dimarts, 26 de juny de 2007

Què vos passa valencians; per Paco Muñoz

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians, el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Era lliure i treballava el vell Regne Valencià, però vingueren uns hòmens i mataren aquell camp. Nobles, bisbes i juristes ens vengueren per un plat de llentilles a Castella i als seus costums castellans.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians, el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Poble de les Germanies, poble nostre revoltat. Ara saps com la noblesa demostrava la lleialtat. Hem patit segles de lluita,de matances i d'espant; perquè un poble nascut lliure, no sap viure empresonat.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians, el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Un mal dia des d'Almansa ens vingué la novetat, el vell Regne de València era país conquistat i a la llengua bandejaven, llevant-li oficialitat, i per just dret de conquesta, imposen el castellà.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians, el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Sempre ens han guanyat la guerra, els anomenats cristians, als altres, ja ens diguem moros, jornalers o assalariats.Tinc ganes de fer història i d’escriure-la en valencià, una història on els vençuts de tants segles guanyaran.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians, el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

D'altres guerres hem patit tot ha anat costera avall: ens robaren la consciència, per això hem estat callats. Alça’t poble de València i comença a caminar, perquè un poble nascut lliure no pot viure empresonat.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians, el nostre país vol viure sense perdre la identitat.