divendres, 18 de maig de 2007

orígen àrab de les nostres paraules

el professor de valencià, és un dels quals en que més he après. qui no ha après amb ell, és perquè no ha volgut. i sé de qui parle. els "rotllos" que dieu que fa, són interessants i si, atenguéreu, enlloc de fer les tontes i dir "quin rotllo", "quin avorriment", bla bla bla bla i prestareu una mica d'atenció, us n'adonarieu de que tinc raó.

una de les tantes coses interessants, és aquesta, algunes paraules d'origen àrab que ara utilitzem.
-A la babalà: sense posar-hi atenció.
bab: porta; alà: Al·là.
literalment: a la porta de déu; deixar les coses a la providència de déu

-Agarrat/da: gasiu, escanyapobres, avar.
gàrfa: grapat.
(al castellà: garra)

-Algutzir: el que fa el ban (en castellà, el bando, per que ho enteneu)
al-wazir: a l'edat mitjana, ministre, o governador d'una població sarraïna

-Almogàvers: guerrers del segle XIII
al-mughâwir: incursor en terra enemiga
ghawar: fer una expedició

-Assut: presa(d'aigua) petita. [anar a l'assut: anar malament]
as-sudd: obstacle, presa, obstrucció

-Atzucac: carrer sense eixida.
az-zuqâq: carrer estret

-Dacsa: blat de moro
dáqsa: gra semblant al mill

-Balafiar: gastar diners sense trellat. [venir a balàfia: obtenir perdó un captiu]
al-kafiya: amb perdó

-Calafat: tapar les juntes de les taules dels vaixells i cobrir-les després amb una capa de brea a
fi d'impedir el pas de l'aigua.
qálfat: escalfar

-Marjal: aiguamolls
marj: parts
marj-al-ruzz: marjal d'arròs.

-Entabanar: omplir el cap amb esperances, promeses, etc. enganyoses induir-lo a fer alguna
cosa.
tabá o tabbaq: tabac
taba: conversa llarga o mentida.

-Haver-hi moros a la costa: quan els moros atacaven, des de les torres costaneres avisaven que
hi havien moros apunt d'atacar-los