divendres, 1 de juny del 2007

La Servitud Voluntària; per Étienne de la Boétie

Pobres i miserables pobles insensats, nacions entestades en el mal i cegues en el bé! Us deixeu predre davant vostre la part més bella i més gran de la riquesa que posseïu us deixeu saquejar els camps, robar les cases i despullar-les dels mobles antics i pairals. Viviu de manera que no podeu vanar-vos que res sigui vostre; d'ara endavant, segons sembla, us donareu per molt satisfets si podeu arrendar els vostres béns, famílies i vides. I tot aquest estrall, aquesta dissort i aquesta ruïna prové d'aquell que vosaltres mateixos feu tan gran com és, d'aquell per qui aneu amb tant de coratge a la guerra, i per la grandesa del qual no refuseu de sacrificar la vida. El qui us domina fins a aquest punt només té dos ulls, només té dues mans, només té un cos, no té res que no tingui l'últim home de l'infinit nombre que habita les vostres ciutats, fora de les prerrogatives qui li doneu perquè us destruixi. D'on he tret tots els ulls amb què us espia, si no els hi lliureu vosaltres? Com és que té tantes mans per ferir-vos, si no les pren de vosaltres mateixos? Els peus amb que aixafa les vostres ciutats, d'on els treu, si no són vostres? Per què té cap poder sobre vosaltres, sinó per vosaltres mateixos? Com gosaria atacar-vos, si no tingués la vostra connivència? Què podria fer-vos si no encobríssiu el lladre que us saqueja, si no fóssiu còmplices de l'assassí que us mata i traïdors de vosaltres mateixos? Sembreu fruits perquè els devasti. Mobleu i empleneu les cases per proveir els seus saquejos. Crieu les vostres filles per què tingui amb què sadollar la seva luxúria. Crieu els vostres fills perquè, en el millor dels casos, els meni a les seves guerres, els condueixi a la carnisseria, els faci ministres de les seves cobdícies, executors de les seves venjances. Us destrosseu en el treball perquè ell pugui regalar-se en delícies i rebolcar-se en plaers bruts i grossers. Us afebliu per fer-lo més fort i inflexible perquè així us pugui lligar més curt. I de tantes indignitats que les mateixes bèsties, si les sentissin, no les suportarien, us en podeu deslliurar si intenteu no ja deslliurar-vos-en sinó tan sols voler-ho fer. Decidiu-vos a no servir més i sereu lliures! No vull que l'emprenyeu o que el batzegueu. Deixeu tan sols de sostenir-lo: veureu que es desploma pel seu propi pes i es trenca, com un gran colós a qui haguessin furtat la base.
El poble ha perdut fa molt de temps tot coneixement. El fet que ja no senti el seu mal mostra prou que pateix una malaltia mortal.

La Servitud Voluntària; per Étienne de la Boétie. Carta sobre la mort de la Boétie i "l'amistat"; Michel de Montaigne.
ed.: quaderns crema, assaig, 2001.