara es veuen tantes estrelles que costa trobar les constel·lacions, atès que entre totes les que hi ha se'n troben més, inventades, sí, però igualment genials.

La vegetació
La vegetació, per manca de sòls propicis, és pràcticament inexistent i, en tot cas, adaptada a unes condicions molt poc favorables. Però hi ha l'exepició dels oasis. Els oasis no són les dues palmeretes amb un fantàstic llac, això són faules. Nosaltres vam veure un oasi gegant, on, al mig, s'hi conreen els horts experimentals. Els horts experimentals tenen tomàquets, carlotes, civada, dacsa i melons d'Alger, òbviament.
Quan ens hi acostàrem per veure el mur que separa el Sàhara independent del Sàhara ocupat, vam poder observar que la vegetació augmentava, ja no veies arbres solitaris enmig de les dunes, sinó que el terra estava ple de matolls punxeguts i els arbres s'apropaven entre ells formant bosquets.

La pluja
Generalment, al Sàhara no plou quasi mai. Allí no hi ha rius, sinó uadis, que són valls gairebé sempre seques, però que, quan plou, ocasionen una pujada del nivell de l'aigua ràpida i, en conseqüència, perillosa. L'any passat, al mes de febrer, hi hagué fortes pluges que causaren inundacions i grans destrosses, moltíssimes cases derruïdes, gent sense lloc on guarir-se... Ara la gent i les wilaies tornen a recuperar-se, però encara es veuen les conseqüències d'aquell infortuni.

La temperatura
Nosaltres tinguérem una temperatura boníssima, no va ploure, no va fer vent. Perfecte. Al Sàhara hi ha un clima sec i molt poc humit. De dia havies d'anara amb mànega curta, però de nit feia un fred que pelava. Quan ens quedàvem a mirar les estrelles havíem d'agafar unes bones mantes i tapar-nos fins al coll. Però tot i així fou molt bonic i fascinant.