Acollir

Ahir, després de sopar, ma mare ens va dir que ens esperàrem que ens volia dir una cosa. Jo pensava que seria algun discurset sobre les notes (buff...), però no fou això. Ens va dir que faltaven col·locar 50 nens i nenes sahrauís, que s'havien quedat sense família, però que finalment n'havien pogut col·locar 49, fent bans, telefonant a uns i altres, etc. Faltava un nen d'11 anys. No podíem consentir que hagués de tornar-se'n al Sàhara. Així que ens el quedem nosaltres!! Bé, encara no és segur, perquè si ix una família que el vol, se n'anirà en aquella família, però si no... Mira, encara no ho sé si podrà vindre o no i ja estic més emocionada que...!!! Així i tot, si afortunadament ve, l'haurà d'acollir alguna família que ja haja sigut família acollidora durant les tres primeres setmanes de juliol, ja que ens n'anem de viatge a Londres, i ja està tot pagat i reservat i no ens podem fer enrere. Així que, estic esperant impacientment que passen aquestes tres setmanes i poder tindre el nen a casa, que, per cert, no sé com és diu... Ja us informaré. Què emocionant!