Cultura sahrauí III

Nomadisme II

L'economia nòmada.

Està basada fonamentalment en la ramaderia. El comerç està situat en un segon pla, amb l'intercanvi de ramat i derivats, dàtils, sal, te sucre, cereals, tètils i manufactures. L'agricultura i la pesca en són complementàries.
L'intercanvi suposa una no acumulació de capitals, doncs l'economia es basa en l'acumulació de béns: camells, armes, joies, esclaus...

El nomadisme i la sedentarització

El 1934, en l'època colonial, Espanya enceta el procès de penetració al territori:
-Tots els sahrauís passen a ser sinhaja (tributaris sotmesos).
-S'hi introdueixen nous paràmetres de consideració social i econòmica.
-La sedentarització comport beneficis econòmics. El nou poder, el de l'ocupant, és qui reparteix els beneficis. I ho farà entre aquells qui se sotmeten.
-Els anys 60 hi hagué el boom econòmic de l'Espanya de Franco; augment de l'explotació del territori (BuCraa 1964). La pesca, la mineria i el comerç amb Canàries substitueix la ramaderia nòmada.
-Fenomen d'emancipació dels joves: L'any 1976 només un 17% de la població és nòmada.

El nomadisme i la sedentarització II

La solidaritat nòmada passa a l'individualisme urbà:
-La consciència de classe.
-La coonsciència nacional.
Es produeix una actualització galopant, una proletarització massiva. La dona es veu reduïda reclosa a la llar, seguint el model nacional catòlic espanyol: La Sección femenina adoctrinarà la dona sahrauí sedentaritzada en el "modern" concepte occidental de la dona.

Sedentarisme

Als campaments, l'alto al foc ha significat un major grau d'individualització.
S'hi observen dues tendències: els més individualistes o materialistes dedicats als negocis particulars (bé individual) i els que treballen pel col·lectiu, els més ideòlegs (bé col·lectiu).

Aquest pas del bé col·lectiu al bé individual i altres factors relacionats juguen a favor del Marroc, i poden acabar soscavant la resistència sahrauí.


Per Salvador Pallarès